Quan la gent normal es torna perversa en assolir el poder: el cas Mateu i la dimissió ètica dels partits.
Aquest article es va publicar originalment a El Progrés el 26 de gener de 2012, arran de la polèmica sobre l’estatus de funcionària de la consellera Meritxell Mateu i el suport que li va donar el seu partit, Demòcrates per Andorra (DA), malgrat el dictamen contrari del Tribunal Superior de Justícia. El recupero tal com va ser escrit.
Un article que contamina la mirada
Un article estival de la BBC inspira aquest breu apunt. És allí on vaig trobar el títol. Aquell article em va contaminar fins al punt que ja no veig les coses de la vida de la mateixa manera que abans. Fins i tot ha fet que alguns fets em quadren millor en el trencaclosques que són les percepcions, els dubtes, la visió del que ens envolta.
El cas que ho desencadena
Quan vaig llegir la notícia que Demòcrates per Andorra (DA) dona suport a la consellera Mateu, tot i el dictamen del Tribunal Superior de Justícia negant-li la condició de funcionària, vaig recordar un resum d’una altra publicació: El meu cap és un psicòpata. Parla de com la gent normal es torna perversa en assolir el poder.
No em va sorprendre la reacció a la sentència judicial per part d’una persona que va actuar com ho va fer quan era al govern, tot i ser un fet molt greu per a qui té un càrrec públic. Es va limitar a negar la major i engegar el ventilador, intentant allò del «difama, que alguna cosa queda». Aquestes insidioses acusacions, però, van ser degudament replicades per una altra exministra al·ludida.
La dimissió ètica interior
Ara bé, sí que em va sorprendre la reacció del partit polític que l’acull. Una reacció preocupant, que em va remetre al final del resum del llibre abans esmentat, on parla de la poderosa triada dels trepes, els maquiavèl·lics i els narcisistes. Del dogma sagrat de la racionalitat instrumental. De les set passes que es fan fins arribar a la dimissió ètica interior, i del paper de les organitzacions en la transformació dels individus, sovint cap a pitjor.
Més enllà del pronunciament de la Justícia, la totalitat dels membres de DA saben, en la intimitat, que la consellera va obrar malament en el seu dia. Quan DA aplica públicament aquesta dinàmica de la indiferència, mirant cap a una altra banda, es posiciona en un «no fer» que en realitat és un «fer» cap a la resignació moral i ètica del poble. DA s’oblida de l’exemplaritat que s’espera de la cosa pública. Si en altres àmbits en fan gala, per què no en fan en aquest també?
Preparats per al linxament
Amb la difusió sobre el grup de la responsabilitat d’actuar, amb senyalar com a responsable el govern que ho va decidir i, fins i tot, el qui ho va denunciar amb l’argument de «qui estigui lliure de culpa…», amb la resignació davant aquestes immoralitats adjectivades com a inevitables, no es traça el camí a seguir per retornar la confiança, la il·lusió i l’optimisme emprenedor que se’ns reclama. Més aviat se’ns prepara per a ser menys moderats en el linxament posterior dels altres i en la col·laboració activa amb la vilesa.
Quan només es valora l’educació i la preparació, s’obliden els principis morals.
La peça que ho va desencadenar
El 16 de desembre de 2011, el Tribunal Superior de Justícia va confirmar en sentència ferma i executiva que Meritxell Mateu no gaudia de la condició de funcionària, tal com havia establert la Batllia el 13 de setembre de 2010, donant la raó al Govern de Jaume Bartumeu. La consellera va anunciar que no recorreria davant del Tribunal Constitucional i va considerar l’afer judicialment tancat, restant a l’espera de la resolució governamental. Podeu llegir la notícia completa a El Periòdic d’Andorra.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre l’ètica i la cosa pública? Subscriu-te al blog La Contenta… En català, sense filtres i des del terrer.
Article publicat originalment a El Progrés el 26 de gener de 2012.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: