Passades les festes majors, cal recordar que la insistència no és seducció: és assetjament, i l’alcohol no n’és mai una excusa.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per denunciar que la violència masclista no s’atura quan acaben les festes majors, i per rebutjar les excuses culturals o etíliques que sovint es fan servir per justificar-la.
Un estiu que no atura la violència masclista
Passat el clímax de les festes majors i els seus eslògans contra el sexisme, hora és arribada de constatar una realitat incòmoda: la xacra de la violència masclista no s’atura; al contrari, va en augment.
Han estat al voltant de 1.450 expedients de violència de gènere els tractats per l’equip d’atenció a la dona entre 2007 i 2015.
Les detencions estiuenques realitzades per la policia incloïen càrrecs diversos. Entre ells, amenaces de mort vers la parella, agressió física vers la parella i agressió física a la via pública. També agressió física amb lesions a la via pública o un delicte contra la integritat física en l’àmbit domèstic.
No sabem quantes són les agressions que no es denuncien.
Violència masclista: molt més que agressió física
Tampoc es parla gaire de la violència implícita en molts altres àmbits de la vida. Per això són importants les accions per eradicar la violència masclista i la violència en general.
És un comportament que es pot manifestar de diferents maneres: física, verbal, sexual, simbòlica, domèstica, racista o homòfoba, entre d’altres. I es pot donar en diversos contextos: la feina, les institucions, les aules, l’esport, la família o un grup social determinat.
Sense oblidar la violència estructural que genera el propi sistema en els individus per manca de justícia, llibertat o una inadequada distribució de la riquesa.
El burquini i el retrocés silenciós de la igualtat
Estem davant una nova ofensiva del control patriarcal sobre la dona, en considerar-la propietat de l’home.
Mentre ens esquincem les vestidures escandalitzats per l’ús del burquini, no estem prou atents a un fet més preocupant. La nostra comunitat retrocedeix respecte als avanços aconseguits en pro de la igualtat.
Aquesta nova peça de bany per amagar les dones implica una dependència total de la dona vers l’home. És equiparable, en aquest sentit, al burca, el nicab, el xador o el hijab.
Així doncs, guanya la desigualtat. Guanya la violència masclista. Guanya el sistema patriarcal.
Apoderar les víctimes, l’única sortida real
En cap cas hem de creure que aquestes situacions de sotmetiment són una qüestió cultural, com defensen els masclistes. Aquest debat és, de fet, un carreró sense sortida.
Per aquest motiu, ara més que mai, la solució passa per apoderar les víctimes de la violència. Una solució que necessita quelcom més que lleis i reglaments per ser efectiva.
És necessària una conscienciació total de la població per passar a l’acció.
Cal més implicació, així com més mitjans, per defensar un dels principis inspiradors de l’acció de l’Estat andorrà. Es tracta del respecte i la promoció de la igualtat.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre la violència masclista i la igualtat? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: