El manifest amb què vaig va convidar la ciutadania andorrana a adherir-se al moviment que donaria lloc a Socialdemocràcia i Progrés.
Aquest article va aparèixer originalment a l’espai Tribuna del diari Bondia el 12 de juny del 2013. El vaig publicar com a manifest fundacional del nou moviment polític que, amb el temps, es consolidaria com Socialdemocràcia i Progrés (SDP).
Un nou moviment amb concepcions polítiques compartides
A Andorra es constituïa un nou moviment polític. El formàvem persones que compartíem les mateixes concepcions polítiques, especialment sobre la funció i l’organització de l’Estat, i que ens uníem per concretar-les. La nostra tasca volia ser, doncs, contribuir a crear l’opinió i la voluntat popular, convidant la ciutadania a prendre partit quan es fessin lleis o es prenguessin decisions importants.
En concret, les nostres tasques principals eren les mateixes que les d’un partit polític: reclutar les candidates i els candidats per a les institucions públiques, contribuir a la creació d’opinió sobre les qüestions polítiques, i participar en el procés d’elaboració de les noves lleis.
Una estructura lleugera per a temps de canvi ràpid
Per això, vam trobar adient crear aquest moviment sota la forma d’associació, per donar-li personalitat jurídica. En un moment com aquell, on la capacitat de reacció havia de ser ràpida davant els grans reptes que afrontàvem, una organització ciutadana com aquesta havia de bastir-se amb una estructura lleugera. Així mateix, aquesta estructura havia de permetre debatre i decidir les qüestions plantejades dins uns terminis de temps raonables, i facilitar l’adaptació a l’evolució de la situació, tan impredictible en aquell moment, mantenint alhora l’essència de la concepció compartida de la cosa pública.
Pensàvem que el tradicional model de partit polític basat en l’anomenat «centralisme democràtic» ja no servia per fomentar la innovació i el canvi social en la societat d’aleshores, digital, horitzontal i descentralitzada. Tampoc no servia, pensàvem, per acompanyar el canvi necessari cap a un nou model econòmic fonamentat en el coneixement i la sostenibilitat.
Respostes extraordinàries per a una crisi de complexitat extraordinària
Davant la crisi de complexitat extraordinària que estàvem experimentant, era indispensable que els socialdemòcrates i progressistes sabéssim donar respostes extraordinàries per compartir-les amb la ciutadania. Havia arribat l’hora de mirar més enllà, perquè si tornàvem a fer el mateix, ens tornaríem a trobar, més d’hora que tard, al mateix punt del camí on ens trobàvem en aquell moment.
Per evitar-ho, calia combatre plegats el nou feudalisme econòmic, aquell en què els poderosos fan i desfan sense donar cap explicació a la ciutadania. Alhora, calia reconstruir l’Estat del benestar, potenciar l’educació i garantir la informació independent.
Economia social i solidària, i béns comuns
D’altra banda, calia implantar l’economia social i solidària enfront de la cultura del benefici a curt termini que fomenten les oligarquies econòmiques i financeres. En definitiva, calia centrar-se en el desenvolupament integral de l’individu, en construir plegats una societat millor i en garantir per a tothom, aleshores i en el futur, els béns comuns.
Un espai obert a tots els sectors de canvi
Ho faríem escoltant a tothom, combinant experiència i joventut, sense tenir por a explorar noves formes de governança. Així doncs, crearíem espais per al treball polític compartit, on tots els sectors que volien canvis, que defensaven els seus drets, que volien que les coses es fessin d’una altra manera dins i fora de la política, i que creien que era possible, poguessin treballar plegats per fer d’Andorra un país millor. Un país on fos bo de viure i on tothom pogués desenvolupar-se en llibertat.
Per acabar, et convidava a adherir-te al nou moviment. Amb tu ho faríem abans.
Des del 2013: d’un manifest a un partit consolidat
Des del 2013, aquest crit fundacional es va traduir en la creació formal de Socialdemocràcia i Progrés, amb representació al Consell General i als comuns en els anys posteriors. Així, moltes de les idees d’aquest manifest, com l’aposta per una organització més horitzontal i participativa o la necessitat d’una economia social i solidària, han continuat vertebrant el discurs polític de la formació des d’aleshores, però no prou als meus ulls. Per això vaig deixar de col·laborar-hi.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre els orígens de la política progressista a Andorra? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a l’espai Tribuna del diari Bondia.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: