Del descontentament digital a l’acció al carrer: el repte pendent de la nostra generació.
Aquest article va aparèixer originalment a El Progrés el 29 de març de 2012. El recupero tal com va ser escrit, en plena temporada de retallades i vagues generals a l’Estat espanyol.
Del descontentament digital a l’acció al carrer
No és fàcil portar la lluita social fora de la virtualitat digital. Per una banda, s’ha perdut la por a opinar a les xarxes socials. Això ha creat una nova consciència social, reforçada en constatar que hom no està sol davant les amenaces i els moviments agressius dels poderosos. Per l’altra, encara perdura la mandra a sortir al carrer i emprendre accions que obliguin l’Estat a rectificar les seves decisions.
El foc forestal del liberalisme torna a revifar
Com un foc forestal mal apagat, la teoria econòmica liberal —la que ens ha dut on som econòmicament i socialment— torna a revifar amb força a l’escalf dels governs conservadors. Aprofitant molt bé els descobriments de la ciència cognitiva, han sabut confondre la població fins acceptar dòcilment mesures com la desregulació financera, la privatització dels serveis públics o la reducció del personal a l’Administració. També les retallades de les prestacions socials. En definitiva, el desmantellament de l’Estat del benestar construït pels nostres pares amb molts esforços i molta lluita, amb el record viu del dolor de dues guerres mundials.
Per fer-ho, ha calgut crear —o aprofitar— un clima de por generalitzada, amplificat pels mitjans d’informació afins als seus postulats. No és gaire habitual veure tancar capçaleres de diaris nacionals. Tot i saber que no són econòmicament rendibles, sempre acaben trobant una mica més de finançament. Excepte, és clar, si la seva línia editorial apunta cap a la promoció del que és públic.
La por instal·lada i el doble llenguatge
Amb aquesta por instal·lada al cos de la nostra generació, amb el llenguatge i els missatges adequats, acabem acceptant com a inevitables decisions que sí que són evitables. Perquè ni tots els polítics són iguals, ni les seves polítiques tampoc ho són. Aquest poder necessita la crisi i els estats d’emergència, com alguns partits espanyols necessitaven ETA per guanyar vots, malgrat dir que volien acabar-hi. Sempre el doble llenguatge, l’ambigüitat calculada. I sempre menys democràcia i menys llibertat com a resultat.
Els gestors, nova religió?
Sovint se sent dir, fal·laciosament, que la política només és una qüestió de gestió. Amb aquest argument fal·laç s’asseuen al Govern persones amb perfils de gestors, sovint amb títols de prestigioses escoles de negoci. Seran aquestes escoles els nous seminaris on s’imparteix una nova religió? Els seus alumnes, en acabar els estudis, són enviats pel món a defensar els postulats de la liberalització econòmica i social? Es dediquen a crear xarxes relacionals i d’interessos, com a missioners totalment entregats? Passen del competitiu món empresarial al de l’Administració de l’Estat, i viceversa. Això explica moltes de les seves decisions.
«Sortiu al carrer i feu-m’ho fer!»
Ara, doncs, quan ens trobem en una situació de disrupció social i moral, amb molts polítics desorientats i acovardits, enemics del que ignoren, és un bon moment per constatar on ens ha portat aquesta ideologia de desregulació i de privatitzacions. I per recordar les paraules que el president nord-americà Franklin D. Roosevelt va dir a uns progressistes que volien incloure les seves propostes al famós New Deal: «D’acord! Ara sortiu al carrer i feu-m’ho fer!».
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre la justícia social i l’Estat del benestar? Subscriu-te al blog La Contenta… En català, sense filtres i des del terrer.
Cortesia: original publicat a El Progrés, 29 de març de 2012 (PDF) · còpia arxivada (Wayback Machine).
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: