Per què el tall del senyal d’Andorra Televisió als Pirineus catalans és un error polític, no tècnic ni econòmic.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció La Tribuna del Bondia el 23 d’agost de 2016. El vaig escriure per oposar-me, com encara m’hi oposo, al tall de les emissions de la televisió andorrana als Pirineus catalans, una decisió que considero un greu error polític.
El passat 22 de juliol, en Àlex Terés va publicar un article a l’Ara.ad. En ell, justificava el tall de les emissions d’Andorra Televisió als Pirineus catalans. Ho va fer amb una sèrie d’arguments que em van sorprendre, venint d’un comunicador de la seva vàlua. De fet, ha estat l’única ploma que ha defensat aquesta decisió governamental.
El meu punt de vista és radicalment oposat al que manifesta. Per això, intentaré l’exercici literari de girar el seu article punt per punt.
Andorra Televisió als Pirineus catalans: una decisió política, no tècnica
Que el senyal d’Andorra Televisió hagi desaparegut dels Pirineus catalans és un drama. Es tracta d’una decisió política errònia, propagandística i demagògica. No ha estat, doncs, una decisió tècnica i econòmica, com s’afirma. Així doncs, criticar-la és més necessari que mai, ja que la difusió o circumscripció del senyal d’Andorra és, en realitat, una qüestió política.
El paper d’Andorra Televisió en una Europa que ens vol a prop
En primer lloc, deixar de transportar el senyal d’ATV a les comarques veïnes suposa una pèrdua de lideratge territorial. Es tracta d’un senyal que ens connecta amb una zona que la Unió Europea considera deprimida. De fet, ens han escrit que volen que Andorra ajudi al desenvolupament i la diversificació de l’activitat econòmica en aquestes àrees rurals i de muntanya. Aquest rol dinamitzador justificaria certs avantatges en el futur acord d’associació entre Andorra i Europa. Per tant, la difusió de la informació sobre Andorra en el nostre entorn europeu és una conditio sine qua non.
Els costos i la gestió pressupostària de RTVA
Hi ha una diferència de cost de 40.000 euros entre el que diu el proveïdor (80.000 euros) i el que diu el Govern (120.000 euros). Deixant de banda aquest detall, tindríem sort si amb aquests diners es pogués renovar l’equipament de RTVA.
Per ajustar les despeses de RTVA, SA, cal ser imaginatius. Per exemple, comprant equips més adequats, renegociant el lloguer de l’edifici o impulsant l’intercanvi de programes amb altres cadenes locals. D’altra banda, demanar invertir en la producció de nous continguts de qualitat sense haver de lluitar per l’audiència sona a un cert proteccionisme. Aquesta actitud tendiria a impedir l’entrada de productes audiovisuals estrangers, quelcom totalment contradictori amb l’obertura econòmica tan publicitada pel Govern.
Per què cal Andorra Televisió a l’Alt Urgell i la Cerdanya
Així les coses, sí, hem de posar el crit al cel perquè Andorra Televisió es torni a veure a l’Alt Urgell i a la Cerdanya. En aquestes comarques, internet no arriba a tot arreu, i gran part de la seva longeva població no està avesada a les noves tecnologies. Els qui ens hi movem sovint constatem com, a poc a poc, els petits nuclis es queden sense comerços, serveis, escoles i habitants. Una cadena de televisió afí a la seva llengua i a la seva cultura pot ajudar a frenar el despoblament. Per això, afirmar que per a aquestes persones la web de RTVA és la solució és un xic cruel.
Us en faríeu creus de la gran audiència que tenia ATV a les comarques veïnes. Primer, perquè no és una televisió estrident: a la gent de muntanya no els motiven els reality shows on es crida i s’insulta. Segon, perquè tothom està connectat amb Andorra per vincles familiars, laborals o de bon veïnatge. Als qui de tant en tant sortim a la petita pantalla, la gent ens atura i ens parla de la nostra televisió. Senyal que se la miren.
Ampliar la difusió d’Andorra Televisió, una oportunitat per al segle XXI
En el seu article, en Terés escriu, en to sarcàstic, que li agradaria que ATV es veiés també a Barcelona, a Lleida i a Madrid. I, si pogués ser, també als Estats Units i a Mèxic. Coincideixo amb ell, sense la sorna, perquè aquest sí que és un objectiu assolit via internet. Com a ell, a mi també m’agrada tocar de peus a terra. Per això, seguiré intentant que els informatius de l’andorrana i les retransmissions del Consell General se segueixin veient als Pirineus germans. El mateix val per a les nostres produccions audiovisuals.
Entre altres coses, perquè a les productores audiovisuals andorranes els interessa un màxim de cobertura territorial per atreure finançament privat. Així es pot dotar de continguts de qualitat la televisió pública a un cost baix. Només qui compti exclusivament amb les subvencions per produir li pot semblar bé aquesta retallada de cobertura geogràfica. En definitiva, emetre a la Xarxa de Televisions Locals a Catalunya, al País Valencià i a les Balears seria una justificació més. Ajudaria a sostenir el cost de funcionament d’Andorra Difusió.
En un món mediatitzat és difícil captar l’atenció de la gent. Per això, intentar expandir al màxim la difusió d’Andorra és primordial, si acceptem que vivim al segle XXI. On, sinó!
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
T’ha agradat aquest article? Subscriu-te al blog i no et perdis cap nova reflexió de Delfí Roca sobre l’actualitat d’Andorra i del món.