Les nostres dades personals són el bé més preuat que tenim. I n’hi ha molts que hi van al darrere, per múltiples motius.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció El Gong de Bondia, el 4 de novembre de 2016. El vaig escriure arran d’una denúncia presentada a l’Agència Andorrana de Protecció de Dades contra la instal·lació de càmeres de videovigilància als espais públics sense legislació pertinent, per reflexionar sobre el valor real de les nostres dades personals en l’era del Big Data.
Les càmeres de videovigilància i el dret a la privacitat
Fa poc vaig presentar una denúncia a l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, perquè a SDP no estem d’acord amb la instal·lació, sense la legislació pertinent, de càmeres de videovigilància al Parc Central ni a cap altre espai públic. La reacció de la gent al voltant d’aquesta iniciativa va ser molt variada, anant de manera gradual des del sí fins al no rotunds. A favor, la seguretat de poder revisar una bretolada. En contra, l’ús que se’n pot fer contra algú en concret, amb imatges tretes de context. I en un futur proper, el reconeixement facial policial.
Aquesta multiplicitat d’opinions pot estar relacionada amb el fet que encara som poc conscients que les nostres dades personals són el bé més preuat que tenim. Precisament per aquest alt valor, n’hi ha que hi van al darrere per múltiples motius.
La tecnologia extreu conclusions sobre el nostre comportament
Avui dia, la tecnologia permet extreure d’aquestes dades conclusions sobre el nostre comportament, sobre les nostres inclinacions i les nostres pulsions més íntimes, a les quals ens entreguem en el nostre espai més privat: l’habitatge. Una privacitat protegida per la llei, però que no ha tingut en compte l’adveniment d’Internet i la finestra al món que això comporta.
Es tracta, doncs, d’un crit d’alerta sobre la necessitat imperiosa de completar la nostra legislació sobre la protecció de dades personals, perquè tothom continua tenint el dret a protegir les seves dades. Cal ser conscients que, mitjançant la tecnologia, ens passem el dia generant dades sobre nosaltres: quan ens movem, comprem, ens divertim, fem esport o tractem amb les institucions polítiques i econòmiques. A més, sempre que ens comuniquem via Internet oferim, inconscientment i obligatòriament, les nostres dades personals. Dades que viatgen, a la velocitat dels bits, més enllà de les nostres fronteres.
El Big Data: qui sap més sobre tu que tu mateix
En aquest món hiperconnectat, el tractament massiu de dades és el que es coneix com a Big Data. Permet trobar patrons que serveixen per fer prediccions vàlides per a la presa de decisions. Per exemple, el seu processament permet saber als supermercats que els dijous augmenta la venda de bolquers i de cervesa en llauna, cosa que els dona l’avantatge de modificar el preu d’aquests productes o la seva situació als prestatges amb antelació. Encara més: el Big Data permet a les empreses i als governs saber més sobre tu del que mai sabràs tu sobre tu mateix.
Per això, el seu ús pot ser beneficiós o perillós per a la nostra llibertat. Tot dependrà de la nostra escala de valors, però sobretot dels valors de qui utilitza les nostres dades. És una nova lluita entre els que defensen l’ús beneficiós de les dades i els que les utilitzen exclusivament en benefici propi. Les dades són diners. Primer van ser els e-mails, recol·lectats per fer enviaments massius de publicitat. Ara són els Likes de Facebook, les cerques de Google, o les signatures a AVAAZ i Change.org el que val el seu pes en or.
Treballem gratis per a la GAFA: Google, Apple, Facebook, Amazon
Gràcies a nosaltres, la GAFA (Google, Apple, Facebook, Amazon) sempre sap amb antelació qui serà el proper president dels EUA. Per la mateixa regla de tres, també poden influir en el resultat de les eleccions d’un país i tenen el poder de modelar els nostres marcs mentals sobre qüestions polítiques, socials, econòmiques o ambientals.
Per tant, si tenim en compte el valor estratègic de les dades recollides i tractades, podem anar molt més enllà en la nostra legislació sobre la seva protecció. No cal que ens limitem a copiar les legislacions més laxes: podem esdevenir un Estat que ofereixi garanties extra a qui ens les confiï, gràcies a un marc legal avançat. Juntament amb el canvi climàtic, cal centrar-se en el tema del Big Data. Encara que ens costi creure-ho, de les dues qüestions en pengen la resta dels problemes quotidians.
Som lliures, o no, d’entregar les nostres dades alegrement. Però cal fer-ho sempre sent conscients del valor que aquestes tenen.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre privacitat, Big Data i els drets digitals dels ciutadans? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.