Es desmunta el mite que afavorir els rics és la clau del creixement econòmic.
Vull compartir amb vosaltres aquest escrit de Paul Krugman, Premi Nobel d’Economia. Es va publicar a El País el 8 d’agost de 2014 amb el títol «La desigualtat és un llast». El vaig divulgar perquè ofereix arguments sòlids que contradiuen el relat habitual sobre la redistribució i el creixement. De fet, Krugman sosté precisament el contrari: una economia més justa també és més rica. És un extracte del que diu, traduït al català.
El consens que es trenca
Durante més de tres dècades, gairebé tots els actors polítics rellevants dels Estats Units van coincidir en una premissa. Pujar els impostos als rics i augmentar les ajudes als pobres perjudicava el creixement econòmic. Així doncs, progressistes i conservadors acceptaven aquest marc, però amb conclusions oposades.
Els primers ho consideraven un sacrifici necessari. Els segons, en canvi, defensaven el degoteig de riquesa de dalt a baix. Per a ells, la millor política era abaixar impostos als rics i retallar ajudes als pobres. A més, confiaven que la pujada de la marea mantindria tothom a flot.
Ara bé, cada cop hi ha més evidències que apunten en una altra direcció. En efecte, la premissa d’aquest debat podria ser errònia. No hi hauria, en realitat, cap compensació entre igualtat i ineficiència.
L’economia de mercat necessita desigualtat, però no tanta
Certament, l’economia de mercat necessita certa quantitat de desigualtat per funcionar. Tanmateix, la desigualtat estatunidenca s’ha tornat tan extrema que provoca un dany econòmic enorme. Concretament, la redistribució —gravar els rics per ajudar els pobres— podria augmentar, i no reduir, la taxa de creixement.
Algú podria rebutjar aquesta idea com una il·lusió liberal. De fet, però, hi ha proves sòlides que demostren el contrari. Provenen de fonts com el Fons Monetari Internacional. La gran desigualtat constitueix un lastre per al creixement, i la redistribució pot ser bona per a l’economia.
El pes de Standard & Poor’s i el FMI
A més, la nova visió va rebre un suport destacat de Standard & Poor’s. L’agència de qualificació va publicar un informe que respaldava la idea que la desigualtat elevada frena el creixement. És cert que només resumia el treball d’altres.
També és veritat que cal no prendre’s la seva valoració com a veritat absoluta. Recordem la seva ridícula rebaixa de la qualificació del deute dels EUA. Però el que mostra el vistiplau de S&P és fins a quin punt aquesta nova opinió s’ha generalitzat.
A hores d’ara, no hi ha motius per creure que afavorir els rics sigui bo per al creixement. Castigar els pobres tampoc no ajuda. Al contrari, hi ha bones raons per pensar el contrari.
Les dades internacionals ho confirmen
Els investigadors del FMI han analitzat les dades internacionals sobre desigualtat i creixement. El resultat mostra un patró clar. Uns nivells més baixos de desigualtat es relacionen amb un creixement més ràpid, no més lent.
A més, la redistribució d’ingressos a l’escala dels països desenvolupats es relaciona significativament amb un creixement més elevat i durador. Per tant, no hi ha indicis que enriquir més els rics enriqueixi el país. En canvi, sí que hi ha proves fefaents dels beneficis de mitigar la pobresa.
Oportunitat, no només incentius
Com és possible? Gravar els rics i ajudar els pobres no redueix els incentius per guanyar diners? Sí que ho fa, però aquests incentius no són l’únic que influeix en el creixement. L’oportunitat també és fonamental. I la desigualtat extrema priva moltes persones de l’oportunitat de treure’n el màxim profit.
Pensem-hi un moment. Tenen els nens amb talent de famílies amb pocs ingressos les mateixes oportunitats que els nascuts en millor posició? És evident que no. A més, això no només és injust, sinó car. La desigualtat extrema es tradueix en un desaprofitament dels recursos humans.
Els vals d’alimentació i la sanitat, dos exemples clars
Considerem els vals per a aliments, sempre en el punt de mira dels conservadors. Afirmen que redueixen els incentius per treballar. Doncs bé, les proves històriques indiquen que efectivament redueixen lleugerament l’esforç laboral, especialment el de les mares solteres.
Tanmateix, també mostren una altra cosa. Els estatunidencs que van tenir accés als vals d’alimentació quan eren infants són adults més sans i productius. En conseqüència, han fet una aportació major a l’economia. L’objectiu del programa era reduir la misèria. Però és molt probable que també hagi estat positiu per al creixement econòmic.
Quelcom semblant es podrà dir, amb el temps, de l’Obamacare. Els assegurances subvencionades empenyeran alguns a reduir les hores de treball. Ara bé, també es traduiran en una major productivitat dels estatunidencs que per fi reben l’atenció sanitària que necessiten. A més, podran fer servir millor les seves aptituds. Podran canviar de feina sense por de perdre la cobertura. Per damunt de tot, la reforma sanitària probablement ens faci més rics, a més de més segurs.
Una economia més justa és més rica
Canviarà aquesta nova visió el debat polític? Hauria de ser així. Resulta que ser amable amb els rics i cruel amb els pobres no és la clau del creixement. Al contrari, fer que la nostra economia sigui més justa també la farà més rica. Adéu, degoteig de la riquesa de dalt a baix; hola, degoteig de baix a dalt.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre desigualtat econòmica i política fiscal? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Economia del El País.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: