Un cartell a Astúries es fa viral i posa el dit a la llaga: el turisme rural arruïna allò que diu estimar.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure arran del cartell viral de Ribeseya, a Astúries, com a reflexió sobre els límits del turisme rural i la necessitat de preservar la identitat del món rural.
El cartell de Ribeseya que ha fet la volta al món
«Atenció! Pueblu Asturianu. Vostè hi accedeix assumint els riscos. Aquí tenim: campanars que sonen regularment. Galls que canten aviat. Ramats que viuen a prop i que fins i tot alguns porten esquelles que també emeten sons. Tractors propietat de pagesos que treballen per alimentar-te. Camins asfaltats, no autopistes (conductor, circula amb precaució). Si no ho pots suportar potser no ets al lloc correcte.»
Aquest és el text del cartell plantat a l’entrada de Ribeseya, un conceyu d’Astúries. Aquests dies és un fenomen viral mundial. En part ho deu ser perquè reflecteix el sentiment de molta gent del món rural. I també perquè arreu el turisme d’aquestes zones comparteix els mateixos problemes i, sovint, les mateixes solucions.
El turisme rural i la identitat del món rural
El turisme és l’única indústria capaç de destruir-se a ella mateixa. Ho fa pel fet que tendeix a importar a les regions agrícoles els costums urbans uniformadors. Així doncs, aquest admirable i valent cartell de Ribeseya, que a més no va en contra de ningú, ve a dir allò que si no vols pols, no vagis a l’era. En definitiva, que si no t’agrada el camp, tens el turisme urbà a la teva disposició. També a Astúries.
Al Pirineu, un moviment similar comença a despertar
Pel que fa al Pirineu, comença a despuntar un moviment similar. Hi ha comunitats rurals que volen acabar amb el fet de penjar a les xarxes socials aquells racons de poble que els són tan especials. L’objectiu és evitar que llocs bonics, però desconeguts pels forasters, siguin violentats després de divulgar la seva situació a través de les xarxes.
Les xarxes socials i la vanitat del turista
Malauradament, és un fenomen a l’alça. Per exemple, a l’agost, amb tanta gent de vacances, es fan milions de fotos. Algunes, les escollides per l’autor, acaben sent pujades en una xarxa social, a l’espera dels m’agrada. Aquells likes que alimenten fortament la vanitat, el narcisisme i l’exhibicionisme pueril.
Caldria, doncs, invertir aquesta tendència per preservar la tranquil·litat del món rural. Per evitar que qui hagi triat un ritme de vida no es vegi desplaçat pels turistes de torn. A aquests només els caldria aplicar aquella famosa dita: «Allà on vas, fes com veuràs.» I recordar-los que, si de veritat els agrada, millor que no ho pugin a la xarxa.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre turisme rural, identitat i món rural? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.