El canvi climàtic ja afecta Andorra, i la meteorologia ens ho recorda cada any amb més força. Pluges torrencials, esllavissades i avingudes que s’emportin ponts ja no són notícies llunyanes. Són el paisatge nou dels nostres veïns més propers. I Andorra, amb la seva orografia i la seva economia lligada a la muntanya, no n’és immune.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure perquè la Setmana Santa és un mirall perfecte de la nostra contradicció: celebrem la darrera empenta de la temporada d’esquí mentre la natura ens avisa, cada cop més fort, que el clima que coneixíem ja no és el d’abans.
Quan «mai no vist» es converteix en rutina: el canvi climàtic i Andorra
La Setmana Santa marca el tancament de la temporada d’esquí a Andorra. És una setmana intensa. Les carreteres s’omplen de turistes. Els remuntadors fan l’última empenta. Els hotels, els comerços i tota l’economia del país necessiten que tot funcioni. Que res no falli. Que el cel acompanyi.
Però el cel, precisament, és el que envia el missatge més clar des de fa anys. I la terra que hi ha a sota també.
«Mai no vist»: una expressió que ja hauria d’alarmar-nos
L’expressió «mai no vist» ha colonitzat els informatius com una lletania. Veïns d’arreu de la península Ibèrica i de l’hexàgon francès la repetien amb la mateixa cara d’incredulitat. Mai. Mai havien vist res d’igual.
Ho hem sentit durant el tren de borrasques de les darreres setmanes. Pluges torrencials. Avingudes que s’han emportat ponts i cotxes. Esllavissades que han esborrat carreteres del mapa. Famílies refugiades en poliesportius. I sempre el mateix estupor col·lectiu.
Com si la naturalesa ens hagués agafat per sorpresa. Quan fa anys que avisa. I amb ella, científics i ecologistes que senten que clamen en el desert.
Andorra no n’ha sortit indemne
El règim de pluges als Pirineus andorrans ha canviat de manera perceptible. Les precipitacions arriben més concentrades, més violentes i en èpoques que trenquen amb el calendari tradicional. La neu, quan cau, no sempre cau quan toca. La muntanya que estimem —i que ens alimenta econòmicament— respon a fenòmens que fins fa poc consideràvem anòmals.
Andorra és un país petit. L’orografia no perdona. L’economia viu de les infraestructures: carreteres, remuntadors, estacions. No pot gestionar grans catàstrofes. Però sí que pot —i ha de— prevenir-les.
Per què no actuem abans que el desastre arribi?
Aquí és on el relat es trenca. Els humans tendim a reaccionar només quan quelcom ens afecta directament i de manera immediata. Potser perquè és més còmode esperar que el cel s’aclareixi tot sol.
La pregunta ja no és si el canvi climàtic afectarà Andorra. Ja ho fa. La qüestió és una altra. Serem capaços de convertir el «mai no vist» en un «mai més» col·lectiu?
O quan s’assequin els carrers, tornarem a esperar la propera sorpresa? Amb els esquís a la mà i la temporada ja tancada.
La resposta, per descomptat, depèn de nosaltres.
Sobre l’autor
Delfí Roca és periodista, columnista i analista especialitzat en política, societat i afers pirinencs. Escriu la columna Foc i Lloc al Diari d’Andorra i publica reflexions i anàlisis al seu blog personal delfiroca.com. Ha estat vicepresident del Fòrum Europeu de la Muntanya i membre del comitè directiu del Mountain Forum. La seva mirada combina el coneixement de proximitat sobre Andorra i els Pirineus amb una perspectiva europea sobre cooperació territorial i medi ambient.
Vols rebre les properes columnes abans que surtin publicades? Subscriu-te al blog delfiroca.com i no et perdis cap reflexió sobre Andorra, els Pirineus i la política que ens afecta a tots. És gratuït, és en català i arriba directament al teu correu.