L’article 31 de la Constitució obliga l’Estat a vetllar pel medi ambient, però el 2014 encara faltava la voluntat política per fer-ho realitat.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció La Tribuna del Diari d’Andorra, el 2 de maig de 2014. El vaig escriure arran de l’aprovació de la llei de l’IRPF, per reivindicar que el desplegament constitucional no es podia quedar només en matèria fiscal.
Amb l’aprovació de la llei de l’IRPF, Andorra completava els textos legals del nou marc fiscal. Aquest desplegament s’havia començat la legislatura passada, i per fi ens permetia lluir l’article 37 de la Constitució. Ja podíem deixar-nos de romanços i aplicar una fiscalitat moderna i transparent.
Podem afirmar, doncs, que tothom accepta que s’ha de contribuir a la despesa pública. I gairebé tothom reconeix, tal com assenyala l’article 37, que aquesta contribució s’ha de fer «segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals».
L’altra fita pendent: l’article 31
Assolida aquesta fita del desplegament constitucional, vull assenyalar-ne una altra, per a mi cabdal: la de l’article 31 de la Constitució. Aquest article ens recorda que «és funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones».
Trobo a faltar la voluntat política del Govern d’Andorra de posar en marxa una gestió pública ambiental coherent i moderna. Trobo a faltar, també, els mitjans públics adequats i àgils que ho farien possible, sempre que tinguessin darrere una sòlida construcció jurídica.
Andorra encara es troba en un procés de desenvolupament normatiu de la Constitució. Per això no ens convé oblidar-nos del nostre entorn, des del vessant d’una gestió pública eficaç, atès que la funció de vetllar pel medi ambient i els recursos naturals ve encomanada per la Constitució a l’Estat.
De la neteja de papereres a un principi d’actuació obligatori
Gràcies a l’article 31, la responsabilitat pública de tenir cura del medi ambient va deixar de ser un simple servei públic. Es va constituir en un principi d’actuació obligatori de l’Estat andorrà constitucional. Es deixava enrere aquella concepció limitadora que ho considerava una simple problemàtica de neteja, papereres i sanitat pública. Gràcies a aquesta concepció anterior, patim encara avui el forn d’incineració de la Comella, versió 2.0 de CTRASA.
El mandat constitucional de l’article 31 obliga l’Estat: qualsevol actuació que afecti el medi —sòls, terres, orografia, aigües i atmosfera— ha de venir condicionada per un estudi per optimitzar-ne l’ús i la gestió. «És funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals.»
Aquest mandat lliga clarament l’ús racional dels recursos al benestar col·lectiu de tots els habitants. Marca com a objectiu la millora de la nostra qualitat de vida, fet que implica incorporar la valoració global i econòmica del factor ambiental en totes i cadascuna de les fases de qualsevol projecte o activitat: «amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna.»
Un equilibri a restablir i un patrimoni a defensar
La Constitució ens indica de forma clara que cal restablir i mantenir l’equilibri del medi. Ens cal, doncs, aprofundir encara més en l’estudi dels nostres ecosistemes. Cal avaluar-ne la capacitat de càrrega, i plantejar-nos seriosament fins on podem arribar sense malmetre l’equilibri entre les diferents formes de vida: «i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra.»
L’article 31 també és molt imperatiu i específic quan ens exigeix l’assumpció col·lectiva de defensar el patrimoni natural propi i específic d’Andorra. Aquesta és una obligació que competeix naturalment, i en primer lloc, als mateixos andorrans: «i de defensar la flora i la fauna autòctones.»
La gestió del medi i dels nostres recursos té molts aspectes diferents, i està plenament lligada amb el nostre entorn més proper. És una qüestió a abordar col·lectivament, així com amb els altres països, atenent les dependències amb els territoris veïns i els acords que s’han de dur a terme amb ells. Ens cal iniciar les necessàries complicitats entre instàncies públiques i privades. Cal també anar mancomunant serveis territorials, sempre sota el principi general i públic d’unitat de gestió.
Allí on determinats serveis han de ser executats pels diferents comuns, cal que la funció pública ambiental sigui dirigida, orientada i delimitada pels serveis centrals de l’Estat. És l’Estat qui té la competència global sobre el medi ambient, en el concepte ample assumit per la Constitució. La qual cosa no vol dir deixar buides les competències dels ens territorials.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre la Constitució ambiental i la gestió del territori a Andorra? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció La Tribuna del Diari d’Andorra, el 2 de maig de 2014. Ja no és accessible a la web actual del diari; en pots consultar l’original en PDF aquí.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: