Li diuen Aturlàndia

Naturlandia no és viable ni socialment, ni econòmicament, ni mediambientalment.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per denunciar la inviabilitat del projecte de Naturlandia i per posar el focus en els afectats oblidats: els treballadors i els animals del parc.

Naturlandia, un projecte sense marge de maniobra

És evident que intentar evitar el tancament definitiu de Naturlandia és una empresa arriscada econòmicament i políticament.

El seny, la comptabilitat i els informes no deixen cap marge de maniobra per finalitzar una aventura mal enfocada des del seu inici.

Arribats on som ara, els auditors han mostrat els seus dubtes sobre la viabilitat de Camprabassa per continuar operant. És adient recordar, en aquest sentit, una cita del president català Montilla:

«Per sortir d’un pou el primer que cal fer és deixar de cavar, i això també val per a la política quan veus que hi ha qui sembla alegrar-se que les coses vagin cada dia una mica pitjor.»

Deixem de cavar, doncs, i encarem plegats el camí per sortir del pou. Naturlandia, sense consens, està tocada de mort.

Naturlandia no és viable ni social, ni econòmica, ni mediambientalment

El problema rau en la visió i la missió del projecte: els ingressos per a l’economia parroquial ni se’ls ha vist ni se’ls espera. El cost mediambiental patit per un fràgil espai natural és, a més, enorme.

Tant de bo fos només una qüestió de diners.

En relació amb la mobilització ciutadana en contra del projecte, val la pena recordar una idea de Bill Gates. Deia que si els altres no es riuen de, com a mínim, una de les teves propostes, vol dir que no has estat prou creatiu.

Doncs a Sant Julià hi ha prou persones que, de forma individual o col·lectiva, han fet propostes creatives per reconduir la situació.

Escoltem-les novament, deixant de banda les clàssiques solucions que, a cop d’estudis i projectes de viabilitat, miren de voler fer entrar el clau per la cabota. Aquesta insistència posa en perill el futur de la parròquia.

Naturlandia, tal com està plantejada, s’ha vist que no és viable; ni socialment, ni econòmicament, ni mediambientalment.

Els animals de Naturlandia: les vertaderes víctimes oblidades

Dit això, el que em preocupa especialment, més enllà de la precària situació de la plantilla, són els animals dels tancats. Des d’aquests tancats, contemplen els humans dia rere dia.

Ells també són víctimes de la mala gestió política. Però, a diferència de les persones, que disposen de reglaments i institucions per protegir-los, a ells qui els defensarà?

Ara mateix no veig cap organització amb prou nervi per fer-se’n càrrec en cas de tancament del parc.

Ara bé, anant mal dades, no em sorprendria gens que, com els que surten de la presó de la Comella, fossin enviats riu Runer avall.


Sobre l’autor

Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.

Vols seguir el debat sobre el futur de Naturlandia i la gestió del territori? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.

T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics:

Subscriu-te a La Contenta

Rep al teu correu les reflexions més recents sobre actualitat, política i societat.

No enviem correu brossa. Només idees que val la pena llegir.
Consulta la nostra política de privacitat si vols saber-ne més.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt