Al Consell General i a Andorra es pot opinar de tot, sense faltar al respecte. I s’ha de poder seguir fent.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 9 de juny de 2014. El vaig escriure per denunciar la proposició de llei elaborada per Demòcrates per Andorra que amenaçava la llibertat d’expressió, en ple debat parlamentari sobre la protecció dels drets a l’honor i la intimitat.
Una llei que amenaça la llibertat d’expressió
Demà finalitza el termini per esmenar la proposició de llei qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge. De fet, la va elaborar Demòcrates per Andorra, i va ser acceptada a tràmit parlamentari el 24 d’abril passat, gràcies a la seva amplíssima majoria parlamentària.
Aquell dia, el conseller d’SDP Jaume Bartumeu, que hi va votar en contra, ens alertava de l’amenaça que aquesta llei qualificada representa per a les llibertats. Concretament, es tracta de les llibertats d’expressió, de comunicació i d’informació que reconeix l’article 12 de la Constitució.
Protegir l’honor, no emmordassar l’opinió
La norma s’ha fet per protegir els privilegis d’aquell que, tenint un altíssim concepte de l’honor polític o personal, volen emmordassar la resta. I ho dic després de sentir repetidament al Consell, de boca de la majoria, l’expressió «això no es pot dir» o «no puc tolerar que digui això». Cosa que denota per quins viaranys es mou la seva idea sobre democràcia i llibertat.
Al Consell General i a Andorra es pot opinar de tot, sense faltar al respecte. I s’ha de poder seguir fent.
El plantejament de la protecció civil dels drets a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge no és una mala cosa per se. Ara bé, no s’ha de barrejar amb les llibertats de comunicació i d’informació. En canvi, aquestes sí que mereixen una llei específica on es regulin els drets de rèplica, rectificació i l’estatus de la direcció del mitjà. Abans, però, cal fer-ho després de debatre quins han de ser els límits de la informació a Andorra.
Quant costarà opinar a Andorra?
D’aprovar-se la llei, quant costarà en diners una opinió, tant per a qui l’expressa com per al mitjà que la publica? En aquest escenari, tindrem un periodisme coartat per por a les demandes d’indemnització econòmica? I encara més, esdevindrà la Batllia el lloc on les Preysler i les Pantoja nacionals podran querellar-se a tort i a dret? Hi podran exigir compensacions econòmiques als mitjans d’informació que publiquin opinions o comentaris que elles considerin injuriosos?
Periodistes sense por
Ens mereixem una Andorra on sigui el polític astut qui tingui por quan s’enfronti a una periodista cercant la veritat. Simplement armada només amb un llapis i un bloc. I no pas el contrari.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre la llibertat d’expressió i la política andorrana? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 9 de juny de 2014. Ja no és accessible a la web actual del diari; en pots consultar una còpia a jaumebartumeu.com.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: