Un programa de desintoxicació consumista, mes a mes, segons la filosofia de la vida simple.
Aquest escrit vaig divulgar-lo al meu bloc el 6 de desembre de 2010, quan escrivia sovint sobre decreixement i vida simple. És l’adaptació del conegut programa de «desintoxicació» consumista que Janet Luhrs, editora del butlletí Simple Living, proposava en dotze fases mensuals per a l’any 1996, recollit al reportatge «El dinero o la vida», d’El Mundo. El vaig compartir aleshores perquè encarnava, en format de calendari, el mateix que jo defensava: recuperar el govern del propi temps i del propi consum. Amb els anys s’ha convertit en un clàssic menor de la contracultura del creixement infinit. Aquí en recullo la substància, passada pel sedàs de la meva pròpia traducció.
i rep aquestes reflexions cada dissabte al teu correu
Consumir amb cura
La primera part del programa ataca el Consum amb majúscula. Al gener, dir prou a les compres com a diversió: abans de comprar res, preguntar-se si realment cal, si acabarà en un calaix. Al febrer, retallar targetes de crèdit fins a deixar-ne una sola per a emergències, i pagar sempre en metàl·lic quan es pugui. Al març, el cotxe: millor un de segona mà al comptat que un de nou que ens hipotequi anys, i sobretot, no deixar-se seduir per la publicitat.
Desprendre’s i reflexionar
L’abril és el mes de fer la tria: allò que no hem fet servir en un any probablement no el farem servir mai. Venent o donant mobles, roba, discs i llibres a qui en pugui treure profit. El maig, la cura de la ment: deu minuts diaris de meditació per trencar el ritme vertiginós i recuperar la facultat de pensar.
El cos i el temps
El juny torna amb la mobilitat: quantes hores passem al volant per anar a la cantonada? Transport públic i caminar. El juliol, el menjar dut de casa a la feina, fugint de les cadenes de menjar ràpid — ho agrairan la butxaca i la salut. L’agost, la multitasca prohibida: mai dues coses alhora, gaudir de cada cosa al seu temps i reduir sensiblement el tren de vida.
Invertir en un mateix
El setembre és el mes de fer-se un xec a nom propi: invertir en un mateix i estrenar un compte d’estalvis. I l’octubre, el mes més sensible del programa: recuperar el plaer de llegir i passejar, contemplar una posta de sol, gaudir de la conversa — i, si us plau, apagar del tot la televisió. Cal aprendre a assaborir les coses simples.
Desactivar-se
El novembre, fi de les sessions maratonianes de feina: mai portar-se’n a casa, tornar-hi aviat, sopar en família sempre que es pugui i organitzar almenys un sopar especial setmanal — gaudir dels aliments, conversar sense presses, desconnectar el telèfon. I al desembre, el tancament del cicle: dir no a l’activitat constant, canalitzar l’energia vital cap a un «hobby», a la solidaritat, a les múltiples gratificacions de la vida mateixa. Ha arribat el moment de desactivar-se.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.
* Adaptació lliure del requadre «Doce meses para desactivarse», amb el programa de dotze fases de Janet Luhrs, editora del butlletí Simple Living, inclòs al reportatge «El dinero o la vida», de Carlos Fresneda i Flora Sáez, publicat a El Mundo el 7 de gener de 1996, divulgat en el seu moment. Si el tema us interessa, podeu consultar el llibre La vida simple, de Carlos Fresneda.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: