La fundació de naturopatia Katia Dolle ha demandat el mitjà independent Civio reclamant 10.000 euros per un article que qüestionava les seves promeses de curar l’autisme. Un cas paradigmàtic de demanda SLAPP contra la llibertat de premsa a Espanya.
Aquesta entrada recull i comenta una informació publicada originalment per Civio. La incorporo al Calaix de Sastre perquè il·lustra perfectament fins on poden arribar les pressions contra el periodisme independent: una demanda per haver difós, simplement, que l’autisme no té cura. Soc donant de Civio des de fa temps. No és una decisió simbòlica: és la convicció que el periodisme rigorós, independent i sense publicitat necessita suport ciutadà per existir. Casos com aquest em reafirmen que val la pena.
Quan dir la veritat et pot costar 10.000 euros
Hi ha setmanes en què les notícies et recorden per què és important tenir mitjans de comunicació independents, rigorosos i valents. Aquesta n’és una.
Civio, l’organització periodística sense ànim de lucre especialitzada en transparència i periodisme de dades, ha estat demandada. La demandant és Katia Dolle, fundadora d’una fundació de naturopatia que promet —o prometia— la «recuperació total de l’autisme» mitjançant el seu mètode. La demanda reclama 10.000 euros, la retirada d’un article publicat el novembre de 2024 i la publicació d’una rectificació.
Com a donant de Civio, no puc deixar passar aquesta notícia sense dir la meva.
Què va passar, exactament?
Tot comença al BOE. El 3 d’octubre de 2024, el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar la inscripció de la Fundació Katia Dolle en el Registre de Fundacions. Civio, que monitora el BOE diàriament des de fa més d’una dècada, va detectar-ho i va investigar.
El resultat va ser un article signat per la periodista Ángela Bernardo, especialitzada en informació científica i de salut, que recollia una evidència científica sòlida i incontestable: l’autisme no és una malaltia i, per tant, no es pot curar. Així ho afirma sense ambigüitats la Sociedad Española de Neurología Pediátrica. Qualsevol promesa contrària és, en el millor dels casos, un engany; en el pitjor, un perill real per a les famílies afectades.
L’article assenyalava que al voltant del «mètode Katia Dolle» circulaven publicacions i videotestimonials que defensaven precisament això: la «recuperació total del autisme».
La demanda, un a un
La demanda acusa Civio d'»intromissió il·legítima en l’honor». Però té un problema gran: no identifica quins passatges concrets de l’article serien lessius. Fins i tot atribueix a Civio frases que no apareixen al text.
Quan un busca les expressions que molestaren la demandant —inclosa la paraula «estafa»—, resulta que les va dir algú altre: societats científiques, especialistes en neurodesenvolupament, o els propis usuaris del mètode. El periodisme que recull fidelment declaracions de tercers identificats es troba emparat per la doctrina del reportatge neutral, reconeguda pel Tribunal Constitucional en sentències successives.
I llavors arriba la part més reveladora de tota la història: entre els documents aportats per la pròpia demandant figura un llibre titulat literalment «Recuperarse del autismo con el Método Katia Dolle», amb una sinopsi que afirma que «recuperarse del autismo es una posibilidad real en muchos casos.» A YouTube, el canal de Katia Dolle havia publicat durant anys vídeos amb títols com «Testimoni de recuperació total del autisme» i descripcions com «Adrián, recuperat 100% TEA.»
Poc abans d’interposar la demanda, tots aquells títols van desaparèixer.
Sostenir davant d’un tribunal que mai no s’han fet tals promeses, després d’haver-les esborrat, és una posició difícilment defensable.
El periodisme va fer la feina bé. Molt bé.
Ángela Bernardo va enviar vuit preguntes concretes a la fundació abans de publicar. Va esperar deu dies. No va arribar cap resposta. Va buscar estudis científics sobre el mètode a PubMed i Google Scholar: no en va trobar cap. Va consultar els dos ministeris responsables del registre sobre com s’havia avaluat l'»interès general» de la fundació. Tampoc va obtenir resposta.
Tot això consta documentat a la metodologia publicada al peu del propi article. Transparència total.
Això no és periodisme que compleix el mínim estàndard. És periodisme exemplar.
El que hi ha en joc: les demandes SLAPP
Cal dir-ho pel seu nom: aquest tipus de demandes —sense proves de dany real, dirigides a aconseguir la retirada d’una informació i a intimidar qui la va publicar— s’anomenen SLAPP (Strategic Lawsuit Against Public Participation). Són un instrument per silenciar periodistes i mitjans a través del cost econòmic i emocional d’un litigi, no a través de la raó jurídica.
La Unió Europea ha reconegut el problema i aprovat mesures per combatre-les. Però mentre els tribunals no les desestimin d’entrada, el dany ja està fet: temps, diners, energia i, sobretot, l’efecte dissuasori sobre futures investigacions.
Civio ho diu clar a la seva carta: «Amb Civio, aquest càlcul falla.»
M’alegra ser-ne donant.
Què és una demanda SLAPP?
Una demanda SLAPP (Strategic Lawsuit Against Public Participation) és una acció judicial interposada no per obtenir justícia sinó per silenciar periodistes, activistes o ciutadans mitjançant el cost econòmic i emocional d’un litigi. La Unió Europea ha aprovat mesures específiques per combatre-les.
L’autisme té cura?
No. La Sociedad Española de Neurología Pediátrica és taxativa: el Trastorn de l’Espectre Autista no és una malaltia i, per tant, no es pot curar. Qualsevol tractament que ho prometi manca de base científica i pot posar en risc la salut de les persones afectades.
Qui és Civio?
Civio és una organització periodística independent i sense ànim de lucre especialitzada en transparència, dades i periodisme d’investigació. Opera a Espanya des de fa més d’una dècada i es finança mitjançant donacions ciutadanes. El seu web és civio.es.
Per acabar
Les pseudoteràpies dirigides a famílies de persones amb autisme o TDAH no son un tema menor. Estem parlant de famílies sovint exhaustes, buscant respostes, vulnerables a promeses que la ciència desmenteix. El periodisme que les protegeix —que contrasta, que pregunta, que documenta— és un servei públic de primer ordre.
Si us interessa llegir l’article original de Civio o donar-los suport, podeu fer-ho a civio.es. Val la pena.