Encamp i Escaldes-Engordany han viscut incidents violents que qüestionen si la festa major hauria de tornar a mans dels veïns.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar sobre la taula, sense moralismes, per què els episodis de violència a les festes majors es repeteixen i ningú de dins els atura.
Encamp: un conseller general apallissat per un grup de joves, amb el nas trencat. Escaldes-Engordany: una navalla desembeinada de matinada, dues detencions, la festa tallada dues hores abans d’hora. No parlo de gent de fora, parlo de casa nostra. I no ho dic per afirmar que els joves d’avui siguin pitjors que els d’abans. Ho dic perquè aquests fets són el símptoma d’alguna cosa més profunda sobre com vivim l’espai públic durant la festa major. I val la pena mirar-los de cara.
Un mecanisme que es repeteix festa rere festa
El mecanisme és sempre el mateix: molta gent aplegada, molt alcohol i la matinada a sobre. N’hi ha prou amb una espurna: una empenta, una mirada de més. O algú a qui se li creua el cable, o que no vol marxar quan li ho demanen. En trenta segons, hi ha deu persones al damunt. Sovint hi intervé la policia per intentar desallotjar o aturar el que ja s’ha descontrolat. I això fa que una baralla acabi convertint-se en un enfrontament més gran. No cal moralitzar-hi: passa tant a Encamp com a qualsevol festa multitudinària d’Europa. El que sí que val la pena preguntar-se és per què, quan arriba aquest moment, ningú de dins ho frena.
Un patró que es repeteix més enllà d’Andorra
Els costums dels joves per festejar han canviat notablement, amb una tendència creixent cap a la celebració espontània i l’oci nocturn massiu. En alguns casos, l’espurna inicial és una discussió entre dos joves. En altres, és la intervenció policial per aturar una conducta incívica. El consum d’alcohol i drogues n’agreuja la impulsivitat, i el vandalisme sobre mobiliari urbà tensa encara més la situació.
Diversos municipis catalans n’han patit episodis similars durant els darrers estius. A la Festa Major d’Alella, l’agost del 2025, cinc joves van ser detinguts per baralles i aldarulls. A Llavaneres, un mes abans, tres detencions i tres agents ferits van tacar la Festa de la Minerva. Al Prat, una baralla entre dos joves va derivar en un enfrontament de fins a dues-centes persones contra els Mossos d’Esquadra. I a Palamós, cinc joves —tres d’ells menors— van ser detinguts per provocar aldarulls durant la festa major.
Els experts que han analitzat aquests fenòmens apunten a una normalització i interiorització de la violència en alguns sectors de la joventut. Hi ha, diuen, una pèrdua de la por a les conseqüències legals o socials. Les xarxes socials i la missatgeria instantània hi afegeixen un factor nou: permeten convocar grups en minuts i difondre els incidents en temps real. Això augmenta la pressió del moment. El resultat és una manera de viure la festa major cada cop menys lligada a la tradició local. És més centrada en l’oci nocturn massiu i, en alguns casos, en la confrontació directa amb l’autoritat.
De l’espectacle contractat al públic que no té res a cuidar
Aquí rau el problema. Fa anys que les festes majors s’han anat professionalitzant. Es contracten un parell d’artistes, un DJ, es tanquen carrers, es munten algunes paradetes i es reforça la seguretat privada. I ja donem la festa per feta. Però contractar un cartell no és organitzar una festa. Quan el comú la munta com un espectacle de dalt a baix, els joves hi van com a públic, no com a amfitrions. I un públic no té res a cuidar: si es trenca alguna cosa, es trenca; ja ho pagarà algú altre.
Retornar el control de l’espai públic als veïns
Per això, les mesures que s’estan plantejant ara —tallar l’alcohol més d’hora, més agents, més control d’accessos— són necessàries, però curtes de mires: contenen el foc, però no en canvien la causa. El replantejament de debò l’han de fer els comuns, i implica retornar el control als veïns. Cal comissions de festes obertes i reals, amb pressupost i capacitat de decisió efectiva, no de cara a la galeria. Cal també actes petits i autogestionats abans del concert gran. I calen colles i penyes implicades en la logística i les decisions, no només convocades el dia del photocall. Perquè ningú rebenta allò que ha ajudat a construir.
No és un problema de joventut. És un problema de qui és, de debò, la festa major. Fem-la nostra fins a l’últim minut. Bona Festa Major, Andorra la Vella!
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre l’espai públic i el futur de les festes majors? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: