Una remodelació ministerial que va fer pensar: reforç o substitució? Quan la «proximitat» pot amagar un altre joc.
Aquest text el vaig escriure per analitzar la remodelació ministerial del Govern d’Andorra del gener de 2013, amb la incorporació del ministre de Presidència, i les sospites que això generava sobre les capacitats del cap de Govern per dur a terme el seu programa.
Una feina dura i difícil
La de Cap de Govern és una feina dura i difícil. Calen hores de dedicació, filar molt prim en les decisions i entregar-se en cos i ànima a l’agenda nacional, deixant de banda qualsevol altra. Només amb un grup parlamentari cohesionat es pot pretendre dur a terme el propi programa de reformes amb una certa tranquil·litat, tot i que en un país on els fils del poder són tan curts aquesta tasca pot resultar complicada.
La remodelació ministerial
Tot això ve a tomb de la remodelació ministerial que s’ha produït al Govern, amb la incorporació de la figura del ministre de Presidència. La versió oficial ha estat que era un reforç necessari per encarar la reforma de la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, una reforma en la qual l’actual cap de Govern ja havia tingut un rol com a Cònsol, i era difícil, imagino, que la mateixa persona ara interpretés un altre paper defensant l’interès general.
El nou ministre va declarar, a més a més, que la seva incorporació permetria que el Cap tornés a la pràctica de la política de proximitat.
Home de carrer, home de dossiers
Aquesta darrera afirmació em va fer pensar durant dies. Què amagaven aquestes paraules? Quin significat tenien? Tothom coincideix que l’excònsol d’Escaldes-Engordany és un home de carrer, d’espadenyar fàcil per les places a la recerca de vots. Li agrada tocar mans i és en les distàncies curtes on es creix, políticament parlant. Qualitats, totes elles, molt importants per mantenir-se al capdavant d’un Comú a les nostres valls.
Ara bé, des de la perspectiva nacional, la del Govern, es valora molt més ser un home de dossiers. La tasca a realitzar des de l’Executiu és molt complexa i feixuga. Cal redactar lleis que acontentin la més ampla majoria de la població i alhora siguin les més adients en el moment en què es porten al Consell General. Per lligar tot això, i fer-ho bé, cal estar molt al cas del que es cou a tots i cadascun dels sectors de la nostra societat. Cal escoltar molta gent. Fins i tot aquells que després de parlar amb un ministre volen, tant sí com no, parlar amb el cap de Govern. Aquí es podrien encabir les afirmacions referents a la proximitat del flamant ministre.
Tot i que la informació que genera aquesta tasca de proximitat també es pot obtenir pels canals oficials, com són els departaments d’estadística, treball, indústria, etc. Són dades, xifres, taules que l’Administració té sempre a la seva disposició.
Què volia dir allò de la proximitat?
Llavors, què volien dir amb allò de la política de proximitat? Sopars i dinars poc transparents amb grups de pressió? Anar a negociar amb el grup parlamentari les propostes polítiques reformadores que una part no pot veure ni en pintura? Fer la tradicional política de capelleta, en vistes a unes eleccions anticipades? O potser anar a parlar amb la gent del poble, per recollir el sentiment de la majoria de la ciutadania en uns moments on cal, més que mai, un far, un senyal, una guia que ens uneixi fent-nos avançar cap a una direcció concreta, sense cap més cop de timó imprevist que ens pot acabar enfonsant la nostra inestable barca. El temps ens ho dirà. Estarem atents.
Reforç o substitució?
En definitiva, pensant en el bé d’Andorra, espero que allò de la política de proximitat no hagi estat un eufemisme per dir que a DA s’han adonat, a mitja legislatura, que l’excònsol no serveix per fer de cap de Govern. Llavors caldria interpretar que el nou nomenament no és un reforç, sinó un suplent i que la remodelació no s’ha fet per baix, com és habitual, sinó directament per dalt, salvant les formes. Si fos el cas, que vull que no, Déu mos agafi confessats.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre la política interna d’Andorra i la governança? Subscriu-te a La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Text publicat originalment al meu blog personal el febrer de 2013.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: