El que ens interessa és tindre la gent sana en comptes de malalta.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per defensar que la reforma sanitària se centri a abaratir el preu dels medicaments i els serveis de salut, en comptes de privatitzar i retallar prestacions.
Pensions injustes i medicaments censurats
El president de la CASS considera «injust» reduir el valor del punt per a la jubilació. Es nega a baixar les pensions actuals i futures, perquè assegura que «es dispararien les prestacions socials» i impactaria en el consum.
El mateix dia m’assabento de la censura patida per l’ONG Médecins du Monde. La seva campanya de comunicació per fer baixar el preu dels medicaments no ha trobat espais per ser difosa.
El motiu és que l’Autorité de Régulation Professionnelle de la Publicité, organisme privat, va emetre un avís intern dient que aquella campanya podria emprenyar la indústria farmacèutica, un gran client que paga més que l’ONG.
Lògicament, tothom va fer cas de l’advertiment, ja que el Big Pharma és un lobby molt poderós.
Uns beneficis estratosfèrics per a la indústria farmacèutica
Les xifres que remenen són estratosfèriques. No paren d’augmentar els beneficis, superant àmpliament els del petroli.
L’any 2013, per exemple, les deu empreses més grans van obtenir uns guanys de més de cent mil milions de dòlars.
Un mercat atípic que hauria de regular l’Estat
Tal com diu l’ONG francesa, el mercat de productes de salut (que inclou els medicaments) és un mercat atípic per dues raons.
Primer, els productes per a la salut no són béns de consum, com ara telèfons mòbils i peces de roba. Són productes que actuen directament sobre l’estat de salut de la població, és a dir, que estan relacionats amb la vida i la mort.
Segon, la solvència del mercat dels medicaments (és a dir, que hi hagi diners per comprar medicines) aquí està garantida per les cotitzacions socials (la CASS) i/o els impostos, segons el model de finançament dels sistemes de protecció social i assegurança mèdica.
És l’únic mercat on la solvència es basa en els recursos generats pels impostos i les cotitzacions socials, a diferència del que passa amb els telèfons mòbils o les peces de roba, per exemple.
El fet que aquest mercat sigui atípic justifica la seva regulació pels Estats.
Abaratir la sanitat: la reforma que cal fer
Per això opino que la reforma sanitària tan esperada hauria de centrar-se a abaratir la sanitat, és a dir, el preu dels productes i els serveis de salut. Així es garantiria la sostenibilitat del sistema sanitari i de la CASS, més que no pas privatitzar, retallar prestacions i perseguir les persones usuàries.
Ho hem de fer si el que ens interessa és la gent sana en comptes de malalta. Som un Estat, podem fer-ho.
Perquè un Estat o una indústria que necessiti malats per prosperar és pervers. En suma, no hauria de ser lucratiu res que tingui a veure amb la salut.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre com abaratir la sanitat i garantir la sostenibilitat de la CASS? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: