Un repàs del que no es va dir al darrer debat d’orientació política: salaris, IGI i complements de responsabilitat afegida.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 23 de juny de 2014. El vaig escriure com a contrapunt al debat d’orientació política d’aquells dies, per assenyalar tot allò que s’havia quedat sense dir.
El debat d’orientació política és una cita important al nostre calendari. En efecte, dues jornades de debat entre les forces polítiques presents al Consell General, que, armades d’extensos discursos, s’enfronten lleialment al parlament. Ara bé, són eines dialèctiques que cal ajustar al temps que atorga a cadascú el reglament del Consell. Per això, són moltes les coses que es queden al tinter.
Per exemple, la llista de propostes concretes que es van acordar al darrer debat d’orientació i que, a data d’avui, no s’han complert. O, també, el catàleg sencer d’altres promeses incomplertes fetes en el transcurs dels debats anteriors.
El que caldria dir, i no es diu
D’una banda, dir que baixar els salaris als treballadors que guanyen menys, i pujar els dels directius al nivell dels beneficis del sector financer, alimenta el cercle viciós que deprimeix l’economia. De l’altra, preguntar fins quan, amb data i hora, el Govern seguirà incomplint la llei qualificada de transferències als comuns mentre es queda tan ample.
A més, insistir que l’única iniciativa parlamentària real ha estat modificar ràpidament la llei de l’IGI, encara en garantia. De fet, l’han rebaixat a les empreses amigues de la neu i del transport, amb la complicitat del grup socialdemòcrata. Així, ho han fet en perjudici del comerç i l’hoteleria, dos sectors clau i estratègics dels quals depenen moltes més famílies.
Cal recordar, també, que el Govern, en comptes de crear llocs de treball de qualitat, fa contractes a precari de 6 mesos, enviant un missatge clar al sector privat de com els cal actuar. Per tant, cal exigir una administració exemplar en el seu funcionament, al dia tecnològicament i degudament estructurada. En definitiva, una administració que ens ajudi a ser competitius, disminuint les nostres despeses, tant les públiques com les privades.
Els complements que ningú explica
Finalment, cal repetir la xifra mensual del que sumen els 150 complements de responsabilitat afegida (CRA) atorgats fins al gener del 2014. Concretament, la xifra és de 64.545,30 euros al mes. Es tracta, doncs, d’una muntanya de diners públics que impedeixen la creació de nous llocs de treball, en afegir-se als salaris d’un reduït grup de funcionaris. I mentrestant, es treu pit per haver congelat els sous de la Funció Pública.
Eleccions a la vista
Com que s’acosten les eleccions, encara estan apareixent més CRA a l’Administració. Per això, esperem que la responsabilitat afegida que s’està pagant no sigui la d’anar a votar per la llista que presentin els qui finalment quedin dels que encara hi són. Bona revetlla!
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre la política andorrana d’aquells anys i d’ara? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 23 de juny de 2014. Ja no és accessible a la web actual del diari; en pots consultar l’original en PDF aquí.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: