Madriu

La vall del Madriu: quan el parroquialisme ofega un patrimoni de tots.

Aquest text es va publicar al bloc el maig de 2012, en plena discussió per l’aprovació del pla de gestió de la vall del Madriu, vuit anys després que la UNESCO la declarés Patrimoni Mundial.

Patrimoni andorrà per damunt de fronteres parroquials

La vall del riu Madriu és un bé d’interès nacional. Tot i ser terreny comunal i de gestió parroquial, ha de prevaldre el concepte que és patrimoni andorrà, reconegut internacionalment. És una qüestió de percepció personal i política que facilitaria molt la bona gestió. Asseguraria el seu futur i permetria trobar les millors solucions a les qüestions que planteja.

Malauradament, tot apunta que estem encara lluny d’aquesta visió conjunta. De visió de conca fluvial, diria jo, que física i biològicament està per damunt de límits parroquials i parroquialistes. N’és una prova fefaent que s’hagin trigat vuit anys —vuit!— a aprovar un pseudoplà de gestió presentat per la seva aprovació. Fent-ho com els estudiants de darrera hora: sense cap interès per la matèria i a veure si cola.

La festa de la rendibilitat

Un cop resolt el feixuc tràmit, de seguida parlen de la festa. Parlen de l’accés. Sembla que el que més els capfica és com fer que la vall doni rendiment. Poc importa el seu valor intangible. La tranquil·litat espiritual que dona saber que encara hi és, que podrem trepitjar els seus camins empedrats, passar la mà per les seves parets de pedra seca, ensumar-ne l’aroma de la flora. Escoltar el cant de les aus que alberga. Remullar-nos els peus en l’aigua fresca que dringa costa avall per rius i rierols, i calmar la set en una de les moltes fonts que acaben engruixint el cabal del riu Madriu.

L’examen del patrimoni mundial

Tornem al procés de validació del reconeixement internacional del bé cultural més preuat d’Andorra. Un cop presentat el treball a darrera hora —fet servir el més espavilat per passar de curs—, resulta que el tribunal que l’ha d’examinar només vol parlar amb el delegat de curs, el ministre. Els alumnes de darrera hora, els comuns, no el volien al seu grup. Per sort han trobat la solució en la figura de l’alumne oient, aquell que obté l’autorització per assistir a classe sense veu ni vot, deixant-lo com un enzès.

Tot plegat és una mostra més de la poca importància que se li dóna a un espai vital per a Andorra. I de la poca visió política en pro del bé comú dels mandataris actuals, que no volen deixar de banda una mica de sobirania parroquial en una vall que conté els nostres registres ancestrals. Els nostres valors primordials, en forma de patrimoni cultural.

Matrix, l’origen

La preservació d’aquests valors és la qüestió que crec que ens hauria de fer moure. Valors que ens connecten amb la nostra essència. El mot Madriu té el seu origen en el llatí matrix: la matriu, l’origen. És aquí que rau l’andorranitat, la identitat nacional que alguns encara cerquen quan ja la posseïm.

---

Sobre l’autor

Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.

Vols seguir el debat sobre el patrimoni i el territori? Subscriu-te al blog La Contenta… En català, sense filtres i des del terrer.

Article publicat originalment al bloc el maig de 2012.