Darrere de molts grups de turistes hi ha una activitat laboral irregular que el Govern no acaba d’afrontar.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 4 d’agost de 2014. El vaig escriure per denunciar l’activitat laboral irregular d’alguns guies turístics i la manca de resposta del Govern davant d’aquesta situació.
Ara més que mai corren grups de turistes pels carrers comercials acompanyats de guies que els mostren on cal anar a comprar. De guies n’hi ha de dues menes: el que entra i surt d’Andorra amb el seu grup, i el que, vivint aquí sense estar declarat, fa de recepcionista dels grups que li envien. Un dels dos infringeix la llei.
Un problema que travessa diversos departaments
El Govern, últim responsable de la situació, no fa prou per resoldre aquesta activitat laboral irregular. D’una banda, perquè afecta diversos departaments alhora: Cultura, Turisme, Treball, Intrusisme, Comerç i Immigració. De l’altra, perquè, amb la nova fiscalitat, també afecta el departament de Tributs. Al capdavall, la majoria d’aquests guies es treuen un sobresou amb les comissions que perceben dels establiments comercials on porten els seus grups.
Diner negre que ningú declara
Aquests diners que reben els guies s’escapen totalment de pagar impostos, tot i ser una activitat comercial normal, la de cobrar com a agent. És evident que un comerç que paga comissions a un guia i no ho documenta ho fa amb diner negre, que ni podrà declarar, ni podrà deduir. Com també és evident que els guies que cobren comissions evadeixen capital.
Malauradament, no s’està fent prou per fer aflorar aquest diner negre, ni per legalitzar aquesta activitat, ni per evitar la competència deslleial. Aquesta es produeix en canalitzar-se cap a establiments concrets el flux de visitants aconseguits amb campanyes promocionals sufragades amb els diners de tots els contribuents.
Laissez-faire, o evasió fiscal?
Hem de parlar, doncs, d’una actitud per part del Govern de laissez faire, laissez passer? O estem davant una forma d’evasió fiscal, malgrat la tendència general de les PIME de complir rigorosament amb les seves obligacions tributàries? Tot un dilema moral, econòmic i legal, sobre el qual alguns opinen dient que és millor mirar cap a un altre costat perquè, al capdavall, els guies els porten molta gent.
Potser no s’adonen que aquesta economia de coacció és pa per avui, fam per demà, en existir el risc que el tracte esdevingui més lleoní. Amb aquestes pràctiques de caràcter marcadament mafiós, Andorra, país turístic i comercial, té mala peça al teler.
Un problema de dignitat col·lectiva
Es va deteriorant el nostre sentiment de dignitat perquè a ningú li agrada haver de rebaixar-se. Encara menys quan estem prenent consciència dels nostres punts febles. Davant d’això, ens hauríem d’arremangar tots plegats.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre l’economia i el turisme a Andorra? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 4 d’agost de 2014. Ja no és accessible a la web actual del diari; en pots consultar una còpia a l’Internet Archive.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: