Transparència global, societats tancades i l’obertura que Andorra estava preparada per rebre el gener de 2012.
Vaig escriure aquesta peça al meu bloc el 13 de gener de 2012, quan Andorra vivia l’empenta de la reforma del Govern d’Antoni Martí i els debats sobre l’obertura del país. Sis mesos més tard hi tornava, amb «Secrets i diners», des d’una òptica més fosca: la dels interessos que s’amaguen quan costa obrir portes. El recupero tal com va ser escrit.
L’aldea global i la llum que entra
El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació ha contribuït al naixement de l’aldea global. D’una alerta de tsunami efectuada a Sumatra ens assabentem a Europa en qüestió de minuts. L’obertura de nous canals de comunicació entre les persones permet generar masses crítiques socials que fa que canviïn règims polítics en poc temps i de forma poc cruenta, quelcom impensable fins fa pocs anys.
Aquest canvi cultural, que ho és, ha esdevingut després que s’obrés una gran finestra per on la llum entra fins als racons més foscos de societats governades amb mà de ferro gràcies als usos i costums del poder, dins els quals la censura i el control informatiu eren cabdals. L’obertura informativa ha generat més ànsies d’obrir les nostres societats en tots els aspectes. El daltabaix del món de les finances ha obligat a mostrar públicament els salaris dels directius d’alguns bancs i caixes d’estalvi a Espanya. Els documents de Wikileaks han permès mostrar els fils amagats de l’ordit diplomàtic nord-americà. Poques entitats privades i públiques estan resguardades de la publicació d’informacions que els afecten, fins ara reservades.
La pinça hermètica
Obertura, doncs, en tots els fronts. Aquest és el nou paradigma occidental, enfrontat amb cosmovisions tancades com les de les religions, sempre radicals. Obertura, però, no gaire ben acceptada en tots els àmbits de la societat europea. Els sous dels directius bancaris han estat publicitats de mala gana; les religions continuen sent feus clausurats a l’obertura; els partits polítics d’estructura leninista — piramidal — es mantenen estancs; els mitjans d’informació fan servir les noves tecnologies però no difonen informacions contràries als interessos de les grans corporacions.
Aquesta és la pinça hermètica que cal obrir: les finances, la política i els mitjans informatius que no facin servei a la societat. Que ens juguin a la contra.
L’obertura que Andorra estava preparada per rebre
Hem de fer possible l’obertura per avançar plegats, sense dubtes i amb confiança, cap a un objectiu comú. Obertura econòmica sense ambigüitats. Obertura cultural sense recança. Un règim d’obertura que Andorra està més que preparada per rebre, i que donaria aire a un model econòmic esgotat.
Una obertura transparent i europea que cal accelerar malgrat les recances de sectors econòmics que de forma sibil·lina pressionen DA per posposar-la tant com puguin, amb aquella actitud NIMBY (Not In My Back Yard) de dir que sí a la reforma a Andorra, però no al meu sector d’activitat, no al meu pati del darrere.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: