Quan els comuns confonen manar amb servir: dues avingudes, dues polèmiques i un mateix malalt de prepotència política.
Aquest article el vaig escriure per criticar la prepotència política dels comuns d’Escaldes-Engordany i d’Andorra la Vella en les seves intervencions sobre les avingudes Meritxell i Carlemany, i per reclamar participació ciutadana genuïna en lloc de tràmits maquillats.
Un eix comercial que és patrimoni
Les dues principals artèries comercials d’Andorra són les avingudes Meritxell i Carlemany. Constitueixen un eix comercial famós internacionalment. Són el llarg carrer ple de botigues que ha donat fama a Andorra. A la marca Andorra, com alguns els agrada dir ara del nostre petit país.
Les dues avingudes són, doncs, un patrimoni important per la nostra economia i per la nostra imatge més enllà de les nostres fronteres. Ens han donat de menjar durant molts anys i encara ho fan. Sent com són font de prosperitat, estarem d’acord que amb el pa no s’hi juga. Malgrat tot, les intervencions que hi han realitzat al llarg dels anys els comuns de cada parròquia han estat necessàries i lògiques en un context sempre canviant, el d’una societat que evoluciona ràpidament. Algunes d’aquestes intervencions han acabat com el Rosari de l’Aurora, mentre que altres han assolit un èxit notable, sent ben percebudes tant per la població local com pels visitants.
Dues polèmiques, un denominador comú
Ara els dos comuns volen tornar a intervenir novament en les dues avingudes. El primer resultat de les seves iniciatives de remodelació ha estat l’esclat de dues polèmiques públiques diferents. Però, examinades amb ull crític, tenen un denominador comú: la prepotència política.
Peatonalització per decret
Per una banda tenim un Comú que es treu de la màniga, talment un prestidigitador, la transformació de l’avinguda en un espai exclusivament per vianants. Un projecte així ha de basar-se en una àmplia consulta ciutadana prèvia, acompanyada d’un grapat d’informació, un polsim de pedagogia i, per sobre de tot, molta paciència i mà esquerra. Perquè a la gent, per norma, els canvis no ens agraden. Ara bé, si ens ho expliquen prèviament i ens deixen participar en el projecte fins fer-lo nostre, podrem travessar la inevitable fase d’incomoditat fins arribar a assimilar el nou entorn. Tot esperant que, a posteriori, sabrem apreciar la millora de la nostra qualitat de vida, si s’escau.
Un concurs amb destinatari prefixat
A l’altra banda del carrer de la Unió, l’altre Comú fa aparèixer del seu barret de copa un concurs per remodelar de nou la seva avinguda. Aquest projecte ha despertat no ja l’enuig sinó la crida al boicot de tot el sector professional al qual anava adreçat. Aquest el descriu, amb la boca petita, com un amanit tràmit administratiu obligatori amb destinatari final prefixat. Legal però injust. Aquí tampoc es veuen evidències que s’hagi fet un treball previ amb la ciutadania, la famosa participació ciutadana, com alguns els agrada dir ara.
Manar en comptes de servir
Totes dues iniciatives polítiques comparteixen un mal que afecta a gran part de la gent que va a la política. Són persones que tenen les idees confuses, doncs van a manar en comptes d’anar a servir. Per al bé de l’interès general, cal posar-hi remei ràpidament.
Nota de context (2026)
Finalment, com era lògic, la peatonalització de les dues avingudes gairebé s’ha completat amb un gran èxit de pacificació. S’han transformat en boulevards comercials que han canviat la imatge d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, integrant les dues parròquies en un únic espai públic de qualitat.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre la gestió urbana i la prepotència política a Andorra? Subscriu-te a La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: