La societat pública ha de coordinar i rendibilitzar els esforços promocionals públics i privats.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posicionar el rol que ha de tenir la societat pública Andorra Turisme en la coordinació del teixit turístic andorrà, amb un pressupost de promoció que aquell any ascendia a 13,8 milions d’euros.
Un encàrrec inicial oblidat
Andorra Turisme ha de tornar a complir el seu encàrrec inicial: coordinar i rendibilitzar els esforços promocionals públics i privats. Andorra és un país on tothom és un agent turístic en potència.
La nostra actitud personal vers els visitants forma part del producte turístic. Si somriem, som pacients i ens mostrem amables amb qui ha decidit honrar-nos amb un desplaçament fins a Andorra, contribuirem a crear-li una agradable sensació. O tot el contrari. Per tant, si es vol millorar la posició competitiva d’Andorra com a destinació turística, cal que s’acompleixi l’objectiu de coordinació permanent.
I aquesta coordinació ha de ser amb les entitats públiques i privades. També amb la gent d’Andorra. Malauradament, el temps ha acabat donant la raó a les veus crítiques. Aquelles que, en posar-se en marxa aquesta societat pública el 2008, preveien que es tiraria pel dret en la seva gestió.
Deixant de banda comuns i sector privat
Primer es van deixar de banda els comuns. Tot seguit, el sector privat. Obviar la participació de la resta de sectors implicats en el turisme, escollint el camí fàcil de l’unilateralisme, potser permetrà a Andorra Turisme anar més ràpid. Però no anar més lluny.
La senda del diàleg i la col·laboració multisectorial és més lenta, sí. Però és l’única que ens pot portar una solució. De diàleg en saben alguna cosa els membres de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) que formaven part de l’anterior govern.
150 pàgines de compromisos deixades al calaix
Gairebé un any es va trigar a adoptar 30 compromisos sorgits de les taules de diàleg per al desenvolupament econòmic. Un pacte en positiu de 150 pàgines i 127 actuacions per al treball i el desenvolupament econòmic, turisme inclòs. I els millors ho han deixat al calaix.
A més, en aplicar la política turística amb aquesta actitud de caràcter excloent s’està emetent un clar missatge institucional: atreure i tenir cura del turisme és responsabilitat exclusiva dels experts, no del país. Les cues de turistes que es formen al matí a les oficines de turisme parroquials són una conseqüència directa d’aquest missatge.
Molts hotels deixen en mans expertes la responsabilitat d’informar acuradament els clients sobre el què Andorra ofereix. Per aquest camí no podem continuar. Ni podem seguir enumerant les coses que no funcionen. No ens ho podem permetre. Hem d’aixecar-nos i fer quelcom, tot junt.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre el model turístic d’Andorra i la gestió de la societat pública? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: