Una reflexió sobre el futur del sindicalisme davant la digitalització i la robotització del treball.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció El Gong del Bondia. El vaig escriure amb motiu de l’1 de maig, Dia del Treball, per reflexionar sobre el paper dels sindicats davant els reptes del neoliberalisme, la digitalització i la robotització del món laboral.
Els sindicats, últims baluards de les classes populars
Dilluns, 1 de maig, és el Dia Internacional dels Treballadors. Els sindicats de treballadors, últims baluards de defensa de les classes populars, en són els protagonistes. S’enfronten a les agressions d’un capitalisme sense complexos, l’objectiu del qual és aconseguir el desmantellament de l’Estat del benestar. Fins i tot, vol eliminar qualsevol mostra de resistència popular.
Per què els sindicats tenen mala imatge
Tant és així que el neoliberalisme imperant ha aconseguit que la imatge dels sindicats sigui dolenta. La raó és simple: són un obstacle per a l’aplicació de les polítiques extractives, aquelles que equiparen les persones amb les mercaderies. Es compren barates, es mantenen a un cost baix i un se’n pot desprendre a preu de saldo.
Parlo de la política salarial: això són faves comptades. Poc importen les conseqüències del creixement sostingut de la desigualtat social, ni tampoc l’absència de reflexió sobre la nostra relació simbiòtica amb la natura. El que compta és el benefici a curt termini.
La destrucció creativa i l’era digital
El poder uniformador dels corrents ideològics imperants posa contra les cordes els sindicats tradicionals. Mentrestant, veiem els efectes de la força de la destrucció creativa, aquella que arrasa sectors productius fins fa poc rendibles i crea espais per a l’aparició d’activitats noves, ahir inimaginables.
Qui ens hagués dit que en tan breu espai de temps sorgiria la plutocràcia digital universal de multibilionaris d’internet? O que, en un tres i no res, es passaria d’haver de fer multitud de tràmits i pagar a intermediaris per llogar un habitatge, a poder-ho fer des del propi telèfon amb tan sols tres clics? Sí, la digitalització ha obert la porta a la intel·ligència col·lectiva.
Quin ha de ser el rol dels sindicats?
Quin ha de ser el rol dels sindicats en aquesta nova era digital? Tan sols puc imaginar noves funcions perquè els sindicats trobin noves utilitats en la situació actual. És una situació de risc, atès que la digitalització, mal gestionada, pot comportar un augment de la concentració de riquesa i, consegüentment, un augment proporcional de la desigualtat social.
Cal garantir, doncs, que tothom tingui accés a la xarxa digital, independentment de la seva situació. Dit altrament, cal reivindicar que l’accés a aquesta infraestructura de comunicació sigui un dret fonamental, que ha d’arribar a tothom per igual.
Vigilància digital al lloc de treball
Un altre punt d’acció sindical és la possibilitat que el món digital ofereix a les empreses d’efectuar una vigilància altament intrusiva dels treballadors. Fins a quin punt s’ha de permetre l’ull que tot ho veu durant les hores de feina? Com encabir-ho en el Codi de relacions laborals?
Robotització i el futur de l’ocupació
Tanmateix, cal tenir en compte els nous llocs de treball que la destrucció creativa està generant. Se’n perdran més que no se’n crearan. A més a més, la robotització farà fora aquells treballadors que no siguin capaços de donar cap valor afegit a la seva feina. L’humà que no pugui aportar aquest plus serà substituït per una màquina, sense ànima, però amb una productivitat fora de sèrie.
Cotitzaran els robots a la Seguretat Social? Quin és l’impacte actual de la robotització en el nostre producte interior brut? Per exemple, les màquines de neteja, que no cotitzen a la Seguretat Social, compensen el que cotitzava la colla de treballadors que feien la seva feina? Perquè la utilització de la robotització i la digitalització, amb l’objectiu de reduir els costos i, en conseqüència, prescindir de llocs de treball, fa minvar la recaptació d’impostos i dels ingressos de la CASS.
En definitiva, també em puc imaginar uns sindicats més col·laboratius, que ofereixin als treballadors afiliats serveis complementaris de gestió, compres agrupades, lleure o jubilació. Per posar uns exemples.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre el futur dels sindicats en l’era digital? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: