L’incident dels iPads a Santa Coloma revela la manca de sobirania digital del sistema educatiu andorrà
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure arran de l’incident dels iPads a Santa Coloma, per reflexionar sobre la manca de sobirania digital del sistema educatiu andorrà i la seva dependència de multinacionals com Google.
Un «imprevist tecnològic» que no ho és
Fa pocs dies, alumnes de primera ensenyança de Santa Coloma van accedir a contingut sexual explícit a través dels iPads del centre. Tot i que l’escola defensava que els filtres funcionaven, la incidència prové de l’app de Google, que permetia desactivar el filtre de cerca segura (SafeSearch). La resposta? La retirada immediata de tots els dispositius del sistema educatiu andorrà.
El Govern ho etiqueta com un «imprevist tecnològic». No ho és. És la conseqüència previsible de dipositar la seguretat dels infants en una empresa privada que ningú pot auditar. De fet, el ministeri ha reconegut que el problema ve d’un canvi als sistemes de Google del qual Educació ni tan sols havia estat informat.
Demanar hora a una multinacional
I aquí ve el més revelador: la solució plantejada és reunir-se amb Google per demanar explicacions. És a dir, un Estat, responsable de la seguretat de milers de menors, ha de demanar hora a una multinacional per entendre per què el seu propi sistema de protecció ha fallat.
La mateixa AMPAEA ho resumeix sense voler-ho quan diu que dona un «vot de confiança» al Govern perquè ho resolgui durant l’estiu. Però confiar no és controlar.
Sobirania digital: l’alternativa del programari lliure
Aquesta dependència estructural és el que intenten evitar les alternatives de programari lliure. Mentre les escoles depenguin de codi tancat, la seva seguretat dependrà d’actualitzacions sorpresa i de reunions de cortesia a posteriori. Amb eines de codi obert, en canvi, qualsevol expert extern pot revisar com funcionen realment els filtres. A més, aquests sistemes minimitzen les dades dels alumnes en lloc d’acumular-les en servidors d’una corporació estrangera.
La responsabilitat compartida, però no delegada
L’AMPAEA té raó en dir que les famílies són corresponsables de l’educació digital i que cal parlar-ne a casa. Malgrat això, això no eximeix l’Estat de la seva responsabilitat sobre la infraestructura. Educar els fills és necessari, però no substitueix tenir sistemes que el ministeri pugui auditar sense haver de demanar-ho amablement a Google.
Aquest incident demostra que sense sobirania digital, la seguretat dels menors roman en mans d’una empresa que pot canviar les regles del joc sense avisar. De fet, no consta cap auditoria pública del Govern sobre el seu ús als centres. En conclusió, no es pot construir un sistema educatiu digital segur sobre la base de la confiança, sinó sobre la base de l’auditoria i el control públic.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre la sobirania digital i la protecció dels menors? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: