Canvi climàtic: descarbonitzar el Planeta, movent-nos del Tenir al Ser

No hi ha pla B perquè no tenim planeta B. Una crida a prendre consciència, acceptar la nostra responsabilitat i passar de la passivitat a l’acció davant el canvi climàtic.

Aquest article és la ponència que vaig presentar el 20 d’agost de 2016 a la 29 Diada Andorrana de l’UCE a Prada de Conflent, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències (SAC), que aquell any versava sobre el canvi climàtic. La vaig presentar com a membre del Consell Nacional d’SDP per reflexionar sobre la necessitat urgent de descarbonitzar el planeta i de fer el pas del tenir al ser, tant a escala personal com col·lectiva.

Andorra, país de muntanya davant el canvi climàtic

L’Agenda 21 adoptada a Rio l’any 1992 qualifica les muntanyes com les «zones més sensibles als canvis climàtics a l’atmosfera». Andorra, un estat amb la meitat de la seva superfície per sobre dels 2.000 metres, és un país de muntanya. Per tant, la tria feta per la SAC del tema d’aquesta jornada —el canvi climàtic i Andorra— és totalment encertada.

Han calgut molts anys per assolir el consens que el canvi climàtic és una realitat perceptible a l’escala d’una vida humana. Arreu del planeta, les glaceres en són un clar exemple: fins fa poc impertorbables davant el relleu generacional dels humans, ara, en el curt termini, es poden apreciar les variacions de règim de l’aigua del desgel; en el mig termini es pot mesurar el seu recul; i, en el llarg termini, es pot constatar la descongelació del pergelisòl, la capa més freda del sòl. Tot i l’acceleració dels fenòmens meteorològics lligats al canvi climàtic, encara ens queda un llarg camí fins que els éssers humans prenguem consciència dels greus impactes sobre les muntanyes i decidim actuar per pal·liar-ne els efectes.

El canvi climàtic: un desafiament, no una oportunitat

El canvi climàtic és un desafiament. En cap cas s’ha de percebre com una oportunitat, sinó com un desastre de magnitud universal si volem evitar la desaparició de milers d’espècies i d’ecosistemes, inclosa l’espècie humana. N’és una mostra que, quan les dades de l’ONU ens diuen que la fam al món està disminuint, el nombre de persones víctimes de la inseguretat alimentària a les zones de muntanya ha augmentat un 30% en només 12 anys. Els que ho veuen com una oportunitat són aquells capaços de lucrar-se sobre les cendres d’un desastre, com els que van perpetrar a França l’estafa de la taxa sobre el carboni, distraient 1,6 miliards d’euros en dos anys comprant i venent fictíciament drets sobre l’emissió de CO2.

Sense la necessària conscienciació —el pas previ al reconeixement de la nostra responsabilitat— no podrem acceptar la difícil situació en què ens trobem. Només conscienciats podrem decidir canviar la nostra forma de viure i passar a l’acció per reduir al màxim les conseqüències de l’augment de temperatures, tenint com a màxima que qui lluita contra la Natura, sempre perd.

Cal recordar, a més, que al planeta tot gira. L’atmosfera, els oceans, els rius, la mateixa Terra estan en moviment perpetu. Per això els efectes d’un accident de contaminació radioactiva o d’un fenomen natural extraordinari poden arribar a tot arreu. Encara que les emissions d’efecte hivernacle es produeixin lluny d’Andorra, ens acabaran impactant.

La política davant el canvi climàtic

A la primera línia de responsabilitat se situen els polítics en situació de governar. Són ells qui han d’incentivar la investigació per planificar polítiques nacionals adients en relació amb el canvi climàtic. Tot el que es faci per reforçar la investigació a Andorra serà una decisió amb sentit comú, com també ho seria promoure una economia productiva i un sistema de transports que causi la mínima petjada ecològica.

Per això és sorprenent que Andorra no s’hagi dotat encara dels textos legislatius necessaris per adaptar-se a la seva pròpia realitat d’espai natural pirinenc. Encara no s’ha legislat sobre l’avaluació d’impacte ambiental de projectes o estratègica, més enllà de l’estudi ambiental de plans parcials i especials. També sorprèn que, per donar rendiment econòmic al forn incinerador de brossa, es faci fixar un sostre exagerat de tones a incinerar, amb les evidents conseqüències negatives per al medi ambient. I resulta xocant que la quantitat de residus tractats esdevingui un indicador econòmic nacional «positiu». Als meus ulls, és un retrocés en la nostra responsabilitat de tenir cura de la Terra, que demana minimitzar els residus fins assolir el residu zero.

La responsabilitat de conservar la biodiversitat

És imperatiu crear el sistema nacional d’espais naturals protegits —que no existeix— així com la normativa per protegir les espècies amenaçades o en perill d’extinció. Cal completar el marc legal bàsic necessari per avaluar els impactes de les activitats que afectin el medi ambient i els efectes sobre el canvi climàtic de tots els projectes de desenvolupament. Com estima encertadament Yuka Greiler, co-cap del Programa Global de Canvi Climàtic a l’agència de Desenvolupament i Cooperació del Govern Suís: d’ara endavant els projectes de desenvolupament han d’integrar la qüestió climàtica de manera sistemàtica. Seria essencial incloure també aquesta visió a totes les polítiques institucionals i als projectes de llei que es presentin al Consell General.

La petjada ecològica d’Andorra

Una eina important per conscienciar i decidir responsablement seria actualitzar l’avaluació de la petjada ecològica d’Andorra. La darrera avaluació va ser feta l’any 2009, amb dades de l’any anterior, a l’inici de la crisi financera. De llavors ençà, mentre Andorra anava evolucionant, ha baixat molta aigua pel Valira, i recalcular aquest indicador és necessari per prendre decisions polítiques i empresarials basades en dades actualitzades. Les dades científiques són útils per conscienciar-nos i imprescindibles per prendre decisions amb fonament i sentit comú.

L’estat del planeta: les dades que no podem ignorar

L’estat del planeta: les dades que no podem ignorar

A continuació, repassem les dades de l’estat del planeta, citant un fragment de l’article publicat pel Dr. Josep Maria Mallarach titulat «La crisi ecològica global, l’educació ambiental i l’anhel de reconnectar espiritualment amb la Natura», que recull dades del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) sobre els canvis globals insostenibles entre 1992 i 2012. Les dues avaluacions globals més importants impulsades per l’ONU han confirmat que la situació és més greu del que es pensava. Entre els indicadors més rellevants destaquen:

La població mundial ha augmentat un 26% i ja som més de 7 miliards de persones. La proporció de població urbana ha augmentat un 45% i ja supera per primera vegada la meitat de la humanitat. El nombre de megàpolis ha augmentat un 110% i n’apareix una de nova cada dos anys.

Recursos, sòls i emissions: una espiral insostenible

L’extracció de materials de construcció ha augmentat un 80% i la de minerals industrials un 60%. El consum global de carn ha augmentat un 26% i el de peix un 32%. Correlativament, han crescut un 13% les pesqueres exhaurides i un 33% les sobreexplotades.

L’erosió dels sòls ha augmentat un 5%; la superfície dels deserts creix un 1% cada any i les tempestes de sorra han augmentat un 10%. En conseqüència, la proporció de superfície terrestre considerada vulnerable ha augmentat quasi el 50% des de 1992.

L’emissió global de gasos d’efecte hivernacle ha crescut un 36% i el diòxid de carboni a l’atmosfera ha augmentat un 9%. La temperatura mitjana global ha augmentat quasi mig grau centígrad, els casquets polars han reduït més d’un terç la superfície del màxim anual de gel i el nivell dels mars ha pujat uns 5 cm.

Biodiversitat en perill d’extinció

La superfície mundial de boscos s’ha reduït en 300 milions d’hectàrees des de 1992. L’Índex Planeta Viu ha decaigut un 12% i s’estima que entre 20.000 i 300.000 espècies són anihilades cada any. A escala global, es consideren en perill o amenaçats d’extinció un 34% de les espècies de peixos, un 40% dels amfibis, un 25% dels mamífers i un 10% dels ocells. Si aquestes tendències segueixen, a finals d’aquest segle s’haurà exterminat la meitat de totes les espècies del planeta.

Fins aquí les dades científiques globals, ja velles de quatre anys. Res sembla indicar que la tendència s’hagi invertit. Mentrestant, seguim caminant cap enrere, com els crancs. En definitiva, som una civilització que es dirigeix vers el precipici a tota màquina, tot i disposar de les millors dades ambientals de tota la història humana. Vist de lluny, és estrambòtic.

El següent pas

Un cop conscienciats de la perillosa situació, el següent pas hauria de ser reconèixer la nostra responsabilitat i assumir-la. L’efecte hivernacle és el greu error que costa assumir públicament. En canvi, hem de suportar les mentides i manipulacions interessades al voltant del canvi climàtic: el discurs subvencionat dels qui segueixen negant les evidències, malgrat el patiment de milions de persones afectades. Una mostra és la recent estafa dels fabricants de vehicles amb motor d’explosió. O l’activitat dels negociants i dels bel·licistes que, per extreure recursos naturals amb plena impunitat, no dubten a provocar i mantenir guerres per procuració. Assumim, doncs, que estem al bell mig d’una guerra d’interessos terrenals, silenciosa però cruenta.

Ara bé, els diners no són dolents per se. Només són energia en forma de diners, bocins de confiança per mantenir viva la xarxa global de relacions comercials. Són les emocions i els valors associats al diner els que ens mantenen hipnotitzats, impedint-nos veure que una altra forma de viure és possible. La sentència «Els diners no ens donen la felicitat perquè els diners són la felicitat» descriu perfectament l’engany de la doctrina social imperant. Mentre estiguem entretinguts corrent darrere dels diners, l’elit governant seguirà fent i desfent.

Si abans ho feia l’elit industrial, avui ho està fent la FAGA (Facebook–Apple–Google–Amazon). Els vam entregar alegrement les nostres identitats sota una falsa percepció de llibertat, sense voler escoltar els que advertien que quan un servei és gratuït ho és perquè el producte ets tu. El resultat és que ara ells ens coneixen millor que nosaltres mateixos i les nostres intimitats ja són propietat seva.

La repolitització del debat públic

Fugim del miratge del creixement sostingut i fem una crida a favor de la repolitització del debat públic, avui colonitzat pel llenguatge economicista de la tecnocràcia. Els «comitès de savis» o els «clústers» desplacen el debat polític democràtic en nom de l’expertesa tècnica. Controlat pel poder financer, aquest fenomen funciona seguint sempre la mateixa pauta: s’identifica el savi com a persona vinculada a alguna organització políticament neutral, se subratlla la seva faceta de servidor públic, i així ja no cal esmentar la seva relació professional amb les institucions financeres que anhelen els diners de l’educació, la sanitat, les pensions i els serveis públics. El resultat són lleis i reglaments que protegeixen els interessos de les elits financeres en detriment del bé comú.

Hem estat educats per callar, per produir i per consumir, sense ser conscients d’estar contribuint al canvi climàtic perquè, simplement, ens ha estat amagat. És hora, doncs, que decidim canviar, sabent que podem viure millor amb menys objectes si desenvolupem una economia del bé comú. A aquestes alçades, el canvi ha de ser radical si es vol evitar que sigui traumàtic en forma de col·lapse.

Com poden ajudar les empreses

Les empreses tenen un paper cabdal en aquest canvi de model. Poden contribuir-hi de diverses maneres: inculcant el pas d’una vida orientada al tenir a una orientada al ser; substituint el jo competitiu pel win-win-win col·lectiu en el marc d’una economia del bé comú; desplaçant els caps que manen per líders motivadors que coordinen; eliminant la jerarquia centralitzada per substituir-la pel treball en xarxa i l’autoritat compartida; abandonant la cerca del màxim benefici a curt termini per un benefici just i constant a llarg termini; i humanitzant l’economia centrant-se en les persones i no únicament en els resultats.

Aportar a la societat la seva contribució al canvi de model i de valors ha de ser avui dia un deure de les empreses. En definitiva, davant el canvi climàtic podem afirmar que les empreses, a més a més de socials, seran ecològiques o no seran.

Espiritualitat, Natura i canvi de consciència

Convé recordar que no sols de pa viu l’home. Hem parlat del rol que tenen les institucions polítiques i econòmiques en la crisi del canvi climàtic. Economicisme, industrialització, espoliació i violència són els quatre genets de l’apocalipsi contemporani. Davant d’aquestes entitats és comprensible sentir-se indefens. Tanmateix, són temps d’una gran transcendència, tant en l’àmbit social com en el polític, la qual cosa els fa estimulants.

Crec que res d’això serà possible en absència del sagrat, en absència de sentir reverència i admiració per la vida en totes les seves manifestacions. Com a éssers animals anomenats humans, tenim el deure de viure la vida en plenitud, cosa que comporta un canvi de consciència que ens reconnecti amb la Natura mitjançant les nostres emocions. Les institucions polítiques i econòmiques ho saben i fan servir aquesta singularitat en benefici propi: explotant les emocions nacionalistes, els primers, i les lligades al consum i el crèdit, els segons. Però el botó que activa les emocions es troba dins nostre, i si hom no vol, ningú et podrà dominar.

Alliberar-se i passar de les intencions a l’acció és l’única opció per impulsar un canvi integral i durador de la nostra actitud davant el canvi climàtic. La psicologia comportamental sap que els humans necessitem incitacions positives com la curiositat, l’alegria o les recompenses per superar la distància entre les intencions i el comportament real.

Les institucions polítiques han d’accionar la palanca del canvi

Les institucions polítiques tenen l’obligació d’accionar la palanca del canvi, sent proactives i regulant les males pràctiques corporatives, mentre incentiven accions a favor del clima i creen l’hàbitat administratiu on prosperi la nova ECOnomia orientada al bé comú. Cal carregar de certificacions i controls qui contamina, no pas qui produeix béns o serveis de forma respectuosa amb el medi ambient.

A Andorra podem començar donant una solució a les migracions diàries de la població per anar a treballar, facilitant una xarxa de transport col·lectiu i alternatiu eficaç, modificant els horaris laborals, fomentant el teletreball i creant una xarxa de vehicles elèctrics compartits. Sense oblidar l’augment del consum de productes ecològics i de proximitat als menjadors col·lectius.

Com a membre d’SDP, tinc molt clar que cadascuna de les decisions polítiques pot ser un pas endavant per invertir la tendència climàtica o un pas endarrere que n’agreujarà la situació. Per a SDP, el canvi climàtic i els seus efectes sobre Andorra, país de muntanya, és una qüestió molt seriosa, i el nostre programa n’està ple de propostes d’acció.

Conclusió: donem exemple a les generacions futures

Si seguim el camí de prendre consciència del canvi climàtic, acceptant la nostra responsabilitat i passant de la passivitat a l’acció, el resultat no pot ser altre que gaudir d’un estil de vida harmònic, saludable i respectuós, amb la garantia que això genera un gran benestar. Altrament, farem com la papallona que entra a casa per la porta i mor intentant sortir, picant un cop i un altre contra el vidre transparent de la finestra: atreta per la llum exterior, incapaç de canviar la trajectòria del seu vol per sobreviure.

En definitiva, si l’objectiu d’adaptació al canvi climàtic és deixar un món i una vida millor per a les generacions futures, també hem d’assegurar-nos que les futures generacions siguin millors persones que nosaltres. Donem-los-hi exemple.

Sobre l’autor

Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.

Vols seguir el debat sobre canvi climàtic, medi ambient i el futur del nostre planeta? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.