Article d’opinió publicat originalment el 13 de gener de 2017 al periòdic Bondia, analitzant l’inici de les negociacions de l’Acord d’Associació d’Andorra amb la Unió Europea i l’obertura econòmica.
Andorra va assolir la pau gràcies a un pariatge, un acord que va donar pas a la creació del Coprincipat, establint les relacions que havien de tenir els dos senyors entre si i amb els seus súbdits. El 1990, Andorra va signar l’Acord Duaner amb la Unió Europea. La Constitució de 1993 també és un acord perquè el règim polític d’Andorra es transformés en un Coprincipat parlamentari.
Sí, la història d’Andorra està plena de pactes i acords; amb els veïns més propers i amb les grans nacions. Queda clar, doncs, que Andorra, anteriorment, ha sabut maniobrar bé entre acords i pactes. Per això no s’entén que ara, quan el Govern d’Andorra està negociant un acord amb la Unió Europea, el debat no estigui al Consell General, a les institucions polítiques i econòmiques, o a les institucions educatives i sanitàries. En definitiva, que no es parli de res més al carrer per saber cada detall del que ens estem jugant i poder aportar totes les opinions, sempre enriquidores. Andorra és massa complexa com per aplicar el principi d’uniformitat.
L’opacitat en la negociació amb la Unió Europea
De l’acord amb la Unió Europea que el Govern està negociant en depèn la prosperitat, o no, de la societat andorrana. Però l’opacitat amb què s’està portant aquesta negociació està generant quelcom similar a una insofrible tensió argumental d’una sèrie de televisió on la població ha estat relegada al rol de simples figurants.
Encara més, hi ha uns pocs afortunats a qui recentment se’ls ha donat el rol d’actors, però dels de repartiment, i de tant en tant se’ls comenta un fragment d’un guió que no poden llegir en la seva totalitat. Però el més trist d’aquesta història és que no es tracta de cap pel·lícula o sèrie de ficció. És la pura realitat, amb conseqüències palpables sobre la vida de les persones, dels seus projectes, de les seves economies familiars i empresarials.
El desenllaç de la negociació tindrà un gran impacte sobre l’economia local. L’empresariat, conscient i expectant, ara es troba desconcertat, mal orientat i sense indicadors fiables de cap on cal avançar per prosperar.
Els efectes de l’obertura econòmica de DA
A hores d’ara, l’únic indicador fiable disponible són els efectes de l’obertura econòmica de DA. Vist com s’ha iniciat, els resultats han estat els previsibles, amb les primeres conseqüències denunciades el seu dia per SDP tant en seu parlamentària com als mitjans d’informació: una obertura mal dissenyada que ha portat més competència a les empreses andorranes, sense que la implementació d’altres mesures les incentivessin per ser més competitives en un mercat ampliat.
Sense oblidar que, per molt que es miri cap a l’horitzó, d’aquelles grans companyies anunciades a bombo i plateret en època electoral no se’n veu arribar cap. Creadores de riquesa i de llocs de treball, ens deien, resoldrien els dèficits nacionals i comunals gràcies al cobrament de milers d’euros en impostos i taxes.
Analitzant el nefast dúmping fiscal dissenyat pels «millors», les grans empreses ni s’han animat a canviar la seva residència fiscal ni l’han volgut aprofitar. El que sí s’ha aconseguit és una crisi de reputació de la qual ens en sortirem amb penes i treballs.
El mirall del mercat únic europeu
Així les coses, en anar a escriure aquest article, ha arribat un correu que m’informa que la Comissió Europea presenta un paquet de mesures equilibrat i ambiciós que permetrà que empreses i professionals puguin prestar serveis més fàcilment a una clientela potencial de 500 milions de persones a la UE. Aquest nou impuls al sector serveis beneficiarà consumidors, demandants de feina i empreses, i generarà creixement econòmic a tot Europa. Em pregunto si Andorra també s’aprofitarà d’aquest impuls. Qui deu tenir la resposta?
El correu continua dient que a Brussel·les volen alliberar tot el potencial del mercat únic per convertir-lo en una plataforma d’enlairament de les empreses europees en el marc de l’economia global. M’agradaria saber si nosaltres també formarem part del mercat únic. Com ho puc saber?
L’objectiu d’aquestes noves mesures europees és facilitar als proveïdors de serveis les formalitats administratives i detectar requisits obsolets o excessivament feixucs que han de complir els professionals a nivell nacional o transfronterer. Estaria bé que a Andorra també s’apliqués aquest objectiu facilitador en el tracte amb l’Administració. Ens ajudarien a fer-ho amb l’acord d’associació? Qui m’ho podria explicar?
Conclusió: Abellot o papallona?
Ja ho veuen! A la Unió Europea es posen les piles per fer front a l’economia global. Mentrestant, Andorra està iniciant la seva pròpia metamorfosi. Ens trobem en aquell estat intermedi de pupa, de crisàlide. Però a causa de l’opacitat governamental, nosaltres encara no sabem què en sortirà de la pupa. Abellot o papallona? Aquest és el dilema.
Aquesta és la situació problemàtica en la qual ens trobem. No sabem el que realment s’està coent perquè el debat no s’ha portat al carrer. Seguirem esperant amb candeletes, deixant que ens apliquin la llei de l’embut?
Delfí Roca 13 de gener de 2017