Nòmines dels comuns, insubmissió fiscal i un govern sense programa: el poble bada els ulls.
Aquest article es va publicar al bloc el desembre de 2012, arran de la polèmica per les nòmines dels càrrecs comunals sorgida un any després de les eleccions de 2011. El recupero tal com va ser escrit.
La Mundial de les nòmines
S’ha armat la Mundial amb les nòmines dels comuns. Volien fer passar bou per bèstia grossa. Sort que el poble andorrà bada uns ulls com uns salers, atent i vigilant, davant les decisions que van prenent els nous governs comunals. Han deixat palès que això no pot anar ni amb rodes. Que cal un canvi en la tradicional forma de fer política.
Els mitjans de premsa i internet són plens de comentaris de persones que treuen foc pels queixals. Fins i tot hom troba propostes entranyables d’insubmissió fiscal, deixant de pagar la taxa del tradicional Foc i Lloc.
La política vigilada
És la política vigilada. La nostra també és una societat decebuda, crítica i més informada (còpia arxivada, el web original ja no existeix), que vigila cada cop més la política democràtica.
Andorra mostra un canvi de tendència en la cosa pública. Andorra deixa de ser un país per a cacics. Noves fornades de polítiques i polítics sense grans patrimonis familiars han accedit a càrrecs públics. S’espera, doncs, que mirin només per l’interès general. Que mirin pel patrimoni públic, aquell que és el dels que, com elles, no gaudim de patrimoni personal. És pel que van ser escollits i pel que se’ls va fer la confiança de dirigir el rumb de la nostra petita comunitat. Tot esperant que el cel no se’ns abrigui a sobre.
Experts en cola calenta
El «Multicolore» polític que ha rebut àmplia confiança dels votants, tant al Consell com als comuns, està rebent crítiques constants pel seu immobilisme —han passat molts mesos des de les darreres eleccions—, per la seva inacció i per la sensació que hi ha al carrer que més que un programa dels «millors» ens governen sense programa uns experts en cola calenta. La que es fa servir per omplir forats i enganxar diferents parts.
Preu per preu, sabates grosses
Presentats com a màxims valors en política i gestió, excel·lint cadascú en la seva vessant professional, amb el valor i coratge suficient per emprendre grans afers i afrontar els perills i les dificultats a tot preu, a uns se’ls comença a apreciar quin és el seu valor residual. D’altres, en canvi, sembla que només els importa el valor afegit generat per la seva activitat política. Potser per allò de preu per preu, sabates grosses.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre la transparència i la cosa pública? Subscriu-te al blog La Contenta… En català, sense filtres i des del terrer.
Article publicat originalment al bloc el 9 de desembre de 2012.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: