Quan no tens ni petroli ni indústria, l’únic que et queda per vendre és el coneixement — i el coneixement es perd si no troba l’estructura que el sostingui.
Aquest article va aparèixer originalment al mitjà digital El Progrés. El vaig escriure per denunciar la pèrdua de capital humà que patia el mercat laboral andorrà a causa de l’atur de les persones de més de 40 i 50 anys, i per defensar la necessitat d’incloure la forma jurídica cooperativa en la legislació andorrana. A l’època, constituir una cooperativa era tot simplement impossible al Principat.
El coneixement, l’únic actiu que ens queda
Quan no tens ni petroli, ni molta indústria productiva, l’únic que et queda per vendre és el coneixement. Ens estem empobrint. De fet, veiem com es perd el nostre capital social: el coneixement que porten les persones treballadores assalariades d’Andorra.
L’atur dels professionals experimentats
Que la gent de més de 50 anys no trobi feina és un greu problema social i econòmic alhora. I que als de més de 40 els costi molt trobar-ne, ho és igualment. Com pot ser que tanta experiència, tanta competència professional, es perdi de cop i volta, i que això no ens indigni? En efecte, és el capital social que hem construït en dècades i que, literalment, se’ns queda a la porta.
Associar-se, un primer pas insuficient
Alguns dels afectats directes parlen de constituir-se en associació. És un primer pas, molt positiu, per emprendre accions i mirar de resoldre aquesta qüestió. Ara bé, això només permet ocupar les hores de qui està a l’atur i compartir experiències. També permet crear xarxes solidàries, organitzar actes i pressionar les institucions públiques, i, evidentment, també als polítics.
Què poden fer les autoritats — i què no
Les autoritats poden modificar les lleis per contribuir a la solució d’aquesta xacra que és l’atur de les persones d’edat. Poden fer, si volen, modificacions de petit, mitjà i gran abast per evitar l’acomiadament i estimular la contractació. Tot i això, si les persones treballadores acaben al carrer, què poden fer més enllà de buscar feina o fer-se emprenedores? En el primer cas, ja sabem quin pa es cou al mercat laboral andorrà. En el segon, amb la minsa indemnització i la manca de crèdit bancari, acabes, si fa no fa, com al primer.
La iniciativa política que tenim a l’abast: la cooperativa
Hi ha, però, una iniciativa política que està al nostre abast. Per treballar per compte propi a Andorra cal crear una empresa sota l’empara de la llei de societats. Una societat mercantil pot adoptar la forma de societat anònima (SA) o de societat de responsabilitat limitada (SL). Qualsevol d’elles pot estar constituïda per un soci, en forma unipersonal, o per més. Malauradament, aquesta llei no contempla la possibilitat de crear una cooperativa.
Les cooperatives són empreses gestionades democràticament pels seus socis. Per als socis, l’adhesió voluntària implica un compromís de participació activa. Els socis assumeixen conjuntament els riscos econòmics i socials de la titularitat, i això és molt motivador.
Una eina per defensar-nos dels embats econòmics
Crec fermament que cal incloure la societat cooperativa a la legislació andorrana. Permetria que una part del coneixement de les persones assalariades no es perdés. Hi ha experiències a altres països que demostren la seva idoneïtat en temps de crisi. De fet, moltes d’elles van ser creades en moments exactament com el que ara vivim a Andorra. Per això, cal que ens proveïm d’aquesta eina legislativa. És la millor defensa davant els embats econòmics que estan fent estralls entre la generació més preparada.
La legislació cooperativa des del 2015
El 2015, el Consell General va aprovar la Llei 5/2015, del 15 de gener, de societats cooperatives d’Andorra. Amb aquesta llei, per fi es va incorporar la forma cooperativa a l’ordenament jurídic del Principat. No obstant això, el seu redactat no permet la constitució de cooperatives de crèdit ni de bancs cooperatius en el sentit clàssic. La legislació bancària andorrana exigeix que tota entitat que presti serveis financers al públic tingui la forma de societat anònima. Per tant, una cooperativa no pot ser, en si mateixa, una entitat bancària.
D’aquesta limitació va sorgir un debat intens el 2019, durant la crisi de la Banca Privada d’Andorra. Un grup d’empleats i clients va proposar crear una cooperativa propietària d’un banc. El projecte, Raiffeisen.ad, preveia que la cooperativa fos la propietària de les accions d’una societat anònima amb llicència bancària. La proposta no va prosperar. Així doncs, la via del crèdit cooperatiu pròpiament dit roman tancada a la legislació andorrana.
Avui, el debat cooperatiu s’ha desplaçat cap a les cooperatives d’habitatge. El Partit Socialista impulsa, des del 2026, una reforma de la llei per obrir la porta a habitatges assequibles.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre el model cooperatiu i l’economia social a Andorra? Subscriu-te al blog La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment al mitjà digital El Progrés.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: