D’un seminari al Castell de Montesquiu a 205 entitats i 41.744 hectàrees en custòdia: l’aventura col·lectiva d’una xarxa que va néixer al Pirineu.
Aquest text el vaig escriure per celebrar el desè aniversari de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), de la qual vaig ser un dels molts impulsors. La fotografia que acompanya aquesta entrada és de novembre del 2001, presa a les Valls d’Àneu, en els primers passos d’aquesta aventura col·lectiva.
Deu anys evitant conflictes ambientals
Felicitats a tothom que ho ha fet possible. Deu anys evitant conflictes ambientals. Estic especialment content, com a un dels impulsors de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). Ara ja podem dir que la XCT està esquerada.
Ara cal seguir treballant perquè sigui autosuficient financerament. De la mateixa manera que les empreses han d’anar-se transformant en entitats socials, les entitats socials també han d’anar-se transformant en empreses. D’altra banda, si no ho fan, corren el perill de desaparèixer.
La XCT ha de continuar sent pionera i seguir arriscant fort per l’interès general de les persones i els territoris que ens acullen. #éselquepenso
Dels Estats Units a Montesquiu
Per entendre d’on ve aquesta celebració, cal remuntar-se al 1998. Aquell any, professionals catalans de la conservació de la natura van presentar a Catalunya les experiències dels Estats Units, on van descobrir la filosofia de la custòdia del territori. Era un model basat en la implicació voluntària de propietaris i entitats per conservar el medi natural. En tornar, el van començar a difondre a Catalunya.
El novembre del 2000 va arribar el primer gran salt. L’11 de novembre, el Castell de Montesquiu (Osona) va acollir el Seminari Internacional de Custòdia del Territori. Hi van participar experts dels Estats Units, el Canadà, França i Itàlia. D’aquell seminari va sorgir la Declaració de Montesquiu de Custòdia del Territori, un document fundacional que definia principis, objectius i línies d’actuació. Entre aquestes accions, hi figurava la creació d’una xarxa que coordinés els esforços.
Les Valls d’Àneu, novembre de 2001
L’impuls de Montesquiu no es va aturar. Un any després, del 16 al 18 de novembre de 2001, va tenir lloc la II Reunió de la Xarxa Catalana de Custòdia del Territori. L’escenari va ser les Valls d’Àneu i les Planes de Son, al cor del Pirineu. Allà es va constatar que la custòdia del territori ja s’estava aplicant en diversos indrets de Catalunya. La fotografia que il·lustra aquesta entrada precisament ve d’aquella trobada.
En efecte, era un moment fundacional. Els participants venien de mons diversos: naturalistes, gestors del territori, representants del món rural, excursionistes. Però tots compartien una convicció: la societat civil havia de tenir un paper actiu en la conservació del territori.
La constitució formal: Vic, març de 2003
Finalment, el març de 2003, la Xarxa de Custòdia del Territori es va constituir formalment a Vic, on va fixar la seva seu. Naixia com a organització sense ànim de lucre, de caràcter tècnic i divulgatiu. El seu objectiu era impulsar l’ús de la custòdia del territori com a estratègia de conservació. En aquell moment, la XCT comptava amb el suport d’una quarantena d’organitzacions i persones membres.
Poc després, el 2006, la XCT va ser declarada Entitat d’Utilitat Pública (Ordre INT/3558/2006). Aquest reconeixement oficial consolidava la feina feta i obria noves portes a la participació institucional.
Cap a la sostenibilitat financera
Quan escrivia aquest text el 2013, els deu anys de la XCT eren motiu d’orgull. Però també eren un moment de reflexió. L’autosuficiència financera no era un luxe: era una condició de supervivència. La crida a transformar les entitats socials en estructures amb viabilitat econòmica seguia —i segueix— sent plenament vigent.
D’altra banda, el missatge anava en ambdues direccions. Les empreses han de guanyar consciència social. I les entitats socials han de professionalitzar la seva gestió. Sense aquesta doble transformació, cap dels dos mons podrà respondre als reptes ambientals i territorials que tenim al davant.
Mirada retrospectiva: de la XCT a la XCN
El febrer de 2019, la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) va fer un pas decisiu. Es va fusionar amb la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC). Fruit d’aquesta fusió, la XCT va canviar de nom i va esdevenir la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN). L’objectiu era clar: sumar forces, amplificar l’impacte i consolidar un moviment ciutadà més fort per la natura.
Actualment, la XCN agrupa 205 entitats membres. La seva feina abasta 41.744 hectàrees en custòdia i prop de 1.000 accions de voluntariat ambiental anuals. A més, disposa del Visor d’Acords de Custòdia de Catalunya, una eina digital que permet consultar en temps real les iniciatives de custòdia arreu del territori.
Per tant, allò que el 2003 va començar amb una quarantena d’organitzacions s’ha multiplicat. La crida a la sostenibilitat financera que feia el 2013 segueix sent un repte pendent. Tanmateix, la XCN ha demostrat que la unió d’esforços és possible i necessària. La fotografia de les Valls d’Àneu del 2001 no només és un record: és el testimoni d’un compromís que segueix viu.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre la custòdia del territori i la conservació de la natura als Pirineus? Subscriu-te a La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Text publicat originalment al meu blog personal el març de 2013. Per a més informació sobre la feina actual de custòdia del territori, consulteu la XCN.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: