Quan els debats polítics giren al voltant de les persones i obliden les idees: una reflexió sobre el bé comú, la coherència i l’oportunisme.
Aquest text va ser publicat al meu blog personal el desembre de 2012. És una reflexió sobre el debat entre el pes de les persones i el pes de les idees en els projectes polítics, i una crítica a l’oportunisme i el personalisme que sovint dominen la vida pública andorrana.
Persones o idees?
Parlàvem amb uns companys sobre si per dur a bon port un projecte polític aquest havia de ser conduït preferentment per les persones o, al contrari, ho havia de ser per les idees. Cadascú tenia la seva opinió. Tothom va aportar el seu punt de vista sobre el que creia que havia de ser la pedra clau imprescindible per dur a terme un projecte polític basat en el bé comú. Una qüestió prou delicada.
Tots vam coincidir, primer, que el més important és la ideologia, sense la qual qualsevol projecte estaria mancat de consistència. I, segon, que les persones que l’han de dur a la pràctica han de ser coherents amb les seves idees quotidianament. De no ser així, el projecte estaria condemnat al més rotund dels fracassos.
Més enllà de la política
Com ja s’ha dit, aquesta conversa es circumscrivia a l’àmbit polític. Però els valors objecte de discussió són plenament aplicables a molts altres àmbits de la societat. En un projecte, qui és més important? Les persones o les idees? La resposta és igual de vàlida sigui aquest un projecte econòmic, social, polític o artístic.
Les idees donen forma al projecte
Les idees són les que donen forma al projecte. Aquest comença a desenvolupar-se primer en la imaginació de les persones per, posteriorment, plasmar-se en un programa. En una estratègia sòlida i compartida, revisada, rectificada i madurada. Fins a, finalment, fer-se pública. Posant així a prova la seva acceptació social, la qual cosa és la prova final que dóna o nega el seu èxit.
El rol de les persones
Les persones juguen el rol de creadors, estrategues i se’n cuiden de la implementació de les idees. Sempre ho fan a través del filtre d’uns valors i principis morals propis. Les persones aportem el nostre toc personal al projecte. De manera que la nostra forma de ser és indissociable amb la seva execució. I sempre som responsables del seu fracàs o del seu èxit.
Per què els debats giren al voltant de les persones?
Em sorprèn que, en el nostre entorn més immediat, els debats es vulguin fer sempre sobre les persones, obviant fer-los sobre les idees. Potser perquè no es tenen? Potser perquè fer-ho representa més feina? O, el que crec més probable, perquè en un debat d’idees els que hi participen sempre acaben desemmascarats?
Els corrents d’opinió
En política els corrents d’opinió són aquells sectors dins una organització que tenen una ideologia diferenciada. En alguns partits polítics, els corrents sí són de persones. En aquests corrents els interessos són sovint crematístics, més que no pas ideològics. Només l’interès de prosperar determina la inclinació dels seus membres cap a un o altre lideratge, amb canvis de bàndol inclosos.
Bones idees, persones coherents
Crec fermament que unes bones idees que duguin un bon projecte, sempre portaran l’empremta de la persona o les persones que el duen a terme. Si el projecte no té fissures i el seu plantejament és irreprotxable, si les persones responsables són coherents amb ell, si és un projecte polític pensat en el bé comú del país, les possibilitats que prosperi i convenci a un ampli sector de la població són moltes.
Actituds interessades i petulants
En canvi, si el que mou el projecte són actituds interessades o petulants, aquest ni s’executarà degudament ni aportarà cap benefici a la població. Més enllà del que en treguin els que diuen que els importa més el país que la seva figura. D’aquests darrers ja n’hem vist passar uns quants pel Consell General i per l’edifici Administratiu del Govern. Els beneficis públics que ens han aportat els seus projectes són prou notoris.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre les idees, les persones i el bé comú en la política? Subscriu-te a La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Text publicat originalment al meu blog personal i al Bondia el desembre de 2012.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: