Andorra negocia el seu futur amb la Unió Europea en la més absoluta opacitat. La ciutadania, relegada a simple figurant, no sap què en sortirà de la pupa.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció El Gong de Bondia, el 13 de gener de 2017. El vaig escriure per analitzar l’inici de les negociacions de l’Acord d’Associació d’Andorra amb la Unió Europea i la preocupant opacitat amb què el Govern portava aquest procés cabdal per al futur del país.
Andorra, un país fet d’acords i pactes
Andorra va assolir la pau gràcies als pariatges, un acord que va donar pas a la creació del Coprincipat, establint les relacions que havien de tenir els dos senyors entre si i amb els seus súbdits. El 1990, Andorra va signar l’Acord Duaner amb la Unió Europea. La Constitució de 1993 també és un acord, el que va transformar el règim polític d’Andorra en un Coprincipat parlamentari.
Sí, la història d’Andorra està plena de pactes i acords amb els veïns més propers i amb les grans nacions. Queda clar, doncs, que Andorra ha sabut maniobrar bé entre acords i pactes. Per això no s’entén que ara, quan el Govern d’Andorra està negociant un acord amb la Unió Europea, el debat no estigui al Consell General, a les institucions polítiques i econòmiques, ni a les institucions educatives i sanitàries. En definitiva, que no es parli de res més al carrer per saber cada detall del que ens estem jugant i poder aportar totes les opinions, sempre enriquidores. Andorra és massa complexa com per aplicar el principi d’uniformitat.
L’opacitat en la negociació amb la Unió Europea
De l’acord amb la Unió Europea que el Govern està negociant en depèn la prosperitat, o no, de la societat andorrana. Malgrat això, l’opacitat amb què s’està portant aquesta negociació està generant quelcom similar a una insofrible tensió argumental d’una sèrie de televisió, on la població ha estat relegada al rol de simples figurants.
Encara més, hi ha uns pocs afortunats a qui recentment se’ls ha donat el rol d’actors de repartiment, i de tant en tant se’ls comenta un fragment d’un guió que no poden llegir en la seva totalitat. Però el més trist d’aquesta història és que no es tracta de cap pel·lícula de ficció: és la pura realitat, amb conseqüències palpables sobre la vida de les persones, dels seus projectes i de les seves economies familiars i empresarials. El desenllaç de la negociació tindrà, per tant, un gran impacte sobre l’economia local. L’empresariat, conscient i expectant, es troba ara desconcertat, mal orientat i sense indicadors fiables de cap on cal avançar per prosperar.
Els efectes de l’obertura econòmica de DA
A hores d’ara, l’únic indicador fiable disponible són els efectes de l’obertura econòmica de DA. Vist com s’ha iniciat, els resultats han estat els previsibles: una obertura mal dissenyada que ha portat més competència a les empreses andorranes, sense que la implementació d’altres mesures les incentivessin per ser més competitives en un mercat ampliat. Així ho va denunciar en el seu dia SDP, tant en seu parlamentària com als mitjans d’informació.
A més, per molt que es miri cap a l’horitzó, d’aquelles grans companyies anunciades a bombo i plateret en època electoral no se’n veu arribar cap. Creadores de riquesa i de llocs de treball, ens deien, que resoldrien els dèficits nacionals i comunals gràcies al cobrament de milers d’euros en impostos i taxes. Analitzant el nefast dúmping fiscal dissenyat pels «millors», les grans empreses ni s’han animat a canviar la seva residència fiscal ni l’han volgut aprofitar. El que sí s’ha aconseguit és una crisi de reputació de la qual en sortirem amb penes i treballs.
El mirall del mercat únic europeu
Així les coses, en anar a escriure aquest article, ha arribat un correu que m’informa que la Comissió Europea presenta un paquet de mesures equilibrat i ambiciós que permetrà que empreses i professionals puguin prestar serveis més fàcilment a una clientela potencial de 500 milions de persones a la UE. Em pregunto, doncs, si Andorra també s’aprofitarà d’aquest impuls. A Brussel·les volen alliberar tot el potencial del mercat únic per convertir-lo en una plataforma d’enlairament de les empreses europees en el marc de l’economia global. M’agradaria saber si nosaltres també formarem part d’aquest mercat únic.
D’altra banda, l’objectiu d’aquestes noves mesures europees és facilitar als proveïdors de serveis les formalitats administratives i detectar requisits obsolets o excessivament feixucs. Estaria bé que a Andorra també s’apliqués aquest objectiu facilitador en el tracte amb l’Administració. Ens ajudarien a fer-ho amb l’acord d’associació? Qui m’ho podria explicar?
Abellot o papallona: el dilema d’Andorra
A la Unió Europea es posen les piles per fer front a l’economia global. Mentrestant, Andorra està iniciant la seva pròpia metamorfosi i es troba en aquell estat intermedi de pupa, de crisàlide. Però a causa de l’opacitat governamental, encara no sabem què en sortirà. Abellot o papallona? Aquest és el dilema.
Aquesta és la situació problemàtica en la qual ens trobem: no sabem el que realment s’està coent perquè el debat no s’ha portat al carrer. Seguirem esperant amb candeletes, deixant que ens apliquin la llei de l’embut?
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre l’Acord d’Associació d’Andorra amb la Unió Europea i el futur econòmic del país? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: