Imaginar no és somiar: una Andorra transparent, servei públic al servei de les persones, on l’interès de tots prevalgui sobre l’interès particular.
Aquest text va ser publicat al meu blog l’octubre de 2012, en plena efervescència social a Andorra. Aquella tardor, milers de persones es van manifestar a l’avinguda Meritxell contra les polítiques del Govern d’Antoni Martí. Vaig escriure aquesta peça inspirat per aquell ambient de protesta ciutadana, no per descriure el que va passar, sinó per imaginar el que podria ser.
Una societat que es proposi governar-se amb transparència
Em faria feliç arribar a veure una societat andorrana que es proposés com a objectiu nacional el governar-se de forma transparent. De fet, poder veure i viure en una Andorra on la política fos un exercici sincer de servei a la comunitat. On l’Administració fos oberta, lògica, i la població participés més assíduament en les decisions polítiques.
Imagino un país on viure fos fàcil
On totes les administracions treballessin amb un únic objectiu: estar al servei dels ciutadans i ciutadanes, facilitant-los les gestions a complir per dur a terme el seu projecte de vida.
On, al llarg de totes les etapes educatives, la persona notés l’escalf d’un sistema en el qual tothom que hi participa se sentís reconegut per la resta de la ciutadania en el seu important rol de transmetre els valors i els coneixements que, posteriorment, decidiran la forma de la nostra convivència i el nostre progrés social.
On la seguretat ciutadana estigui garantida per unes persones preparades i servicials, que hagin triat aquesta feina lliurement, disposades a jugar-se la salut sabent que gaudeixen del suport de la població, que els facilita tot el que cal per complir la seva tasca amb eficàcia i eficiència.
On la salut estigui per damunt de la resta d’objectius comunitaris. Que les persones ben preparades, les que garanteixen el nostre sistema de salut, ho facin tenint en compte la complexitat de cada persona, les seves emocions, el seu cicle vital, del naixement fins a la mort, les seves circumstàncies personals, sempre variables. Alhora evitant la rigidesa en les formes, l’exclusió en els tràmits, tot afavorint la prevenció per evitar mals majors.
Imagino un país amb uns serveis públics forts
Que inverteix en escoles i en universitats d’alt nivell. Que dóna el màxim suport a la investigació i a la recerca. Que garanteix rigorosament la seguretat de tota la ciutadania. Que promou l’emancipació de cada individu, que evita que ningú se senti abandonat, que promou l’ajuda mútua.
Imagino un país on la població fos feliç
Una Andorra on la mesura de les decisions polítiques basculés l’interès econòmic a la recerca de la felicitat dels seus habitants. Una població vivint en plenitud en un país que no estiri més el braç que la màniga.
Per tant, imaginar no és somiar. Es tracta senzillament d’un país on l’interès de tots prevalgui sobre l’interès particular. Un principi poderosament progressista.
Sí, veient i vivint això estaria content com unes pasqües.
Nota de context
Aquest text va ser escrit l’octubre de 2012, en un moment de forta mobilització ciutadana a Andorra. El 1 d’octubre de 2012, els sindicats de policia (SIPA i CFPA) van convocar una manifestació davant l’edifici administratiu del Govern a Andorra la Vella. S’hi van sumar els bombers (Associació de Bombers d’Andorra) i la Plataforma de Funcionaris, en defensa dels drets laborals de tots els treballadors.
La protesta reuní més d’un miler de persones —descrit com a «inèdit» pel president del Partit Socialdemòcrata, Pere López— amb demandes transversals: pensions, habitatge, bretxa salarial i drets polítics dels residents. El cap de Govern, Antoni Martí (Demòcrates per Andorra), va reconèixer la «transversalitat» de la protesta, mentre la premsa parlava de «fractura del país». Aquella mobilització va marcar un punt d’inflexió en la legislatura.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre el model de país i els serveis públics a Andorra? Subscriu-te a La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Text publicat originalment al meu blog personal l’octubre de 2012.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: