La comparació Goebbels

De la propaganda nazi als algorismes de les xarxes socials: com la manipulació de masses ha evolucionat, però continua condicionant la nostra percepció de la realitat.

La manipulació de masses: de Goebbels a les xarxes socials

Si hi pensem bé, és sorprenent com les estratègies de manipulació de masses desenvolupades al segle XX per Joseph Goebbels, ministre de propaganda nazi, poden tenir ecos en algunes pràctiques actuals de les xarxes socials. Tot i les evidents diferències, els paral·lelismes entre la propaganda nazi i la manipulació social a les xarxes ens porten a reflexionar sobre l’impacte de la comunicació de masses en la societat.

El control de la informació com a eina de poder

Per començar, Goebbels va entendre que controlar la informació era essencial per consolidar el poder del règim nazi. Els mitjans tradicionals com la ràdio, el cinema i la premsa es van transformar en eines d’adoctrinament per reproduir missatges simples, emocionals i distorsionats. La repetició constant creava una realitat alternativa per a milions de persones utilitzant la por, l’odi i l’orgull nacional com a motors.

Els algorismes de les xarxes socials i la polarització

D’altra banda, tot i que les xarxes socials actuals no serveixen un règim únic, sinó corporacions amb interessos econòmics, funcionen amb algorismes dissenyats per maximitzar la interacció emocional. En aquest sentit, prioritzar continguts que generen polèmica, por o ira provoca una amplificació d’aquests sentiments. Això les converteix en canals de desinformació massiva que, d’alguna manera, remeten a les tàctiques propagandístiques del segle passat.

La diferència entre censura i cambres d’eco

Ara bé, una diferència clau és que Goebbels operava en un sistema de censura total, mentre que les xarxes socials, en teoria, ofereixen una diversitat de veus. Tot i així, aquesta diversitat queda desvirtuada per les cambres d’eco, que aïllen els usuaris i reforcen només les seves idees. A més, mentre que la propaganda nazi tenia un ritme limitat pels mitjans tradicionals, les xarxes socials permeten una disseminació instantània i global, de manera que es multiplica l’abast i l’impacte dels missatges.

La importància de la consciència crítica

En definitiva, encara que els contextos canviïn, els mecanismes psicològics romanen similars. Tal com deia Chomsky, “quan no es pot controlar la gent per la força, cal controlar el que pensa, i el mitjà és la propaganda”. Així, avui dia una mentida viralitzada pot esdevenir una realitat compartida. Això ens planteja un repte urgent: comprendre aquests paral·lelismes entre la propaganda nazi i la manipulació social de les xarxes, exigir transparència als reguladors i exercir un consum informatiu crític, per evitar ser víctimes de les armes de manipulació massiva.

Epíleg: eleccions a Saxònia-Anhalt, setembre de 2026

Aquest article es va publicar el 2025. Ahir, l’actualitat el va convertir en profecia.

Diumenge 6 de setembre de 2026, l’extrema dreta de l’AfD ha arrasat a les eleccions del land alemany de Saxònia-Anhalt: prop del 45% dels vots, mentre la CDU es desplomava més de vint punts. És el primer cop des de la fi del nazisme que una força d’aquesta tendència política està a un pas de governar un estat federal alemany.

Quan vaig escriure aquestes línies sobre els paral·lelismes entre la propaganda de Goebbels i els algorismes de les xarxes socials, era una reflexió. Avui és una urgència. Perquè el que ha passat a Saxònia-Anhalt no s’explica només amb urnes: s’explica amb anys de missatges simples, emocionals i repetits — exactament la tècnica que descriu aquest article — ampliats a escala industrial.

I aquí entra el mecanisme que fa tot això possible. Els algorismes de les xarxes socials són sistemes de recomanació: si un contingut rep «m’agrada», comentaris i republicacions, el sistema el mostra a molta més gent. Les «granges de bots» exploten precisament això: són empreses que gestionen «granges» d’ordinadors i telèfons amb milers de comptes falsos que, mitjançant un preu, interactuen massivament amb uns missatges determinats. A l’algorisme, tota aquesta interacció artificial li sembla interès real — i el contingut, que en el món real era minoritari i condemnable, amb el que la gent no interactua, més aviat el rebutja, es converteix en tendència. Una mentida repetida per milers de robots, que automàticament interactuen entre ells i amb els usuaris, ja no és una mentida: és un clima polític.

Goebbels necessitava un ministeri. Avui els seus hereus en tenen prou amb un algorisme i uns servidors.