La ciència avisa des de fa dècades; la política encara no ha après.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure arran de la meva participació, en representació d’SDP, a la Diada Andorrana de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, dedicada aquell any al canvi climàtic i Andorra.
La SAC posa el focus en el canvi climàtic
Dissabte vinent participaré a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, en representació d’SDP, el partit progressista en què milito.
La Societat Andorrana de Ciències (SAC) ens ha convidat a dir la nostra sobre el repte més gran al qual mai s’ha enfrontat l’espècie humana. Es tracta, evidentment, del canvi climàtic.
L’Agenda 21 adoptada a Rio el 1992 qualifica les muntanyes com les «zones més sensibles als canvis climàtics a l’atmosfera».
Andorra, un Estat amb la meitat de la superfície per sobre dels 2.000 metres, és, sense cap mena de dubte, un país de muntanya. Per tant, la tria feta per la SAC per a la diada, «El canvi climàtic i Andorra», és totalment encertada.
Més de 40 anys de ciència al servei del país
La SAC és una entitat cultural i sense afany de lucre, nascuda el 1983 per respondre a les necessitats d’un país en ple desenvolupament. Des de llavors, ha promogut el coneixement, la recerca i la formació superior a Andorra.
Ho ha fet amb publicacions com l’Àgora Cultural o els Debats de Recerca, i amb cites ja consolidades com la Diada Andorrana, que aquell 2016 vam dedicar precisament al canvi climàtic i el seu impacte sobre el país — un tema que ja vaig tornar a tractar més endavant a aquesta entrada sobre la descarbonització del planeta.
Prendre consciència per poder actuar
Pel que fa a l’acceleració dels fenòmens meteorològics lligats a l’escalfament global, encara ens queda un llarg camí per recórrer. Hem d’arribar al punt en què els éssers humans prenguem consciència de la importància que té el canvi climàtic sobre les nostres vides.
Aquest fenomen és conseqüència directa de l’augment de la temperatura del planeta, provocat per l’efecte hivernacle causat per l’activitat humana.
Sense aquesta conscienciació, pas previ al reconeixement de la nostra responsabilitat, per passiva o per activa, no podrem acceptar-ho. Ens trobem, de fet, en una situació molt perillosa.
Només llavors serà possible que decidim passar a l’acció per corregir-ho, tenint com a màxima que qui lluita contra la natura sempre perd.
La responsabilitat política davant l’emergència climàtica
Tanmateix, la primera línia de responsabilitat és la dels polítics que governen.
Per tant, aquells que han permès la desaparició de milers d’espècies i d’ecosistemes haurien de ser jutjats. El terrorisme ambiental, és a dir, l’ús il·legal de la força per beneficiar-se dels recursos ambientals de les poblacions locals, és ben vigent.
Això fa que tingui molt clar una cosa: les decisions polítiques han de ser un pas endavant per invertir la tendència climàtica. Mai un pas enrere que agreugi la situació.
A la natura no hi ha un terme mitjà.
Dades a la mà per resoldre el repte
Per definició, als progressistes no ens agrada estancar-nos en el passat, ens agrada resoldre els problemes amb les dades a la mà.
En aquest cas, cal fer-ho amb les conclusions extretes del tractament de les dades recollides per les institucions científiques, tant les locals com les globals. Són elles les responsables de reflexionar sobre com fer front al canvi climàtic.
Reforçar el rol d’aquestes institucions públiques és una necessitat vital. Altrament, la fractura existent entre ciència i política ens acabarà matant.
Deu anys després: advertiments que no hem escoltat
El més trist de tot plegat és que aquests advertiments no són nous. Fa dècades que la comunitat científica alerta sobre l’escalfament global i les seves conseqüències, i el que hem fet fins ara ha estat, en el millor dels casos, insuficient.
Un informe internacional publicat recentment per més de setanta científics de disset països confirma que l’escalfament global ja ha arribat a 1,37 °C respecte als nivells preindustrials. El llindar d’1,5 °C fixat a l’Acord de París es podria superar cap al 2030 si no canviem de rumb.
Deu anys després d’escriure aquest article, la fractura entre ciència i política que denunciava continua sent, malauradament, plenament vigent.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre el canvi climàtic i el futur d’Andorra com a país de muntanya? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment al diari Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: