Darrere de les mesures de seguretat no sempre hi ha voluntat de protegir. Sovint, n’hi ha de vigilar. I això té un cost en llibertat que no podem ignorar.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 28 d’agost de 2017. El vaig escriure arran dels atemptats de Catalunya i França, per reflexionar sobre la resposta que la nostra societat hauria de donar al terrorisme: no menys llibertat, sinó més integració, cohesió i llibertat ciutadana.
Seguretat o vigilància: no sempre és el mateix
Amb això de la seguretat, les autoritats sempre ens han volgut fer combregar amb rodes de molí. Darrere de les seves paraules, de les seves iniciatives i de les seves modificacions legislatives, no sempre es troba la voluntat de protegir, sinó la de vigilar. De fet, l’autoritarisme sempre ve acompanyat de més mesures de seguretat, d’una despesa desorbitada en mitjans de protecció i prevenció, i de més mecanismes de vigilància i detecció de ciutadans sospitosos. Això comporta, invariablement, una notable reducció de la llibertat ciutadana i dels drets cívics.
En definitiva, no ens protegeixen, sinó que ens vigilen.
Tres exemples concrets d’intromissió en la llibertat
Per il·lustrar-ho, tenim alguns exemples clars. El primer és la resolució de l’APDA sobre la instal·lació de càmeres de videovigilància als espais públics, on queda palès que no estan regulades per la legislació. Aquesta intromissió la practiquen, de forma escandalosa, les mateixes institucions que s’haurien de mobilitzar davant aquest greu atemptat a la nostra llibertat. Malgrat que diuen que ens volen protegir, en realitat, ens volen vigilar.
En segon lloc, cal esmentar la desaparició de la font de la plaça Guillemó de la capital. Aquest element urbà, més enllà d’alegrar l’indret amb el seu brollador, també protegia les terrasses dels restaurants contra un hipotètic atac amb vehicle-ariet. Vaig fer notar aquest detall a la senyora cònsol, fent-li veure la conveniència d’instal·lar quelcom que pogués fer d’aturador, més encara tractant-se d’un espai de concerts multitudinaris. Res va ser fet, i encara esperem.
Un tercer exemple de coerció de la nostra llibertat, també en nom de la seguretat, va ser l’intent del govern de permetre les escoltes telefòniques i digitals a l’engròs. Sortosament, aquest nou sistema d’escoltes bypass, estil Juan Palomo, no va ser aprovat pel Consell General.
No respondre al terrorisme a cop calent
Malgrat això, ara, quan la nostra societat es troba en estat de xoc arran dels atemptats de Catalunya i França, aquest govern ens pot intentar donar gat per llebre, colant en el mateix paquet pilons i patades a la porta. Per això, val més no respondre al terrorisme a cop calent. És millor aturar-se i pensar tranquil·lament el que més ens convé.
Contra la divisió: més unió, integració i cohesió social
En tot cas, podem fer molt més per garantir una bona convivència. Més unió, més integració, més cohesió social i una millor distribució de la riquesa també són pilons aturadors contra la xenofòbia. Al capdavall, les conseqüències de fomentar la divisió han quedat prou clares.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre llibertat, seguretat i cohesió social? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.