Un viticultor biodinàmic condemnat per no polvoritzar la seva vinya va posar sobre la taula el xoc entre salut pública i lògica agroindustrial.
Vull compartir amb vosaltres aquest escrit. Es tracta d’una newsletter de l’Institut pour la Protection de la Santé Naturelle (IPSN), escrita per Augustin de Livois, que vaig divulgar al meu blog l’any 2014 per col·laborar amb la campanya de comunicació d’aquell moment.
El 7 d’abril de 2014, el tribunal correccional de Dijon va condemnar el viticultor biodinàmic Emmanuel Giboulot a una multa de 1.000 euros, 500 amb suspensió, per no haver polvoritzat un insecticida contra la flavescència daurada de la vinya. De fet, es tractava d’una malaltia de la vinya transmesa per un insecte, la cicadella verda, i el prefecte de la Côte-d’Or n’havia fet obligatori el tractament. Davant d’això, Giboulot va recórrer la sentència.
Un principi de precaució ignorat
Segons l’IPSN, el principi de precaució —inscrit a la Constitució francesa— hauria hagut de portar a l’absolució. I això, perquè l’epidèmia estava continguda a Saona i Loira, i no hi havia, doncs, cap urgència real. Segons l’IPSN, doncs, la decisió del tribunal, deia el text, protegia sobretot el prefecte, i reflectia un decalatge creixent entre les autoritats i l’opinió pública. I és que, mentre la petició de l’IPSN havia recollit més de mig milió de firmes en pocs dies, les institucions locals es mantenien reticents.
La salut dels viticultors i dels consumidors
El text denunciava els efectes dels pesticides sobre els treballadors de la vinya: casos de Parkinson i el que ja llavors es començava a anomenar la «malaltia del viticultor», vinculada a càncers de bufeta. En aquest sentit, esmentava la mort de Frédéric Ferrand al Bordelès i la lluita posterior del seu pare contra els pesticides. D’altra banda, també recollia el testimoni de veïns de zones vitícoles que evitaven sortir de casa durant les polvoritzacions. Tanmateix, el dubte de fons sobre els residus que queden a la terra d’un any per l’altre, més enllà del que s’elimina en la fermentació.
Deu anys de debat sobre els pesticides a Europa
Des de l’afer Emmanuel Giboulot el 2014, el debat sobre els pesticides a l’agricultura europea ha canviat de manera notable. De discutir sobretot la regulació i l’ús «sostenible» dels fitosanitaris, s’ha passat a qüestionar directament la dependència estructural del model agrari químic. Alhora, la Unió Europea ha anat incorporant cada cop més el llenguatge de la reducció, la protecció de la biodiversitat, i la salut del sòl i de l’aigua. El 2022, la Comissió va proposar una norma per reduir l’ús i el risc dels pesticides químics. Aquest objectiu va topar amb una forta resistència del sector i va acabar retirat el 2024. En paral·lel, la PAC actual intenta incentivar pràctiques menys dependents dels pesticides. Però el debat ja no gira només al voltant de com aplicar-los millor, sinó de fins a quin punt cal reduir-los i amb quin model agrari substituir-los.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre els pesticides i el futur de l’agricultura a Europa? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Escrit original de l’Institut pour la Protection de la Santé Naturelle (IPSN), signat per Augustin de Livois, publicat el 2014 en el marc de la campanya de suport a Emmanuel Giboulot. Es pot consultar més informació i el vídeo de la campanya a la pàgina de l’IPSN.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: