Paga extra per als pensionistes de la CASS

Suïssa votarà finançar-la amb l’IVA; Andorra podria votar-la fent el mateix amb l’IGI: la tretzena pensió com a exercici de democràcia directa.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 9 de novembre del 2026. El vaig escriure per posar sobre la taula una tretzena pensió per als jubilats andorrans, prenent Suïssa com a model. Aquesta versió del blog l’amplio amb una ullada al funcionament del sistema suís de referèndums i amb el cas del Paraguai, que recorda per què cal blindar els fons de jubilació.

Una pensió extra votada pel poble

El març del 2024, els suïssos aprovaven en referèndum una idea que els economistes ortodoxos miraven amb cara de pomes agres: una tretzena pensió, com la tretzena paga dels funcionaris andorrans. Va passar amb un 58% del sí i, el proper desembre, 2,6 milions de jubilats suïssos cobraran per primera vegada aquesta paga extra. El finançament no ha estat cap miracle. El Parlament helvètic apujarà l’IVA quatre dècimes, del 8,1% al 8,5%. Ara bé, els ciutadans ho hauran de ratificar, o no, el proper 29 de novembre.

Hi ha un detall que engrandeix el resultat. El Consell Federal i el Parlament suïssos havien recomanat rebutjar la proposta pel seu cost. El poble va respondre amb un 58,2% de sí, una participació alta del 58,4% i 15 cantons a favor contra 8 en contra. En altres paraules: el carrer va guanyar al govern. I aquell mateix dia, l’altra cara de la moneda. La iniciativa juvenil que volia pujar l’edat de jubilació als 66 anys va ser derrotada amb un 74,7% de no.

El rellotge suís: referèndums com a rutina

¿Com pot un país votar una pensió extra un diumenge i el seu finançament l’altre? La resposta és el sistema suís de democràcia directa, que funciona com un rellotge des de fa molts anys. La iniciativa «Per viure millor a la jubilació» la va impulsar la Unió Sindical Suïssa. Li va caldre recollir 100.000 signatures en vuit mesos, un llindar assequible per a qualsevol força social organitzada.

Com que l’Iniciativa popular que toca la Constitució obliga a referèndum, la majoria del poble i la majoria dels cantons hi van haver de dir la seva. I els suïssos no voten un cop cada dècada. De fet, són convocats a les urnes unes quatre vegades l’any, amb paperetes que barregen temes de tota mena. Per tant, l’aritmètica la coneixen: si demanes més pensió, has de dir també d’on surten els 4.000 milions de francs anuals. Així funciona la sobirania quan es practica amb regularitat.

Què cobraran exactament els jubilats

La tretzena renda suïssa té poques complicacions, segons el Centre d’informació AVS/AI. Es paga cada desembre juntament amb la pensió del mes, i el primer pagament serà el desembre del 2026. Equival a un dotzè de les rendes rebudes durant l’any. És a dir, un augment proper al 8,33%, automàtic i sense sol·licitud.

El model aplicat a Andorra

Amb les pensions del 2026, el màxim mensual individual és de 2.520 francs. El mínim, de 1.260. Des de l’1 de gener del 2027 pugen a 2.560 i 1.280 francs respectivament. A més, no redueix les prestacions complementàries per a rendes baixes, tot i que sí que és renda imposable. Ara bé, cal vigilar el cost. Segons dades de l’administració federal, la factura pujarà per sobre dels 5.000 milions de francs cap al 2035. Per això la pujada de l’IVA del 29 de novembre és decisiva.

A Andorra, el 2019 ja es va preguntar al Consell General per una tretzena paga per als pensionistes amb prestacions per sota del salari mínim. Era una demanda recurrent, i encara insatisfeta, de la gent gran. Doncs bé: proposo que Andorra s’emmiralli amb el model suís. Una tretzena paga universal, cobrada cada desembre per tots els pensionistes de la CASS, finançada amb la mateixa pujada de quatre dècimes de l’IGI: del 4,5% actual al 4,9%. Pensions, impostos i democràcia directa són un territori que porto anys explorant des del meu racó de muntanya.

Que ningú s’enganyi: els impostos indirectes penalitzen més qui menys té. Caldria vetllar perquè les bases reduïdes —aliments, medicines— no es toquessin, com ha fet Suïssa. Però una paga extra per a totes les persones grans del país és un exercici de solidaritat intergeneracional difícil de refusar.

És clar que el Govern ha inclòs en el pressupost del 2027 una revalorització diferenciada de les pensions. El cap de Govern la va presentar com a resposta a unes reivindicacions «raonables, justificades i legítimes». Tanmateix, la reforma estructural del sistema continua pendent.

El que ens ensenya el Paraguai

Cal blindar, doncs, els fons de jubilació perquè no quedin exposats a riscos financers. Hi ha un exemple fresc d’aquesta setmana mateix: el Paraguai. A principis de novembre del 2026, el Banc Central va intervenir l’Ueno Bank per problemes de solvència i va congelar temporalment els dipòsits. Entre els afectats hi ha uns 32.000 jubilats, que cobraven la pensió a través d’aquest banc.

El problema de fons és pitjor. L’Institut de Previsió Social havia invertit una part del fons de jubilacions en aquest mateix banc. Les associacions de jubilats denuncien que les regles d’inversió es van relaxar per afavorir col·locacions amb interessos polítics. Ara exigeixen la recuperació prioritària d’aquests diners. El Senat, per la seva banda, ha reformat la llei de garantia de dipòsits per avançar fins a 40 salaris mínims als afectats. Per sobre d’aquest límit, els fons dels pensionistes tindran prioritat sobre els grans estalviadors.

La lliçó traslladable és evident. A Andorra tenim sort: els fons de la CASS no passen pel mercat bancari privat d’aquesta manera. Però el cas paraguaià recorda que els diners de la jubilació són sagrats i han d’estar blindats per llei. En efecte, no és cap luxe tècnic. És la diferència entre dormir tranquils i dependre de la salut d’un banc.

Que ho demani el carrer

Però aquesta idea no la pot decretar cap Govern a porta tancada. És matèria de mandat popular. Els protagonistes naturals són els sindicats i les associacions de gent gran. Que agafin la proposta, la treballin amb xifres serioses i la duguin al carrer.

I una coincidència que podem aprofitar: la consulta popular es podria fer alhora, quan es convoqui el referèndum per a l’Acord amb la UE. Dos assumptes decisius per al futur del país, una sola cita electoral, estalvi de recursos i garantia de participació. Seria una manera ben nostra d’exercir la sobirania: el poble votant-se a si mateix dues vegades en un mateix dia. Democràcia directa, sí. Però a l’andorrana.

---

Sobre l’autor

Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.

Vols seguir el debat sobre pensions i democràcia directa? Subscriu-te al blog La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.

* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.