Volem institucions que generin cercles virtuosos per fer prosperar el país.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per denunciar la impunitat amb què actua sovint la classe dirigent andorrana, i per alertar sobre la creixent desigualtat social que erosiona la confiança en les institucions del país.1993: quan la justícia sí que va actuar
L’any 1993, l’exdirector i l’expresident de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) van ingressar a la presó per ordre del batlle. La decisió va arribar arran de la denúncia presentada pel llavors síndic general.
Aquesta denúncia es va originar després que la comissió legislativa d’Economia i Finances detectés irregularitats en la gestió del fons de pensions de la CASS. Aleshores, doncs, la impunitat no era la norma.
Dels anys de plom europeus a la desigualtat d’avui
Eren altres temps. Veníem dels anomenats anys de plom europeus, quan la violència política exercida arreu va portar el poder al límit dels cops d’Estat.
No se’n parla gaire d’aquella època perquè la narrativa del poder ha convertit la lluita social en violència sense sentit. La realitat és inequívoca: les desigualtats socials van fer rebel·lar la gent.
Es van ocupar cases, fàbriques i facultats. També van explotar bombes i van morir persones.
El nou «anys de plom» de la política andorrana
Ara, el panorama polític descrit per l’enquesta del CRES ens diu que estem a l’inici dels anys de plom de la política andorrana.
No com els va descriure Ricard Poy en una Tribuna, el 30-M, atribuint-los a les tenses relacions personals d’alguns polítics durant els anys noranta. En realitat, cal atribuir-los a la creixent desigualtat social que estem patint.
Quan veus que els que comanden les institucions polítiques treballen més pel manteniment dels privilegis inherents a la qualitat de seguidor del partit de torn que per afavorir l’interès general, la gent s’emprenya. Cal incentivar institucions polítiques i econòmiques més inclusives i més solidàries. Institucions que generin cercles virtuosos per fer prosperar les persones i el país.
Més encara quan només veus moviments de política de saló per fer-nos creure que ho volen canviar tot. En realitat, no es vol que res canviï.
Un país on la classe dirigent actua amb plena impunitat
De seguir amb el model actual, altament extractiu, on només importa el tenir, no el ser, continuarem transitant pel «camí pedregós pel qual ens porta el Sr. Toni Martí des que va arribar al Govern». Així ho va escriure el meu company d’SDP, el conseller general Víctor Naudi, al seu article del passat 13-J, «Un futur compromès».
Aquell article descriu un país on la classe dirigent pot actuar amb plena impunitat; on segons qui la fa, no la paga; on la moralitat ja no importa i on la democràcia és de pa sucat amb oli.
I on cap càrrec públic ha anat de patac a la presó malgrat les irregularitats de les que informa el Tribunal de Comptes.
Són altres temps, diran. Sí, però continua sent Andorra.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre la impunitat política i la qualitat de les institucions andorranes? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: