En aquest Foc i Lloc reflexiono sobre la manca de presumpció d’innocència i l’errònia percepció que associa l’advocat amb l’acusat que defensa.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reivindicar el paper de l’advocat defensor i la presumpció d’innocència, en un moment en què l’opinió pública tendia a jutjar i condemnar abans que cap tribunal hagués pogut examinar les proves.
Les millors pel·lícules legals i la feina de l’advocat
Dotze prominents advocats anglosaxons van escollir les 25 millors pel·lícules legals de tots els temps. Unes obres cinematogràfiques que representen ni més ni menys que 31 premis Oscar i 85 nominacions.
Algunes d’aquestes pel·lícules es basen en la defensa dels drets de persones acusades de crims terribles. Retraten encausats que la majoria de la gent ja ha condemnat abans que cap tribunal els jutgi. I mostren advocats que pateixen les crítiques dels seus conciutadans per defensar presumptes criminals, complint amb el seu deure.
La defensa en un món mediatitzat
Això passa a Hollywood, on les causes només triguen 90 minuts per ser sentenciades. Però en el món real, en causes judicials mediatitzades per la seva repercussió social, l’advocat defensor sovint fa de portaveu de l’encausat. Informa via els mitjans la població interessada, i alhora trenca el costum institucional de passar el cas sota silenci.
Quan l’advocat parla i quan calla l’administració
Ara bé, quan qui actua és l’administració, el polític mancat d’honestedat pot fer servir el seu poder per mirar de treure’n profit. Però quan l’advocat explica les coses millor que no ho fan les institucions, es pot considerar un acte de legítima defensa. I no només en nom del seu client, sinó també en nom de tota la població.
Per exemple, en el cas actual més mediatitzat, el de la BPA, sense les rodes de premsa d’un dels advocats dels accionistes majoritaris del banc auditat, no sabríem una cosa important. Tres mesos després, encara no han rebut cap explicació oficial de per què es van prendre mesures al seu encontre.
Això és bo o dolent per als ciutadans? Que cadascú es respongui a si mateix. En canvi, quan l’encausat és una persona vinculada a l’administració, silenci ràdio. No s’informa la població. Això és bo o és dolent?
L’ofici imprescindible de l’advocat
En suma, vivim en un món embolicat per lleis, normes i reglaments, on el rol de l’advocat és equiparable al del metge. De grat o per força ens calen els seus serveis per prendre les decisions més importants. També per treure’ns de problemes, sigui pel nostre desconeixement de les lleis o perquè, directament, l’hem feta grossa.
Al capdavall, quan ens cal buscar una persona que ens faci d’advocat, quins criteris seguim per triar-la? Busquem algú especialitzat, proper, amb experiència, i que tingui bones referències. No conec ningú que es busqui un polític.
Quan la sentència arriba abans que el judici
Amb el pas del temps, el cas del banc auditat ha posat de manifest un dels fenòmens més perillosos de la societat de la informació: la condemna social anticipada.
Abans que cap tribunal hagi pogut examinar les proves amb rigor i garanties, el judici paral·lel dels mitjans i xarxes socials ja actua. Dicta una sentència ferma i inapel·lable. Quan l’opinió pública confon la sospita amb la culpabilitat, el dret a la presumpció d’innocència queda reduït a una mera dada teòrica.
Per a l’encausat, l’estigma i la pena d’informar-se en l’esfera pública ja s’han complert. Qualsevol resolució judicial futura arriba, inevitablement, massa tard.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre la presumpció d’innocència i la justícia mediàtica? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra: Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: