Dues històries reals que retraten el col·lapse d’un país que barreja opacitat i diner.
Aquest article es va publicar originalment al blog el juny de 2012. Sense mitjà de premsa intermediari, nasqué com a reflexió directa sobre la crisi social i moral que travessava Andorra. S’hi conserva el to original, escrit en plena emergència dels efectes humans de la crisi econòmica.
Un home a les fosques
Feia dies que no el veien pel barri. Cap dels veïns amb qui es relacionava en sabia res i, comentant-ho entre ells, s’adonaren que potser li havia passat alguna cosa. Inquiets van informar-ne la policia. Realitzats tots els tràmits burocràtics es va procedir a la inspecció del seu habitatge. El varen trobar al llit, afeblit i amb símptomes de deshidratació. Feia més de trenta dies que li havien tallat l’electricitat per impagament. Deprimit, desesperat, semblava una persona que preferia deixar-se morir en la foscor, sense soroll, sense molestar ningú. Sense renunciar a una certa dignitat.
L’empresari esclafat pel sistema
Surt per enèsima vegada de la Batllia. Li acaben de comunicar que s’ha iniciat una causa penal en contra seva. Després d’un llarg, excessivament llarg, procés judicial de fallida de la seva empresa, instada i forçada per altres empresaris de pota negra per mirar d’esclafar un competidor. A qui, per cert, li deuen més diners a ell que no pas ell en deu a d’altres. Ara, doncs, l’administració judicial imposada l’acusa d’apropiar-se de diners del negoci. Una acusació del tot incerta.
Tot fa pensar que es tracta d’una conclusió motivada per tapar les vergonyes d’una administració judicial que no ha fet ni bé ni diligentment la seva feina. Malauradament, durant tot aquest parèntesi judicial, aquest empresari és un pària, un exclòs de la societat, atès que per la seva condició legal d’empresari no pot tenir ni cobertura sanitària. La seva família no pot rebre cap ajuda social, malgrat no gaudir de cap altre ingrés que el de l’única persona que encara és assalariada. Tampoc pot figurar a la CASS ni tan sols com a beneficiari. Fins i tot una llibreta d’estalvis, oberta pel pare quan va néixer un fill, i amb la lògica titularitat dels dos, està bloquejada per la Batllia.
Què ens està passant?
Tot això està passant avui a Andorra. No és cap novel·la. No és ficció. Possiblement les lectores i els lectors sabran de casos similars al seu entorn. Què ens està passant a la gent d’Andorra? Creia que érem un poble que quan tocava estar, estàvem. Que quan tocava anar, hi anàvem! On som ara? Qui som?
Sí, és cert que via les diferents entitats civils es fa el que es pot i una mica més. Que segurament una mà amiga deixa un petit sobre amb diners a qui més ho necessita. Crec, però, que el temps ha arribat de fer-ho amb transparència. Que per arreglar les coses cal fer-ho de forma pública, explicant el què, el com, el qui i el quan. Que les càmeres de televisió entrin on s’ha d’entrar, que els micròfons preguntin a qui s’ha de preguntar, que els titulars dels diaris siguin uns altres.
La crisi és moral, no econòmica
Segurament a la immensa majoria no ens està passant res greu. Però a uns quants, cada cop més, els estan arribant les conseqüències de massa anys de barrejar secrets i diners. D’interessos ocults, poderosos, especulatius, que han anat movent el destí d’aquest país cap al col·lapse econòmic i social actual. Interessos promoguts per persones a qui poc importen els danys col·laterals. Les persones que es puguin quedar pel camí com el senyor deshidratat, o fora del sistema com l’empresari competidor esclafat.
Aquesta barreja de secrets i diners, de forta pudor a podrit, sempre s’acaba escampant per tot arreu. Fins i tot als nuclis de decisió que hom pensava que no hi podrien arribar mai. Gràcies als favors d’uns i a les prebendes d’altres, persones malvades encara avui van fent la seva enfonsant-nos més i més en el marasme.
Cal recordar que aquesta crisi no és econòmica, és una crisi moral. Sense assenyalar a ningú, ja que tothom sap si forma part del problema o de la solució, tingueu per certa una cosa: un cop desmuntades les seves mentides, desmuntarem el seu sistema. Comptant amb tu.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre la crisi moral i el sistema andorrà? Subscriu-te al blog La Contenta… En català, sense filtres i des del terrer.
Article publicat originalment al blog el juny de 2012.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: