Andorra viu una doble crisi: econòmica i de confiança en la política. Mentre els escàndols s’acumulen, la reacció ciutadana és massa tèbia.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció El Gong del Bondia, el 24 de març de 2017. El vaig escriure arran del Dia de la Constitució, per reflexionar sobre la crisi democràtica que viu Andorra i la necessitat de reaccionar davant les vulneracions de la legalitat.
Les dues Andorres: una crisi econòmica i una crisi de confiança
És evident que Andorra no passa pas per un bon moment. D’una banda, la crisi econòmica; de l’altra, la crisi de confiança en la política. Els constants escàndols governamentals, que mostren la trama d’interessos econòmics i polítics construïda al voltant de DA, han agreujat la crisi social amb el retorn de les dues Andorres, a dues velocitats diferents. És a dir, una Andorra amb els ascensors socials aturats a plantes diverses de l’edifici.
Seria convenient revertir aquesta situació, perquè tothom en sortiria beneficiat d’una Andorra treballant plegada per assolir un objectiu comú. El futur del nostre país depèn essencialment dels esforços que hi esmercem ara mateix. Com s’ha dit a bastament, la millor forma de predir el propi futur és construir-lo. Segur que el futur serà millor si aquesta tasca la fem entre tots.
El Dia de la Constitució i el populisme que amenaça la democràcia
Tot just acabem de celebrar el Dia de la Constitució, la nostra llei fonamental des del 1993, de la qual en depenen la resta de lleis que regulen la nostra convivència. És un dia per reflexionar sobre el futur de la política en el temps del populisme. En particular, quan gairebé sembla com si el capitalisme ja no necessités la democràcia, tot i que prou que la utilitza per arribar a governar. Constatem, a més, que ens governa un partit que vol substituir les fins ara fiables categories polítiques d'»esquerra» i «dreta» per «extrem centre»: un concepte emergit d’un consens neoliberal caracteritzat pel servei submís al mercat.
Per tot això, convé i val la pena mostrar-nos indignats davant les il·legalitats d’individus amb altes responsabilitats.
El cas Antoni Martí: una vulneració clara de la legalitat
Per exemple, quan el cap de Govern, Antoni Martí, va reconèixer públicament que havia dut a terme treballs professionals d’arquitecte en una obra d’Escaldes-Engordany mentre era el seu cònsol major. No cal ser advocat per saber que Antoni Martí no podia fer cap obra a la parròquia en què era cònsol, perquè la llei li prohibia aprovar com a cònsol els seus propis projectes d’arquitecte.
Ell intenta justificar-ho en el fet que les normes del Col·legi d’Arquitectes li ho permetien. Tanmateix, sap perfectament que les normes d’un col·legi professional no poden estar mai per sobre del que disposi la normativa legal. En el seu cas l’afecta l’article 115 del Codi de l’Administració, que és ben clar: com a autoritat, s’havia d’abstenir en tenir interès personal en la qüestió.
Encara més, la Llei de la Funció Pública, en l’article 60, confirma que Toni Martí va trepitjar la legalitat. Quan, sent-ne cònsol, firmava i presentava projectes d’arquitectura al Comú d’Escaldes-Engordany, s’havia d’inhibir d’intervenir en el desenvolupament d’assumptes en els quals tenia interès personalment.
Una reacció ciutadana massa tèbia davant la corrupció
Així doncs, és trist veure com és de tèbia, avui dia, la reacció de la població davant de flagrants vulneracions de la legalitat vigent. Per molt desmoralitzadora que sigui la corrupció político-econòmica, hem de ser conscients de les seves greus conseqüències socials. A més, els seus resultats perduraran durant molt temps.
Per aturar els virus injectats per DA a la salut democràtica de les nostres institucions, caldria que fóssim conscients de la seva gravetat: s’està perpetrant l’enderroc, volgut, del gran acord constitucional del 1993. Cal que reaccionem indignats. Altrament, els historiadors començaran a certificar la decadència del nostre sistema.
En aquest sentit, dilluns passat l’ex-cap de Govern Jaume Bartumeu ens indicava el camí per arribar a reconstruir una societat decent: calia despertar, aixecar el cap i començar a posar fil a l’agulla per cosir voluntats, generar complicitats, esperances i il·lusions, és a dir, consensos.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre democràcia, corrupció i futur d’Andorra? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: