Desobediència constructiva

Ens oposem als comportaments que vagin contra la dretura.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per denunciar la impunitat de l’executiu andorrà i per reivindicar la desobediència constructiva com a resposta dels progressistes davant la demolició de l’Estat de dret.

Impunitat i desemparament davant l’executiu

El comportament de l’executiu actual ens ha deixat desemparats. La confessa violació de la llei de Govern n’és un primer motiu.

A més, hi ha la insofrible impunitat amb què el cap de Govern va emparar un dels seus ministres, fins a acceptar-ne la dimissió. Amb això, es va intentar evitar el tràngol d’afrontar les preguntes del proper Consell de control al Govern.

En definitiva, tot plegat ens deixa a la resta de mortals a mercè dels poderosos.

Dues vares de mesurar

De fet, la saviesa popular ens diu que sempre hi ha hagut dues vares de mesurar els comportaments humans. La llei no escrita de qui la fa la paga ja no es compleix.

Ara tot depèn d’amb qui estàs o qui ets. Tot i que si ho fan, és perquè els deixem fer-ho.

Llei vs. norma moral: la coercitivitat que ho canvia tot

Sobre la llei, cal recordar les seves principals característiques com a norma jurídica. En primer lloc, la generalitat, ja que és aplicable a totes les persones d’una jurisdicció.

En segon lloc, l’abstracció, perquè afecta tothom sense distinció. També hi trobem la impersonalitat, atès que no està feta per jutjar cap persona en concret.

Finalment, l’obligatorietat dicta el que cada persona ha de fer, o deixar de fer, fins al punt que el desconeixement de la llei no n’exclou el compliment.

Però la característica primordial de la llei és la coercitivitat, l’obligació de ser aplicada. Sense excepcions.

En contraposició a la llei es troben les normes morals, no coercitives, que requereixen la voluntat de la persona per ser aplicades. Si ella no ho vol fer, no se la pot forçar a fer-ho.

L’Andorra dels il·lusionistes

En el cas que ens ocupa, una autoritat que va jurar o prometre complir la llei de Govern i fer-la complir, en va cometre una violació flagrant. Tot i així, es va retorçar la llei fins a distorsionar-la en una simple norma moral, doncs, no coercitiva.

No és el primer cop que passa en l’Andorra dels il·lusionistes, la de les dues vares de mesurar. Si ets de la corda de govern, la llei no és coercitiva.

En canvi, si no ho ets, la llei l’has de complir de grat o per força.

En conseqüència, abaixar el cap i mirar de tirar endavant com puguis és la tònica més estesa entre la població. Vivim, doncs, en uns temps injustos, on els lladres ja no van a la presó perquè, diuen, no han actuat de mala fe.

Desobediència constructiva davant la demolició de l’Estat de dret

Davant d’aquesta demolició sistemàtica de l’Estat de dret, els progressistes hem d’aplicar la desobediència constructiva.

Ens oposem amb un no a les polítiques i comportaments que vagin contra la dretura, la recuperació econòmica, la redistribució de la riquesa i la justícia social. Alhora, proposem polítiques racionals i amb sentit comú.

---

Sobre l’autor

Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.

Vols seguir el debat sobre la impunitat política i l’Estat de dret a Andorra? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.