Internet havia de fer el món millor. En canvi, els gegants digitals han deixat la humanitat sola, atrapada en bombolles algorítmiques que la transformen en carallots.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre el fracàs dels governs a l’hora de regular els gegants digitals i sobre les conseqüències que això té per a la democràcia i el benestar de les persones.
Les esperances dipositades en internet s’han esfumat
Les esperances dipositades en internet, com a eina tecnològica per fer un món millor, s’han esfumat. El que havia de ser un espai lliure on intercanviar coneixement ha esdevingut un negoci privat on els humans són la matèria primera. El ràpid desenvolupament de la xarxa s’ha fet sense regulació per part dels poders polítics. Els governs han llençat la tovallola, superats per la ignorància respecte als algoritmes que la fan funcionar.
Conscients del seu fracàs, es conformen a intentar taxar les corporacions nascudes del negoci digital, per mirar de rebre una part dels seus beneficis. El que passi amb les persones, com a conseqüència de l’ús de les plataformes digitals, sembla que els sigui totalment indiferent.
La humanitat, tota sola davant els gegants digitals
La humanitat es troba tota sola, una altra vegada. Els estats han deixat la responsabilitat a les seves mans, igual que s’ha fet amb les conseqüències que està patint per la crisi climàtica. Els estats, incapaços de prendre decisions valentes davant els gegants de l’energia fòssil, tampoc sembla que vulguin parar els peus als capgrossos d’internet.
Xnet i Jaron Lanier: veus que s’alcen
Sortosament, existeixen organitzacions d’activistes com Xnet, que proposen solucions en diversos camps relacionats amb els drets digitals i l’actualització de la democràcia: llibertat d’expressió, neutralitat de la xarxa, privacitat de les dades, auditabilitat dels algoritmes, lliure circulació de la cultura, el coneixement i la informació, mecanismes efectius de transparència i participació ciutadana, defensa del periodisme ciutadà, lluita contra la corrupció i la tecnopolítica com a eina d’empoderament ciutadà.
També s’alcen veus com la de Jaron Lanier, teòric de la realitat virtual i ara enemic declarat de les xarxes socials. Amb encert afirma que hi predominen el narcisisme risible i l’exhibicionisme pueril, i que a més estan fent malbé la conversa política.
Tanca Facebook: la bombolla algorítmica i la infelicitat digital
Però el súmmum és la infelicitat que causen a moltes persones. En un principi, Facebook les feia felices perquè es retrobaven amb velles amistats. Ara, però, es troben atrapades en una bombolla algorítmica que només els mostra el que els dona la raó. I, pel que es veu, les transforma en carallots.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre drets digitals, xarxes socials i democràcia? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.