Fer política de forma honesta i transparent hauria de ser la norma. Avui, malauradament, és gairebé un acte de rebel·lia.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció El Gong del Bondia. El vaig escriure arran d’una reflexió sobre el sistema caciquil que corca les nostres institucions i la necessitat urgent de fer política amb honestedat i transparència.
Fer política amb honestedat: un acte de revolucionaris
Francament, avui dia, fer política de forma honesta i transparent és gairebé un acte de revolucionaris. Fins al punt d’haver de sentir coses com: «Ja ho entenem. Tu tranquil, que mirarem d’arreglar-t’ho. Però tu, mentrestant, no facis soroll!». Aquesta forma de pensar i d’actuar és la que va corcant per dins les nostres institucions. Malauradament, encara ens domina la forma més caciquil de concebre la política, a base de demanar favors. Potser hauríem d’anar rumiant com treure’ns-la de sobre.
El poder pel poder: un moviment buit de projecte
Al tomb d’això, De la necessitat de fer política, escrivia dimarts passat en aquestes pàgines en Jaume Bartumeu. Al seu article setmanal sostenia que la ciutadania, quan mira els governants actuals, els veu «immersos en interminables estratègies per conservar o guanyar el poder, tots al marge del que passa i es pateix al carrer». També afirmava que «la democràcia necessita contraposició i alternatives que permetin a cadascun de nosaltres poder triar una opció quan hi hagi eleccions».
No puc estar-hi més d’acord. El que vivim és, doncs, la conseqüència d’un moviment polític creat al voltant de l’assoliment del poder. D’assolir el poder pel poder. Un moviment buit de contingut, sense projecte, que per això improvisa constantment.
El BOPA nostre de cada dia en va ple, de modificacions de lleis i reglaments. Perquè quan un no sap on va, els vents mai li són favorables. La seva governança genera inseguretat. En canvi, qui sí que sap on va pot capejar els temporals fins a portar a bon port tant la seva nau com, cosa més important, la càrrega que li va ser confiada.
El caciquisme: lleis a mida i favors a canvi
Pel que fa al sistema caciquil de fer política, és prou sabut que es caracteritza per fer lleis i reglaments a mida del demandant. Això sí, qui se’n beneficia ha d’oferir alguna cosa a canvi del favor: poden ser vots o regalies. En podem trobar exemples enormes, de caire urbanístic, o de més petits, a totes les administracions. Ens convindria canviar aviat aquest paradigma, perquè del que es tracta és d’arreglar les coses —poc importa qui ho faci— però en una sana alternança entre les diferents opcions polítiques amb projecte.
Així doncs, per deixar endarrere el sistema caciquil caldria evitar governar de manera personalista, afavorint uns pocs i oblidant la resta. Ens convé un govern que miri per l’interès general, capaç de crear cercles virtuosos que aportin prosperitat, una major redistribució de la riquesa i que pensi en els nostres infants. Al capdavall, el governant ha de garantir els drets de tothom —no tan sols els d’uns pocs— fent funcionar l’ascensor social.
Transparència contra secretisme: recuperar l’interès general
Sobre el concepte d’interès general, els nostres dirigents massa sovint el perceben com l’interès propi. D’aquí que, en la seva gestió, el secretisme i la manca de transparència siguin la pauta habitual. Quan són interpel·lats, es parapeten darrere de la confidencialitat, tot i que és notori que l’ús d’informació privilegiada és una constant. Aquesta manera d’actuar ha acabat perjudicant alguns projectes: alguns no s’han pogut dur a terme perquè miraven excessivament per l’interès general; d’altres, perquè els seus promotors no han volgut pagar els peatges habituals.
Com trencar el cercle viciós de la política de favors
En definitiva, arribats a aquest punt, ens hauríem de preguntar com es pot trencar aquest cercle viciós. Com es pot evitar que la política sigui com un peix que es mossega la cua? Com podem rebentar aquesta bombolla feta de favors i interessos electoralistes? Potser acceptant que la majoria de persones vivim dins una bombolla de distraccions digitals. Prenent consciència que, com totes les bombolles, fent soroll es podria rebentar.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre transparència, caciquisme i la qualitat de la nostra democràcia? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.