Els Pirineus podran patir sis graus més a finals de segle. Però ningú no vol ser el primer a fer el tour de force necessari per canviar el model energètic.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar de manifest la inacció dels governs davant la crisi climàtica, mentre els Pirineus s’encaminen cap a un augment de sis graus de temperatura a finals de segle.
Sis graus més als Pirineus a finals de segle
Si les emissions no es reduïssin ràpidament, els períodes sense precipitacions a l’estiu als Pirineus a finals de segle durarien de mitjana cinc dies més i es veurien acompanyats d’un augment de la temperatura de 6 graus centígrads per sobre dels valors actuals. Així ho assenyala l’estudi dut a terme per un equip de la Universitat de Barcelona.
Sense anar més lluny, estem patint un fenomen meteorològic cada cop més habitual: quan fa calor, fa moltíssima calor; quan plou, el cel raja com mai; si neva, un dia cau un bon tou i prou. És la confirmació del que fa anys i panys s’havia anunciat: si no s’aturen urgentment les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el clima canviarà i la meteorologia esdevindrà extrema a la nostra latitud.
La crisi climàtica, una amenaça per a la vida
A conseqüència d’aquests canvis meteorològics provocats per la crisi climàtica, la salut, l’economia i la biodiversitat estan sent greument perjudicades. Dit altrament, el canvi climàtic és una amenaça per a la vida tal com la coneixem. Per sort, s’ha reconegut que la causa de tot plegat és l’activitat humana. Com també se sap el que cal fer: deixar de cremar combustibles fòssils per evitar les emissions de CO₂.
Els governs fan plans però ningú no vol ser el primer
Els governs, conscients que la conversió del sistema energètic donaria un impuls al mercat del treball i a l’economia, fan plans. Però no s’albira qui vol ser el primer que farà el tour de force necessari per impulsar definitivament el nou paradigma socioeconòmic. D’intents de reconversió i reculades polítiques se’n veuen cada dia. Des del debat de la mitjana de vedella a Espanya fins a la modificació del factor per convertir l’energia elèctrica en energia primària: un paràmetre important de la política energètica que la Unió Europea ha reduït, penalitzant l’electricitat i afavorint els fòssils.
Un tour de force pel clima: sense marejar la perdiu
És raonable pensar que l’adaptació d’una estructura econòmica, política o cultural a noves condicions tècniques i socials s’ha de fer amb un acompanyament de mesures governamentals fins a la seva consecució. Però sense marejar la perdiu, que és exactament el que s’està fent amb el clima.
Per això, s’hauria de jutjar els governants negacionistes, que ara s’amaguen, per no aplicar quan tocava el principi de precaució. Per culpa seva la població està patint en tots els àmbits. Perquè saber que als Pirineus la temperatura pujarà 6ºC no et pot deixar fred.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre crisi climàtica i política energètica? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: