Banc o rebost? Quan una simple paraula pot canviar la manera com entenem la solidaritat.
Aquest text va ser originalment un exercici acadèmic per a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on estudiava comunicació. El vaig publicar al meu blog personal el febrer de 2013. És una reflexió sobre la força dels petits canvis simbòlics, concretament sobre la inadequació d’anomenar «banc» allò que hauria de ser un «rebost comunitari».
Tres tipus de bancs
A la nostra ciutat tenim molts bancs, però no tots els bancs són iguals. Hi ha bancs que serveixen per seure i descansar, són els bancs del passeig i els del parc. Hi ha bancs que han estat creats per lucrar-se comprant i venent diners, són les entitats financeres de crèdit anomenades bancs. També hi ha un altre banc, que no es lucra i sí que ens ajuda. És el banc dels aliments, al qual cal canviar-li el nom.
El darrer bastió contra la penúria
El banc dels aliments és, per a algunes famílies, el darrer bastió per fer front a la penúria a la qual s’han vist abocades. A causa de la situació econòmica actual, originada per la desregulació financera que va permetre a la banca d’inversió, les gestores de fons i les firmes de corredories de borsa apropiar-se en bona mesura de la banca comercial. Això va reforçar el poder financer. Però, alhora, va posar en perill el finançament dels sectors productius i, per tant, de les ocupacions.
Tot això també és conseqüència de la globalització econòmica. Aquesta va donar lloc a la crisi financera a causa del preu de les accions, del qual s’espera que augmenti exponencialment fins a l’infinit. A més, hi va contribuir la bombolla immobiliària. Igualment, el creixement del benefici de les empreses sense que n’augmenti el seu valor afegit, tot disminuint els llocs de treball. I, finalment, la corrupció generalitzada per satisfer la cobdícia d’uns pocs, sense oblidar la necessària cooperació dels partits polítics amb responsabilitat de governar.
De tota manera, la immensa majoria de les decisions que han permès lucrar-se a un reduït nombre de persones, en detriment del benestar de la majoria de la població, han estat preses dins el marc legal vigent en cada moment. Això és molt decebedor, sí. Però és la trista realitat, i ja no hi podem fer res. Com tampoc podem jutjar qui no ha fet res d’il·legal. Cal pensar que, si ho han fet, és perquè algú ho ha permès. Així i tot, els ciutadans prenem bona nota.
La força dels canvis simbòlics
Però sempre podem fer alguna cosa, encara que només sigui simbòlica. De manera que, com a signe figuratiu, pugui arribar a produir canvis molt poderosos. En buscar la paraula banc al diccionari no es troba cap definició dels bancs que recapten i distribueixen aliments. Sí que es defineix la institució econòmica que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc.) i que, en certs casos, crea diner per facilitar fons a qui desitgi un préstec. Llavors, d’on prové el nom Banc d’Aliments?
El nom va encunyar-se a la ciutat de Fènix, Arizona, l’any 1967. Allí es va crear la primera entitat, anomenada «St. Mary’s Food Bank». Curiosament, es tracta del mateix país on es va aplicar primer la desregulació bancària. També és el país de l’escàndol de les hipoteques subprime del 2007, considerat com l’inici de la crisi financera els efectes de la qual continuem patint avui dia. Sí, els Estats Units d’Amèrica han estat un cop més artífex de la nostra realitat cultural.
Solidaritat fictícia vs. tasca discreta
Gràcies al suport dels governs, la indústria agroalimentària i les grans cadenes de distribució, amb la col·laboració de les entitats financeres i les desgravacions fiscals corresponents, han esperonat els bancs d’aliments arreu del planeta. A fi d’encadenar dos ocells d’un cop. D’una banda, afavorint l’apoderament de la població amb campanyes solidàries com el Gran Recapte. Aquestes fan participar la gent en una acció cívica la narració mediàtica de la qual la dota de tints heroics.
De l’altra, aprofiten per netejar la imatge de les empreses col·laboradores. Aquestes sovint practiquen polítiques comercials agressives tant aquí com en altres països, en connivència amb els bancs dels diners. Aquestes operacions de solidaritat fictícia —les realitzades amb gran rebombori mediàtic— contrasten amb la tasca discreta i altruista de moltes organitzacions laiques i religioses. Tanmateix, aquelles tenen un gran impacte en el nostre subconscient individual i col·lectiu. Fins al punt que aconsegueixen fer-nos creure que la crisi és la causant de la nostra situació. En canvi, obvien que la crisi és la conseqüència de les decisions preses pel món financer per culpa de la cobdícia dels banquers.
Del banc al rebost comunitari
Així les coses, ara que els bancs dels diners estan omnipresents en les accions de protesta cívica, sovint associats a pràctiques poc ètiques i, en alguns casos, enganyoses per a qui els ha confiat els seus estalvis. Ens hauria de molestar, i molt, que el mot banc vagi associat a un acte de solidaritat com la recollida, l’emmagatzematge i la distribució entre les persones més necessitades dels aliments necessaris per nodrir-se.
Més encara quan la nostra llengua en té un, de mot, que defineix millor la seva funció comunitària: rebost, el lloc d’una casa o una nau on hom guarda els comestibles. Per tal de mantenir la nostra dignitat, fer la guitza als bancs i augmentar el nostre esperit comunitari, proposo que el Banc d’Aliments passi a anomenar-se Rebost Comunitari.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre el poder del llenguatge i els canvis simbòlics? Subscriu-te a La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Text publicat originalment al meu blog personal el febrer de 2013, com a exercici acadèmic per a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: