Una mirada enrere a la crisi que va sacsejar el sistema financer andorrà, i a on és avui l’afer BPA.
Aquesta entrada al blog recupera la meva intervenció a La Rèplica, el programa de tertúlia política de RTVA, l’11 de juny del 2015. Hi vaig participar com a vocal de la Comissió Política Nacional d’SPD, juntament amb Ferran Goya (PS), Esteve Vidal (DA) i Joan Albert Farré (Ld’A), per analitzar en calent l’afer BPA, que aquell mateix dijous havia protagonitzat bona part de la sessió de control al Govern al Consell General.
Enllaç a La rèplica – Tertúlia política sobre l’afer BPA
El 6 de març del 2015, el FinCEN va publicar una nota decisiva. Aquesta agència del Departament del Tresor dels Estats Units, dedicada a combatre el blanqueig de capitals, va assenyalar la Banca Privada d’Andorra (BPA) com una entitat de «principal preocupació». La notícia va esclatar com una bomba a Andorra. En qüestió de dies, doncs, el cas BPA es va convertir en el centre absolut de la vida política del país.
L’origen de la crisi: la nota del FinCEN
Segons el document oficial del FinCEN, hi havia motius raonables per sospitar d’alts directius de BPA. Presumptament, havien facilitat operacions financeres irregulars per a tercers. Aquestes operacions estaven vinculades, sobretot, al conegut com a cas Gao Ping. A més, la nota es va publicar sense que la banca tingués cap possibilitat de respondre-hi prèviament. Per tant, l’impacte i la sensació d’indefensió a Andorra es van agreujar encara més.
L’endemà mateix, les autoritats andorranes i espanyoles van intervenir la banca. També van intervenir la seva filial espanyola, Banco Madrid. Així doncs, el cas BPA deixava de ser només un afer bancari. Esdevenia, en canvi, una crisi d’estat: qüestionava la reputació internacional d’Andorra just en un moment clau, quan el país negociava la seva obertura econòmica i fiscal.
La intervenció de l’AREB i la resolució de BPA
Un mes després, l’abril del 2015, el Consell General va aprovar una llei de reestructuració i resolució d’entitats bancàries. Aquesta llei va crear l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). El 27 d’abril del 2015, l’AREB va prendre el control de BPA. Al juny, a més, va aprovar un pla de resolució que separava els actius «bons» dels «dolents». I al juliol va anunciar la creació d’un banc pont, Vall Banc, per absorbir els actius, els passius i els clients legítims de l’entitat.
Era, en aquell moment, l’operació de resolució bancària més important de la història d’Andorra. Marcava, per tant, un abans i un després en la manera com el país gestionava una crisi financera d’aquesta magnitud.
Conseqüències immediates per al sistema financer andorrà
Més enllà del cas concret de BPA, l’afer va accelerar un procés que ja estava en marxa. Em refereixo a la transformació del model financer andorrà cap a la transparència. També cap a l’intercanvi automàtic d’informació amb organismes com l’OCDE. En efecte, el sistema bancari va haver de demostrar solvència i bon govern corporatiu davant la comunitat internacional, en un context de desconfiança generalitzada.
Políticament, com vam debatre a la tertúlia de RTVA, l’afer va posar sobre la taula preguntes incòmodes. Fins a quin punt, per exemple, Andorra podia controlar el seu propi destí financer? Al cap i a la fi, una simple nota d’una agència estrangera podia enfonsar un dels seus bancs en qüestió d’hores.
Deu anys després: on és avui l’afer BPA
El març del 2016, el propi FinCEN va retirar la seva nota. Va considerar que BPA ja no representava una amenaça per al sistema financer nord-americà. A més, entre el 2017 i el 2019, tribunals espanyols van arxivar diverses causes contra BPA per blanqueig de capitals. Aquests dos fets, doncs, han alimentat amb els anys un debat encara obert sobre la proporcionalitat de la resposta inicial. Alguns treballs d’investigació —coneguts com «Andorragate»— han apuntat, fins i tot, a un possible rerefons polític darrere la nota original. Tanmateix, es tracta d’una hipòtesi que continua sense confirmació judicial.
A Andorra, en canvi, la justícia ha seguit un altre camí. Antics directius de BPA han estat condemnats a penes de fins a set anys de presó. Al mateix temps, alguns dels antics responsables de l’entitat han presentat una querella contra la cúpula de l’AREB. L’acusen d’una suposada «pèssima gestió» del procés de resolució. I encara avui, d’altra banda, hi ha clients de Vall Banc que denuncien tenir fons bloquejats des de fa anys. Deu anys després de la nota del FinCEN, en conclusió, l’afer BPA continua sent un cas obert en més d’un sentit: judicialment, políticament i també en la memòria col·lectiva del país.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre la transparència i la governança del sistema financer andorrà? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Tertúlia emesa originalment a RTVA (La Rèplica), l’11 de juny del 2015: RTVA.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: