Decisions que afecten milers de persones, diners públics i vulnerabilitat al xantatge: perquè la responsabilitat política és incompatible amb el consum de drogues.
Aquest text va ser publicat al meu blog personal el gener de 2013. El vaig escriure com a reactió a la decisió del comitè executiu del Partit Socialdemòcrata d’Andorra de no acceptar la dimissió d’un dels seus càrrecs, afectat per un cas de consum de drogues. Volia exposar, amb tres arguments concrets, perquè considerava que aquesta decisió era un error.
Ningú no hauria d’anar a la presó per consum
Vagi per davant que sempre he defensat públicament que ningú hauria d’anar a la presó per consum de drogues. També denuncio que de res han servit les polítiques repressives dels Estats Units per resoldre el que és un greu problema de delinqüència i diner negre. Excepte per augmentar la despesa pública tot engruixint els comptes del negoci creat al voltant de les activitats judicials, policials, socials i penitenciàries que generen. D’aquestes qüestions en podem parlar en un altre moment. Avui aportaré tres raons per les quals crec que tota persona que ocupi un càrrec públic ha de deixar de prendre drogues, si és que en pren.
Primera raó: decisions que afecten milers de persones
La primera és que quan un càrrec polític pren una decisió, aquesta afecta milers de ciutadans. Molts d’ells li han entregat la confiança. Ell, doncs, els representa públicament. És lògic pensar que quan s’està en un estat alterat de consciència no es poden prendre les millors decisions.
Segona raó: un vici car pagat amb diners públics
La segona raó és que la droga és un vici car. Costa molts diners, més si es fa assíduament. Un càrrec públic remena diners públics. Pot disposar de targetes de crèdit per a les despeses de representació. En definitiva, pot acabar pagant amb els diners de tots el seu vici ocult.
Tercera raó: vulnerabilitat al xantatge
Finalment, el càrrec públic acaba decantant el pes de la balança de la decisió política. Se li pressuposa que ho farà cap al costat que beneficia la majoria de la població. Però el fet de prendre drogues il·legals el fa vulnerable a pressions i xantatges per part d’aquells a qui interessa que la decisió política els afavoreixi.
El cas del Partit Socialdemòcrata
Amb aquest escrit vull expressar públicament el meu rebuig a la decisió del comitè executiu del Partit Socialdemòcrata d’Andorra. No han acceptat la dimissió del seu Secretari d’Organització i Conseller del Comú d’Andorra la Vella. Al contrari, l’animen a continuar la seva tasca política.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre l’ètica política i la responsabilitat dels càrrecs públics a Andorra? Subscriu-te a La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Text publicat originalment al meu blog personal el gener de 2013.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics:
100 %