Quan tot està a punt perquè tot empitjori, hem de deixar espais per a les generacions futures.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció El Gong de Bondia, el 13 de febrer de 2017. El vaig escriure per reflexionar sobre dues decisions urbanístiques del Govern d’Andorra liderat per Antoni Martí que, a primera vista, semblaven un sense sentit, però que s’explicaven perfectament analitzant els interessos que hi havia al darrere.
Les lògiques ocultes de la política local
Aquest mes Le Monde Diplomatique obria l’edició amb un interessant article titulat De qui François Fillon est-il le prête-nom?, signat pels sociòlegs François Denord i Paul Lagneau-Ymonet, coautors de l’obra Le concert des puissants. Després d’investigar l’equip que envolta el candidat de Les Républicains a President de la República francesa, dibuixen amb claredat per qui i per què treballa aquesta candidatura. Més enllà de l’escàndol de les retribucions percebudes per la família de Fillon, l’article descriu a la perfecció l’entramat de compromisos entre les diferents faccions de la classe dominant a França: els financers que marquen el rumb, els consultors que organitzen la campanya i els comunicadors encarregats d’enllustrar la imatge del candidat. Els sona d’alguna cosa, aquest esquema?
Salvant les distàncies, l’article és una bona guia per comprendre com funciona la política, aquí i arreu. També per entendre algunes de les decisions que prenen les institucions i que, a primera vista, poden semblar un sense sentit, però que, un cop analitzades sota l’òptica de les intricades relacions personals i professionals dels qui estan immersos en el joc polític, es revelen totalment lògiques.
El cas de l’edifici-bombolla «El Núvol»
Per exemple, tenim l’edifici-bombolla dit El Núvol. Fa poc, el cap de govern va afirmar que es farà, sí o sí, i ho ha dit sense rubor, tot i no ser el President del Consell d’Administració de l’STA, la societat anònima de capital públic coneguda com a Andorra Telecom. Les seves paraules, doncs, han situat aquest projecte al centre de l’arena política.
El que fins ara era una iniciativa empresarial amb capital públic ha deixat de ser una inversió cercant rendiment per a l’STA. Anteriorment ja havia deixat de ser el capritx d’un ministre que, en veure frustrats projectes anteriors, va saber reconvertir la seva dimissió. També ha deixat de ser el contenidor de l’esperança dipositada pel teixit comercial de Riberaygua i Travesseres, que han començat a manifestar dubtes sobre les conseqüències d’un edifici d’aquestes característiques per al barri.
De fet, fins que el Sr. Martí no es va posicionar públicament sobre el tema, ningú tenia gaire clar per a què havia de servir l’edifici-bombolla. Ara ja sabem quina serà la seva utilitat. El cap de govern ha dit que sí, que es farà, i fins i tot ha informat de quants milions estem parlant. Ara bé, han d’existir interessos privats que prevalen per sobre dels interessos públics; altrament, una obra que no s’emmarca dins cap projecte urbanístic destinat a resoldre una problemàtica concreta sí que seria un gran sense sentit.
En definitiva, El Núvol serà una obra megalòmana. Una més de les que els capitosts deixen de record a les generacions futures. La típica obra pública que només serveix per enriquir amb diners públics aquells privats que no paren de despotricar contra el patrimoni públic.
La infraestructura de l’heliport nacional
Però encara podem trobar un altre exemple de decisió sense sentit aparent: l’heliport nacional. Recordem que qui ha volgut venir a Andorra pels aires ho ha pogut fer sempre sense cap entrebanc, fent servir serveis privats d’aerotaxi i aterrant als heliports privats existents. Qui ha volgut fer heliesquí també ho ha pogut fer sense cap problema. I el copríncep francès de torn sempre ha estat benvingut aterrant a l’antic Camp d’Esports del Consell General, l’ara Estadi Nacional.
Cal finançar, doncs, amb diners públics una costosa nova infraestructura? Cal fer una carretera nova, murs de contenció, pilars de subjecció, estructures enlairades i ciment sobre FEDA? En definitiva, es volen gastar una altra milionada sense una justificació vàlida. Excepte, és clar, si es tenen en compte els vincles personals i professionals de les parts implicades. Llavors tot torna a encaixar. Lògicament.
Llegat i espais lliures per a les generacions futures
Aquestes són, entre moltes altres raons, les que ens porten a creure que els qui vindran darrere nostre agrairien més que els deixéssim espais lliures, en comptes de noves construccions sense solta ni volta. Si més no, perquè ells mateixos puguin decidir cap a on tirar en construir el seu país.
Precisament ara, quan tot està a punt perquè tot empitjori, el millor que podem fer per a les generacions futures és deixar-los espais. Algú ha pensat què fàcil seria tot si avui disposéssim d’espais lliures? Si molts dels edificis que veiem no s’haguessin construït mai?
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre urbanisme, política i el futur d’Andorra? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: