Amb el debat d’orientació com a tret de sortida de la precampanya, comença l’època en què alguns miren més pels seus propis interessos que pels de la ciutadania.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 7 de juliol de 2014. El vaig escriure arran de l’inici de la precampanya electoral, per denunciar com alguns polítics aprofiten aquest període per mirar pels seus propis interessos.
El debat d’orientació política ha estat el tret de sortida de la precampanya electoral. Per això, a partir d’ara, totes les decisions, els moviments, les declaracions fetes en l’àmbit polític, s’analitzaran en clau electoral.
Polítics professionals a la defensiva
D’una banda, tindrem els polítics professionals, nerviosos perquè la cadira que ocupen és el seu lloc de treball i, si la perden, aniran a l’atur. En efecte, són els fidels titelles de les forces econòmiques, les que creien que el poder seria seu eternament i que ara el veuen perillar. Així doncs, la seva actitud política vindrà determinada per una estratègia electoral, i no per la fidelitat a una doctrina.
L’oportunisme sense conviccions
De l’altra, hi ha aquells que hipòcritament reclamen més democràcia, quan en realitat només anhelen una de les cadires de polític professional. De fet, sense conviccions socials profundes, entenen la política com un camp on el més important és el màrqueting electoral i la política electoralista. Concretament, s’apalanquen en la cura de la pròpia imatge per propulsar-se al capdavant, en detriment dels que tenen al costat donant suport a un projecte polític.
Un panorama estèril, més enllà del calendari establert
Això ens dibuixa un panorama polític estèril en avenços d’interès general. Ho és, més enllà dels processos endegats que segueixen calendaris establerts anteriorment, com l’acostament d’Andorra a Europa.
Arreglar-se el que és seu
El que ens espera fins a les eleccions, tant al Govern com al Consell General, són iniciatives encaminades a arreglar-se el que és seu. Es tracta, doncs, d’algunes persones que creuen tenir un major compromís amb els poderosos que els han posat on són. I no pas amb les ciutadanes i els ciutadans que els van votar. Darrerament, n’han sortit a la llum alguns exemples.
El que ens toca a la resta
A la resta, als que ens dediquem a la política en pro de l’interès general, només ens cal esperar més del de sempre. Guerra bruta, mal tracte mediàtic, etiquetes grolleres, crítiques amb arguments fal·laços o, directament, sense uns arguments de fons que es poguessin respondre amb criteri.
El que segur passarà, vista la grolleria emprada anteriorment, és que ens atacaran. Perquè ells sí que ens perceben, cada cop més, com una bona opció electoral.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre la política andorrana d’aquells anys i d’ara? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 7 de juliol de 2014. Ja no és accessible a la web actual del diari; en pots consultar l’original en PDF aquí.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: